Second part of prior commit

1 files changed, 96 insertions, 0 deletions

diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook
new file mode 100644
index 00000000000..30113377e82
--- /dev/null
+++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/ellipticalgalaxies.docbook
@@ -0,0 +1,96 @@
+<sect1 id="ai-ellipgal">
+<sect1info>
+<author
+><firstname
+>Jasem</firstname
+> <surname
+>Mutlaq</surname
+> <affiliation
+><address>
+</address
+></affiliation>
+</author>
+</sect1info>
+
+<title
+>Galàxies el·líptiques</title>
+<indexterm
+><primary
+>Galàxies el·líptiques</primary>
+</indexterm>
+
+<para
+>Les galàxies el·líptiques són concentracions esferoïdals de bilions d'estrelles que semblen cúmuls globulars, tot i que que a gran escala. Tenen molt poca estructura interna; la densitat de les estrelles va declinant suaumente des de la concentració del centre fins a la difusió de les vores, i poden tenir una gran varietat d'el·líptiques (o relacions de proporció). Típicament contenen molt poc gas i pols interestel·lar i manquen de poblacions d'estrelles joves (encara existeixen excepcions a aquestes regles). Edwin Hubble es va referir a les galàxies el·líptiques com a galàxies <quote
+>de tipus primerenc</quote
+>, perque pensà que evolucionarien per a convertir-se en galàxies espirals (a les que anomenava <quote
+>de tipus tardívol</quote
+>). Els astrònoms en realitat pensen que el cas és a l'inrevés (&ead;, que les galàxies espirals poden convertir-se en galàxies el·líptiques), però els nivells de tipus primerenc i tardívol emprats per Hubble encara s'usen. </para>
+
+<para
+>Fins i tot alguna vegada es pensà que era un tipus de galàxia simple, les el·líptiques ara se sap que són objectes força complexos. Part de la seva complexitat es deu a la seva apassionant història: Es pensa que les galàxies el·líptiques són el producte final de la unió de dues galàxies espirals. Podeu veure una película MPEG d'una simulació per ordinador d'aquest tipus d'unió en <ulink url="http://oposite.stsci.edu/pubinfo/pr/2002/11/vid/v0211d3.mpg"
+>aquesta pàgina web de la NASA HST</ulink
+> (atenció: el fitxer ocupa 3,4 MB). </para>
+
+<para
+>Les galàxies el·líptiques tenen una gran varietat de mides i de lluminositats, des de les el·líptiques gegants, de cents d'anys llum d'amplada i gairebé un bilió de vegades més brillants que el Sol, fins a el·líptiques nanes, de tan sols un mica més brillants que un cúmul globular mitjà. Es divideixen en diverses classes morfològiques: </para>
+
+<variablelist>
+<varlistentry>
+<term
+>Galàxies cD:</term>
+<listitem
+><para
+>Objectes immensos i brillants que poden mesurar prop de 1 Megaparsec (3 milions d'anys llum) d'amplada. Aquests titans tan sols es troben a prop del centre de grans cúmuls de galàxies i gairebé amb total seguretat són el resultat de la unió de diverses galàxies.</para
+></listitem>
+</varlistentry>
+
+<varlistentry>
+<term
+>Galàxies el·líptiques normals</term>
+<listitem
+><para
+>Objectes condensats amb una lluminositat en superfície en el centre relativament alta. Inclou a les el·líptiques gegants (Eg), les el·líptiques de lluminositat intermèdia (E) i les el·líptiques compactes.</para
+></listitem>
+</varlistentry>
+
+<varlistentry>
+<term
+>Galàxies el·líptiques nanes (dE)</term>
+<listitem
+><para
+>Aquesta classe de galàxies és fonamentalment diferent de les el·líptiques normals. El seu diàmetre està en l'ordre de 1 a 10 kiloparsecs, amb una lluminositat en superfície molt menor que el de les el·líptiques normals, donant-li una aparença molt més difusa. Mostren la mateixa característica de declinació gradual de la densitat d'estrelles des d'una relativament alta en el nucli a una perifèria més difosa.</para
+></listitem>
+</varlistentry>
+
+<varlistentry>
+<term
+>Galàxies esferoïdals nanes (dSph)</term>
+<listitem
+><para
+>De lluminositat extremadament baixa, també de lluminositat en superfície baixa i tan sols s'han observat algunes a les rodalies de la Via Làctia, i possiblement en algun altre grup de galàxies molt proper, com el grup Leo. Les seves magnituts absolutes tan sols van de -8 a -15 mag. La galàxia esferoïdal nana Draco té una magnitud absoluta de -8,6, convertint-se en més feble que la mitjana dels cúmuls globulars en la Via Làctia! </para
+></listitem>
+</varlistentry>
+
+<varlistentry>
+<term
+>Galàxies nanes compactes balbes (BCD)</term>
+<listitem>
+<para
+>Petites galàxies que són inusualment blabes. Tenen colors fotomètrics de B-V = 0,0 a 0,30 magnituts, el qual és típic de les estrelles relativament joves del <firstterm
+>tipus espectral</firstterm
+> A. Això suggereix que actualment les BCD estan formant estrelles. Aquests sistemes també tenen una abundant quantitat de gas interestel·lar (a diferència d'altres galàxies el·líptiques). </para
+></listitem>
+</varlistentry>
+</variablelist>
+
+<tip>
+<para
+>Podeu veure exemples de galàxies el·líptiques en &kstars;, usant la finestra "Cerca l'objecte" (<keycombo action="simul"
+>&Ctrl;<keycap
+>F</keycap
+></keycombo
+>). Cerqueu NGC 4881, la qual és la galàxia cD gegant del cúmul de galàxies Coma. M 86 és una galàxia el·líptica normal del cúmul de galàxies Virgo. M 32 és una el·líptica nana que és un satèl·lit de la nostra veïna, la galàxia Andròmeda  (M 31). M 110 és una altra veïna de M 31 que està al marge de les galàxies esferoïdals nanes (<quote
+>al marge</quote
+> ja que és més brillant que la majoria de nanes esferoïdals). </para>
+</tip>
+</sect1>