diff options
Diffstat (limited to 'tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook')
| -rw-r--r-- | tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook | 55 |
1 files changed, 6 insertions, 49 deletions
diff --git a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook index 9a829903849..b30775a0e4c 100644 --- a/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook +++ b/tde-i18n-ca/docs/tdeedu/kstars/precession.docbook @@ -1,56 +1,13 @@ <sect1 id="ai-precession"> <sect1info> -<author -><firstname ->Jason</firstname -> <surname ->Harris</surname -> </author> +<author><firstname>Jason</firstname> <surname>Harris</surname> </author> </sect1info> -<title ->Precessió</title> -<indexterm -><primary ->Precessió</primary> +<title>Precessió</title> +<indexterm><primary>Precessió</primary> </indexterm> -<para ->La <firstterm ->precessió</firstterm -> és el canvi gradual de la direcció de l'eix rotacional de la Terra. Aquest eix traça un con en la rotació, completant un cicle complet cada 26.000 anys. Si alguna vegada heu jugat amb a donar voltes o amb un trompo, el <quote ->balandreig</quote -> rotacional de la part superior s'anomena precessió. </para -><para ->Atès que la direcció dels eixos rotacionals de la Terra canvia, també ho fa la localització dels <link linkend="ai-cpoles" ->pols celestes</link ->. </para -><para ->El motiu de la precessió de la Terra és complicat. La Terra no és una esfera perfecta, està un xic aixafada, de manera que el <link linkend="ai-greatcircle" ->cercle major</link -> de l'equador és més llarg que un cercle major <quote ->meridional</quote -> que passi pels pols. A més, la Lluna i el Sol es troben fora del pla equatorial de la Terra. Com a resultat, l'atracció gravitacional de la Lluna i el Sol sobre la Terra, produeixen una lleugera <emphasis ->força de torsió</emphasis -> a més d'una força lineal. Aquesta deformació és la que produeix el moviment de precessió de la Terra. </para> +<para>La <firstterm>precessió</firstterm> és el canvi gradual de la direcció de l'eix rotacional de la Terra. Aquest eix traça un con en la rotació, completant un cicle complet cada 26.000 anys. Si alguna vegada heu jugat amb a donar voltes o amb un trompo, el <quote>balandreig</quote> rotacional de la part superior s'anomena precessió. </para><para>Atès que la direcció dels eixos rotacionals de la Terra canvia, també ho fa la localització dels <link linkend="ai-cpoles">pols celestes</link>. </para><para>El motiu de la precessió de la Terra és complicat. La Terra no és una esfera perfecta, està un xic aixafada, de manera que el <link linkend="ai-greatcircle">cercle major</link> de l'equador és més llarg que un cercle major <quote>meridional</quote> que passi pels pols. A més, la Lluna i el Sol es troben fora del pla equatorial de la Terra. Com a resultat, l'atracció gravitacional de la Lluna i el Sol sobre la Terra, produeixen una lleugera <emphasis>força de torsió</emphasis> a més d'una força lineal. Aquesta deformació és la que produeix el moviment de precessió de la Terra. </para> <tip> -<para ->Exercici:</para> -<para ->La precessió és més fàcil de veure si s'observa el <link linkend="ai-cpoles" ->pol celest</link ->. Per a trobar el pol, canvieu primer a coordenades equatorials a la finestra <guilabel ->Opcions de la vista</guilabel -> i després mantingueu premuda la tecla <keycap ->fletxa amunt</keycap -> fins que s'aturi el desplaçament. La declinació mostrada en el centre del <guilabel ->Rètol informatiu</guilabel -> tindrà que ser de 90 graus, i l'estrella Polaris tindrà que estar a prop del centre de la pantalla. Proveu a desplaçar-vos amb les fletxes dreta i esquerra. Notareu com el cel aparenta rotar al voltant del pol. </para -><para ->Ara demostrarem la precessió canviant la data a un any molt llunyà i observant que la localització del pol celest ja no està a prop de l'estrella Polaris. Obrir la finestra <guilabel ->Estableix temps</guilabel -> (<keycombo action="simul" ->&Ctrl;<keycap ->S</keycap -></keycombo ->) i establir la data a l'any 8000 (actualment, &kstars; no és capaç de treballar amb dates més llunyanes, però aquesta és suficient per al nostre propòsit). Tingueu en compte que la imatge del cel ara està centrada en un punt entre les constel·lacions de Cygnus i Cepheus. Verifiqueu que aquest és en realitat el pol desplaçant-se a dreta i esquerra: El cel rota al voltant d'aquest punt; en l'any 8000, el pol celest nord ja no estarà a prop de l'estrella Polaris! </para> +<para>Exercici:</para> +<para>La precessió és més fàcil de veure si s'observa el <link linkend="ai-cpoles">pol celest</link>. Per a trobar el pol, canvieu primer a coordenades equatorials a la finestra <guilabel>Opcions de la vista</guilabel> i després mantingueu premuda la tecla <keycap>fletxa amunt</keycap> fins que s'aturi el desplaçament. La declinació mostrada en el centre del <guilabel>Rètol informatiu</guilabel> tindrà que ser de 90 graus, i l'estrella Polaris tindrà que estar a prop del centre de la pantalla. Proveu a desplaçar-vos amb les fletxes dreta i esquerra. Notareu com el cel aparenta rotar al voltant del pol. </para><para>Ara demostrarem la precessió canviant la data a un any molt llunyà i observant que la localització del pol celest ja no està a prop de l'estrella Polaris. Obrir la finestra <guilabel>Estableix temps</guilabel> (<keycombo action="simul">&Ctrl;<keycap>S</keycap></keycombo>) i establir la data a l'any 8000 (actualment, &kstars; no és capaç de treballar amb dates més llunyanes, però aquesta és suficient per al nostre propòsit). Tingueu en compte que la imatge del cel ara està centrada en un punt entre les constel·lacions de Cygnus i Cepheus. Verifiqueu que aquest és en realitat el pol desplaçant-se a dreta i esquerra: El cel rota al voltant d'aquest punt; en l'any 8000, el pol celest nord ja no estarà a prop de l'estrella Polaris! </para> </tip> </sect1> |