Dret de reproducció © 2001 Kurt Pfeifle
Es concedeix permís per a copiar, distribuir i/o modificar aquest document sota els termes de la Llicència Lliure Pública de GNU, Versió 1.1 o qualsevol versió publicada posteriorment per la Free Software Foundation; amb seccions no variants, sense text a la portada i sense text a la contraportada. S'inclou una còpia d'aquesta llicència en la secció titulada "GNU Free Documentation License".
Aquest manual descriu KDEPrint. KDEPrint no és un programa solitari. Forma part de l'entorn de treball de la impressió per a KDE 2.2. KDEPrint és una capa mitjancera entre les aplicacions KDE (o altres) i el subsistema d'impressió seleccionat (i instal·lat) en el vostre S.O.
Sumari
Índex d'exemples
Aquest manual descriu KDEPrint. KDEPrint no és un programa solitari. Forma part de l'entorn de treball de la impressió per a KDE 2.2. KDEPrint és una capa mitjancera entre les aplicacions KDE (o altres) i el subsistema d'impressió seleccionat (i instal·lat) en el vostre S.O.
Es necessari advertir que tant el desenvolupador d'aquesta aplicació com l'autor de la documentació estan familiaritzats amb CUPS com a sistema d'impressió. A l'hora d'escriure aquest document, CUPS és el subsistema d'impressió millor suportat i el més ben documentat.
Aquest manual és una feina progressiva i les versions posteriors del programari KDEPrint i edicions d'aquest manual donaran suport i exploraran més detalladament d'altres sistemes d'impressió.
De moment, fins i tot si el vostre subsistema d'impressió encara no està ben cobert, us animem a que exploreu el mòdul per a la Impressores en KControl, i esperem que trobeu el seu ús evident, independentment del subsistema d'impressió que useu.
Lauri Watts, Equip de documentació de KDE
Per a configurar el vostre subsistema d'impressió des de KControl, aneu a Sistema+Impressores i seleccioneu el vostre subsistema. O podeu deixar que KDEPrint l'intenti definir automàticament...
Configuració del subsistema d'impressió des de KControl
Aquest capítol pretén oferir un resum tècnic de KDEPrint que sigui comprensible per a no programadors.
KDEPrint és una eina nova i revolucionària que permet accés als serveis de la impressió tant a usuaris com a desenvolupadors de KDE.
Podeu accedir a les funcions de KDEPrint de diferents maneres: A través del gestor de la impressió en KControl, a través del comandament kprinter o a través del diàleg emergent que apareix quan aneu a imprimir.
KDEPrint no és un substitut del subsistema d'impressió per si mateix. KDEPrint per tant no proveeix spooling (deixar a la cua i desat temporal) i no realitza el processat bàsic del PostScript® o d'altres dades de la impressió.
KDEPrint és una capa mitjancera entre el desat temporal, deixar a la cua i el subsistema de processament de la impressió (com estigui instal·lat) i l'aplicació que preteneu per imprimir. KDEPrint proveeix una interfície comuna, per a desenvolupadors i usuaris de KDE per als diferents subsistemes d'impressió. Alhora, és personalitzable i altament configurable.
KDEPrint és fàcil d'usar tant per a desenvolupadors de KDE com usuaris finals. Els desenvolupadors poden portar les seves aplicacions amb canvis mínims per a usar KDEPrint en comptes de l'antic “sistema” de impressió de Qt™. Els usuaris poden escollir i configurar fàcilment el seus subsistemes d'impressió.
Com a referència per a nous usuaris de KDE: Qt™ és la biblioteca bàsica i el joc d'eines gràfiques usades per totes les aplicacions KDE. Qt™ és desenvolupat per TrollTech, una empresa de programari noruega.
KDEPrint ofereix diferents rostres per a gent diferent.
KDEPrint permet als usuaris i/o administradores, depenent dels seus permisos, accedir als subsistemes d'impressió (CUPS, LPD, RLPR, LPRng, PDQ, etc.) a través d'una interfície d'usuari gràfica de KDE (GUI). Usant KDEPrint es pot imprimir, administrar treballs, impressores i el dimoni de la impressió, tot en una manera còmoda.
Els usuaris experimentats preuaran la possibilitat d'usar qualsevol filtre que funcione per a les dades de la impressió entre la sortida de la seva aplicació i l'entrada en el sistema d'impressió escollit. Alguns exemples d'aquest tipus de funcionament ja estan amb “l'opció simple” de KDEPrint. Seguiu llegint.
Si un desenvolupador de KDE necessita accés a la impressió per a la seva aplicació, no haurà d'escriure el codi des del començament. Abans de KDE 2.2 aquest servei era proveït per la classe QPrinter
, una biblioteca del conjunt d'eines Qt™. La classe QPrinter
depenia d'un desfasat “Line Printer Daemon” (LPD). La biblioteca KDEPrint està basada sobre el més modern Common UNIX® Printing System (CUPS), mentre que alhora manté la comptabilitat amb l'anterior LPD i d'altres sistemes de la impressió heretats o almenys elaborats i “deixa la porta oberta” a qualsevol desenvolupament futur.
Per a que els desenvolupadors de KDE usin la nova classe KDEPrint en les seves aplicacions, es requereixen canvis mínims en el seu codi: Cada crida a QPrinter
, necessita canviar-se a KPrinter
. Substituint un caràcter (!) en uns quants llocs, de manera que una vegada que fet, les vostres aplicacions podran fer ús de totes les funcionalitats de la nova biblioteca KDEPrint.
Els desenvolupadors més ambiciosos, o aquells amb requeriments especials tenen més possibilitats: Tot i el ric entorn de característiques de KDEPrint, és possible personalitzar el diàleg de la impressió per a la seva aplicació permetent-vos l'aparició d'una “pestanya” addicional, a on poden inserir de mode natural les seves extensions a KDEPrint.
Aquesta última característica fins a la data no s'usa de manera extensiva en KDE, atès que els desenvolupadors no coneixen completament la potència de KDEPrint. És d'esperar que veurem un ús d'això en el futur. Un exemple que vaig descobrir és l'aplicació KCron. Us permet editar el seu fitxer crontab usant un GUI. Els desenvolupadors han implementat una característica de la impressió que us permet (o a root
) escollir si voleu imprimir el crontab complet (per a tots els usuaris) o simplement la part marcada. Podeu veure els efectes d'aquesta opció en KDEPrint en les següents instantànies.
Aquesta instantània mostra un exemple des de la utilitat KCron.
El diàleg per a configurar les opcions de la impressió de KCron: La pestanya addicional anomenada Opcions de cron pertany a KCron, no a KDEPrint; és una extensió especial afegida pels desenvolupadors de KCron per a estendre les possibilitats de la impressió. No te el seu origen en KDEPrint però és executada per aquest. Els desenvolupadors d'altres aplicacions són lliures d'implementar les seves pròpies funcionalitats, si així ho desitgen.
Afegit de KCron al diàleg de KDEPrint.
La interfície de KDEPrint és de fàcil ús per a tots els subsistemes de impressió suportats, però no elimina les debilitats tradicionals d'alguns d'aquests sistemes. Tot i que sí llima algunes rebaves. Usuaris diferents poden usar sistemes d'impressió diferents en la mateixa màquina. Fins i tot un usuari pot canviar “sobre la marxa”, des de la caixa de diàleg de la impressió, el subsistema d'impressió a usar per al següent treball (això és possible si s'instal·len sistemes diferents de manera que no “interfereixin els uns amb els altres”).
La majoria dels usuaris de UNIX® usen la impressió LPD. LPD tan sols proveeix funcions bàsiques de la impressió, és força inflexible i no usa moltes de les opcions dels més moderns sistemes de la impressió com CUPS. Tot i que també funciona remotament a qualsevol distància (com tots els protocols basats en TCP/IP), el LPD manca de comunicació bidireccional, suport d'autenticació, de control de l'accés i de xifratge.
KDEPrint pot usar CUPS per a suportar:
La recerca d'impressores disponibles en la LAN.
Autenticació bàsica, organitzada i certificada.
Control de l'accés basat en adreces IP, adreces de xarxa, màscares de xarxa i noms de màquina i de domini.
I Xifratge TLS o SSL3 de 128 bits de les dades de la impressió, per a prevenir les escoltes, o almenys, per a fer-les més difícils.
Això converteix a KDEPrint en una solució més robusta i fiable que usar el venerable LPD.
Podeu accedir a KDEPrint o parts d'aquest, de quatre maneres diferents:
A través de les vostres aplicacions: Si crideu al diàleg de la impressió (Fitxer+Imprimeix...) o premeu el botó amb la icona d'una petita impressora; això obrirà el diàleg de la impressió.
A través del comandament kprinter en una terminal, des d'una finestra de Konsole o des de Executa comandament... de la finestra mini-CLI: Aquestes operacions també obren el diàleg de la impressió.
Des del botó , iniciant KControl i després seleccionant Sistema+Gestor de la impressió. Això obre l'administrador de KDEPrint com a part del Centre de control del KDE i us permet canviar a d'altres parts de KControl.
Des d'una línia de comandaments (Konsole o mini-CLI) escriviu kcmshell
. Això obrirà la part KDEPrint corresponent a KControl per a configurar les vostres opcions printers
Inicia el diàleg de kprinter des d'una finestra Executa comandament....
Aquest és un dibuix de Kivio del diàleg de kprinter tal i com apareix després de ser iniciat... Sempre podeu afegir una nova impressora fent clic sobre el petit botó Assistent (marcat en aquest dibuix en vermell/groc).
Diàleg de kprinter iniciat (esborrany del dibuix de Kivio)
El nou sistema KDEPrint inclou més d'un aspecte important. Si anteriorment heu treballat en un entorn simple en quant a impressió es refereix, feu un cop d'ull a algun dels beneficis que incorpora KDEPrint.
KDEPrint ofereix un “Assistent per afegir impressores”. L'assistent us ajuda a afegir i configurar una nova impressora. Per descomptat, això també ho podeu fer manualment.
KDEPrint us ajuda a “descobrir” impressores. És capaç d'explorar l'entorn a la recerca de dispositius i cues disponibles. Això funciona per a connexions de xarxa amb TCP (AppSocket, també conegut com a HP® JetDirect®, o IPP) o impressores SMB/Samba (“compartida” en Windows®) i parcialment per a impressores connectades directament a través de ports paral·lels, sèries o connexions USB.
L'assistent s'encarrega de la instal·lació i gestió dels controladors “en un sospir”. Seleccionar, configurar i provar hauria de ser més simple que mai en qualsevol sistema tipus Linux®.
El visor de treballs de la impressió és iniciat automàticament des de kprinter. Es pot ancorar dins del plafó de KDE (en la safata del sistema). El visor de treballs de la impressió us permet una gestió completa dels treballs, si està suportat pel subsistema d'impressió.
Podeu:
Mantenir en espera i alliberar treballs.
Moure treballs pendents a una altra impressora.
Cancel·lar treballs pendents o en procés.
Una instantània del visor de treballs de la impressió de KDEPrint mostra la informació que obteniu: ID del treball, impressora de destí, nom del treball, propietari del treball, estat del treball i mida del treball. En la següent versió de KDEPrint també veureu informació quant al nombre de pàgines (tal i com les calcula CUPS, consulteu el capítol sobre comptar pàgines per obtenir més informació sobre les seves capacitats i limitacions).
Una instantània del visor de treballs de la impressió de KDEPrint.
Un mode alternatiu de mirar la mateixa informació (i de tenir la mateixa quantitat de control és a través del Centre de control del KDE seleccionant Sistema+Gestor de la impressió. Si no veieu la Informació de la impressora, feu clic amb el botó del ratolí sobre el fons de la finestra i seleccioneu Visualitza informació de la impressora. Després aneu a la pestanya Treballs per a veure-la:
KDEPrint usa diferents mòduls per a crear la interfície cap als possibles susbsistemes d'impressió. No tots els mòduls estan completament desenvolupats, però tenen una funcionalitat bàsica amb:
LPD (estil BSD).
LPRng (Red Hat®, si useu un subconjunt de l'estil BSD).
RLPR (una utilitat LPR de la línia de comandaments, la qual no necessita un fitxer printcap
).
Comandaments de la impressió “externs” (tipus Netscape®).
El més important, el suport complet de CUPS ja està disponible. Els mòduls per a d'altres subsistemes d'impressió, tals com PLP, PPR i PDQ poden estar-ho més tard.
KDEPrint fa que KDE sigui més flexible. Ofereix llibertat d'elecció als usuaris de KDE 2.2. Per a usar els diferents subsistemes d'impressió disponibles, aquests hauran d'haver estat instal·lats independentment de KDE. En versions anteriors, els usuaris estaven lligats als antics subsistemes de impressió estil LPD. Ara poden usar CUPS. En el futur, hi haurà una integració fàcil de la resta dels subsistemes, a mesura que vagin apareguen.
Algunes característiques específiques de KDEPrint depenen del sistema de impressió escollit. Aquesta dependència podria estar causada perquè aquestes característiques tan sols estan implementades en aquests; recordeu, KDEPrint és una capa mitjancera, no és una substitució de cap subsistema d'impressió. Tal dependència podria existir per una altra raó: KDEPrint encara no ha implementat una interfície per a totes les característiques de tots els subsistemes.
D'altres característiques inclouen beneficis de KDEPrint que són independents del subsistema d'impressió escollit, i que estan disponibles amb cadascun d'aquests. En aquest moment hi ha impressores “especials” o “virtuals” i alguns “pre-filtres” genèrics.
Des del diàleg de la impressió, podeu seleccionar veure una vista prèvia. Per a això, el fitxer d'impressió s'envia a través de filtres que fan que s'ajusti a la pantalla amb KGhostView.
Entre les característiques addicionals de KDEPrint hi ha unes poques impressores “especials” o “virtuals”.
Aquestes impressores especials poden:
Converteix el vostre document a un fitxer PDF amb l'ajuda d'un programa extern.
Envia el vostre document adjuntant el fitxer PDF en el missatge de correu electrònic.
Desa el vostre document com a un fitxer PostScript®.
L'envia a través d'una dorsal disponible, tal com Hylafax com a un fax.
Aquestes impressores “especials” apareixen en el diàleg de la impressió de l'usuari com a impressores “normals”. Són totalment configurables per l'usuari.
KDEPrint us proveeix un entorn per a definir i configurar el vostre propis “filtres previs”. Aquests poden tenir efecte abans de que passin pel vostre subsistema d'impressió per a un processat posterior, però després de que els fitxers de la impressió (PostScript®, de text pla o d'altres) hagin estat generats per la vostra aplicació.
Ja hi ha definits uns quants filtres útils. Aquests són:
El filtre “múltiples pàgines per full”.
El filtre de text “enscript”.
I tres filtres per ajudar a imprimir pamflets.
Podeu crear els vostres propis filtres sobre un tercer programa que sigui capaç de processar els vostres fitxers PostScript®, de text, o d'imatge, i produir la sortida en qualsevol d'aquests formats.
Aquests filtres són configurats a través de fitxers XML. Això crea una extensió del concepte molt fàcil per a la experiència dels desenvolupadors, però la configuració per als usuaris finals es fa a través d'una interfície gràfica intuïtiva. De manera que KDEPrint no requereix haver d'aprendre XML!
Aquest és un filtre predefinit que s'instal·la amb KDEPrint. Us permet crear una sortida modificada de PostScript® a partir d'una entrada PostScript®, aquesta imprimeix 1, 2 o 4 pàgines lògiques en una únic full de paper.
Aquest és un filtre predefinit que s'instal·la amb KDEPrint. Us permet crear una sortida PostScript® a partir de qualsevol entrada d'un fitxer de text, això inclou el ressaltat de la sintaxis per al llistat de programes, impressió bonica, marcs de pàgina configurables i capçaleres.
Si la vostra impressora és capaç de produir una sortida en doble cara, bé usant una o dues passades, podeu usar un filtre o una combinació dels filtres de “pamflet”.
Per a impressores dúplex, assegureu-vos d'usar l'opció dúplex que “dona la volta” a la sortida a través de la vora curta del paper. Doblegant la sortida per la meitat convertiu el vostre document en un bonic pamflet.
Si useu un dispositiu simple (sense unitat dúplex), podeu obtenir el mateix resultat usant dos filtres diferents i unes quantes passes addicionals.
Depenent del vostre model, primer useu el filtre per a imprimir les pàgines “imparelles”, després inseriu el paper en l'ordre correcte en la safata del paper, per a que s'imprimeixin les pàgines parells en el revers. Després es poden doblegar per a fer un pamflet.
KDEPrint conté un mòdul per a CUPS. CUPS, el “Common UNIX® Printing System” (http://www.cups.org/), és el subsistema d'impressió més avançat, potent i flexible de UNIX® i d'altres sistemes operatius tipus Linux®. És força recent, però està basat en IPP, el protocol de la impressió per Internet, l'estàndard de la impressió emergent per al futur de la impressió en xarxes. CUPS és, claredat , el sistema d'impressió preferit de Michael Goffioul, el principal desenvolupador de KDEPrint.
Els usuaris de KDE amb experiència potser ja estiguin familiaritzats amb les utilitats qtcups i kups d'en Michael (co-desenvolupada amb en Jean-Eric Cuendet). Aquestes eren fins ara les interfícies gràfiques per a CUPS, fortament relacionades amb el KDE.
Ambdues utilitats encara estan en ús. Per als que no hi estan familiaritzats, aquí hi ha unes breus explicacions.
qtcups era una interfície gràfica per als comandaments de la impressió lp o lpr instal·lats per CUPS. Usant qtcups s'obria un diàleg. Aquest us permetia seleccionar còmodament la vostra impressora i les opcions dels treballs d'impressió. qtcups funcionava des de la línia de comandaments o des de les mateixes aplicacions, que disposaven d'un comandament de la impressió configurable.
kups era un embolcall gràfic per a realitzar les tasques administratives del vostre servidor i el dimoni CUPS. Podia afegir, esborrar, modificar, configurar, iniciar i aturar les impressores. Podia cancel·lar, esborrar, moure, aturar i reiniciar els treballs d'impressió, i es podien canviar les opcions del dimoni, iniciar-lo, aturar-lo i tornar-lo a iniciar.
El mòdul CUPS en KDEPrint ara conté totes les (i més) funcions proveïdes per qtcups i kups en antigues versions de KDE.
En lloc de qtcups ara podeu usar el comandament kprinter. I en comptes de kups probablement podreu usar d'ara en endavant kcmshell printers.
El mòdul CUPS de KDEPrint us permet administrar totalment el subsistema d'impressió, com abans ho feia kups. Podeu iniciar, aturar i configurar el vostre dimoni CUPS. També podeu aturar, iniciar, afegir i esborrar “impressores” (p.ex., cues d'impressió) i “instàncies” d'impressió. Les instàncies d'impressió són cues d'impressió que apunten cap al mateix dispositiu físic però amb unes opcions de la impressió predefinides diferents.
El mòdul CUPS de KDEPrint us proveeix accés a un “comandament per a la impressió”, tal i com abans ho feia qtcups.
Useu kprinter en qualsevol aplicació, fins i tot en aplicacions no KDE que us permetin configurar el comandament de la impressió. Exemples d'això són Netscape® i StarOffice, però no la majoria dels programes anteriors a KDE 2.2.
Una instantània de com usar el comandament de la impressió kprinter en comptes de l'antiquat lpr... Per descomptat necessiteu tenir kprinter en la vostra $PATH
, del contrari introduïu la ruta completa en la caixa de diàleg, p.ex.,
. Netscape® ho recordarà i a partir d'ara sempre obtindreu la caixa de diàleg de kprinter per a configurar els vostres treballs de la impressió./opt/kde/bin/kprinter
També podeu usar kprinter des de la línia de comandaments i veure com apareix la caixa de diàleg:
Assegureu-vos que també introduïu almenys el fitxer a imprimir des de la línia de comandaments: kprinter
. Això passarà el CUPS Software Administrator Manual a la caixa de diàleg de kprinter, el qual apareixerà amb la impressora per omissió preseleccionada./usr/share/doc/packages/cups/sam.pdf
Per a preseleccionar una impressora des de la línia de comandaments, useu l'opció -d
, p.ex. kprinter
. Encara podeu deseleccionar la impressora -d DANKAcolorC2000
/home/kurt/linuxtag2001-paper.ps
DANKAcolorC2000
i escollir-ne una de diferent.
De tota manera no podeu invocar kprinter
sense un fitxer de la impressió i esperar que s'obri una caixa de diàleg de selecció des de la finestra de kprinter. Aquesta és una característica que s'implementarà en la propera versió.
A través de kprinter podreu “tocar totes les palles” de la vostra impressora. Necessitareu l'anomenat PPD (PostScript® Printer Description) específic del dispositiu per a fer que CUPS ho aconsegueixi. Llegiu més quant a això en “Opcions de la impressió dependents del dispositiu”.
El que ara teniu és la primera i completa versió de KDEPrint. Aquesta versió és, per descomptat, totalment usable per a imprimir. Fins i tot podríeu pensar que, “mai ha estat tan fàcil imprimir” (ni tan sols en els obscurs dies en els que teníeu que usar Microsoft® Windows®).
En el futur, KDEPrint millorarà més. Farà un millor treball “detectant” automàticament el vostre subsistema d'impressió. KDEPrint ja ho fa força bé detectant automàticament si teniu CUPS instal·lat al vostre sistema. Però en molts casos, haureu de dir-li a KDEPrint el que esteu usant, si voleu mantenir un sistema d'impressió heretat.
La millora més important en el futur proper serà l'acabat del connector de LPRng. L'actual es molt bàsic. Està restringit a la clàssica part LPDde LPRng.
També podreu afegir impressores directament des del diàleg de la impressió al vostre sistema, “sobre la marxa”, sense primer tenir que obrir KControl.
Algunes de les petites millores ja planejades són:
Afegir un diàleg de selecció de fitxers des de la finestra de kprinter per a permetre combinar fitxers addicionals als treballs de la impressió presents.
Afegir un botó “historial” a la finestra KJobViewer i també una columna per a mostrar el nombre de pàgines estimades per CUPS per al treball.
Finalment, serà un “IO slave” el que us permetrà accedir al vostre sistema d'impressió, per exemple, a través de Konqueror. D'aquesta manera aviat sereu capaç de navegar pel vostre sistema d'impressió des de Konqueror a través d'una URL com print://printers/printername
. Una KPart afegirà una carpeta virtual a la secció de serveis del plafó de navegació de Konqueror oferint un mode agradable i encastat de navegar i administrar el vostre sistema d'impressió a través de la URL print:/manager
.
Si us plau contacteu amb en Michael Goffioul en (kdeprint AT swing.be)
si voleu realitzar qualsevol consell d'ús o de desenvolupament.
Aquest capítol està orientat a oferir una mica de rerefons teòric sobre la impressió en general i especialment sobre CUPS. Si no necessiteu aquesta informació, passeu directament al següent capítol. Segurament haureu de tornar a aquest capítol en algun moment, perquè a vegades és necessària teoria extra per a resoldre problemes pràctics.
La impressió és un dels capítols més complicats de la tecnologia IT.
Al principi, tot desenvolupador d'un programa que era capaç d'imprimir també havia d'escriure els seus propis controladors. Això era força complicat perquè diferents programes tenien formats diferents. Fins i tot programes amb el mateix ús, per exemple, els processadors de text, tot sovint no entenien d'altres formats. De manera que no hi havia una interfície comú per a totes les impressores, per tant els programadors sovint tan sols donaven suport a uns pocs models seleccionats.
L'aparició d'un nou dispositiu en el mercat obligava als autors dels programes a escriure un nou controlador si volien que el seu programa el suportés. També per als fabricants, no era possible assegurar de que el seu dispositiu estigués suportat per tots els programes coneguts (tot i que ara n'hi ha molts menys).
Oferir suport a deu programes d'aplicació i a una dotzena d'impressores, volia dir que l'administrador del sistema havia de batallar amb 120 controladors. De manera que el desenvolupament d'interfícies unificades entre programes i impressores es convertia en una necessitat urgent.
L'aparició dels “Llenguatges de descripció de la pàgina”, descrivint la representació gràfica de la tinta i el tòner en fulls de paper (o d'altres dispositius de sortida, com monitors, tipògrafs fotogràfics, etc.) d'una manera comuna, el qual va ocupar un gran buit.
Un d'aquests desenvolupaments fou el PostScript® de Adobe. Significava que un programador d'aplicacions es podia concentrar en fer que el seu programa generés un llenguatge de descripció PostScript® de les pàgines que volia imprimir, mentre que els desenvolupadors de dispositius de la impressió es podien concentrar en crear dispositius conformes a PostScript®.
Per descomptat, amb el temps, varen aparèixer d'altres mètodes de descripció. Els competidors més importants de PostScript® foren PCL (“Print Control Language”, de Hewlett-Packard®), “ESC/P” (de Epson) i GDI (“Graphical Device Interface” de Microsoft®).
L'aparença d'aquests llenguatges de descripció de pàgina va facilitar la vida i el desenvolupament futur a tot el món. Tot i això encara n'hi havien de diferents, incompatibles, i competien entre sí dificultant la vida dels usuaris, administradors, desenvolupadors i fabricants.
PostScript® és més usat en entorns professionals de la impressió tals com PrePress i industries de serveis d'impressió. En els dominis de UNIX® i Linux®, PostScript® és un estàndard predominant com PDL. Allí, gairebé tots els programes generen una representació PostScript® de les seves pàgines una vegada que feu clic sobre el botó “Imprimeix”. Mirem un exemple simple (fet a ma) de codi PostScript®. El següent llistat descriu dos dibuixos simples:
Exemple 4.1. Codi PostScript®
%!PS 100 100 moveto 0 50 rlineto 50 0 rlineto 0 -50 rlineto closepath .7 setgray fill % first box over; next 160 100 moveto 0 60 rlineto 45 10 rlineto 0 -40 rlineto closepath .2 setgray fill
Aquest exemple us indica a la imaginària “ploma” de PostScript® que dibuixi una certa forma, i després ompli les diferents ombres de gris. La primera part es tradueix en castellà amb “Moure a la coordenada (100,100), dibuixa una línia de longitud 50 cap a dalt, després una a la dreta, altra vegada cap avall i finalment tanca aquesta part. Ara usa un dibuix gris al 70% i usa-la per omplir la forma geomètrica.”
Per descomptat, el PostScript® pot ser molt més complicat que el que es veu en aquest simple exemple. És un complet llenguatge de programació amb molts operadors i funcions. Fins i tot es poden escriure programes de PostScript® per a calcular el valor de Pi, formatar un disc dur o escriure un fitxer. El principal valor i força de PostScript® resideix en el camp de la descripció dels objectes gràfics d'una pàgina: També podeu canviar l'escala, moure, transformar, rotar i distorsionar qualsevol cosa susceptible de ser representada en un full de paper; tals com lletres amb diferents aspectes, figures, formes, ombres, colors, línies, punts, dibuixos...
Un fitxer PostScript® és una representació d'una o més pàgines destinades a ser impreses, d'una forma relativament abstracta. La seva utilitat ideal és la de representar pàgines d'una forma independent al dispositiu que s'usarà per a imprimir-les. PostScript® no és “visible” directament, tan sols es desa en discos durs i en memòria RAM com a una representació codificada de futures pàgines impreses.
El que es veu sobre una full de paper gairebé sempre és una “imatge de trama”. Tot i que el vostre cervell us suggereixi que el que els vostres ulls veuen és una línia: Agafeu una bona lupa i descobrireu cents de petits punts... (un exemple del contrari són les línies que han estat dibuixades per un traçador). Y això és tot el que els “motors de dibuix” de les impressores actuals són capaces de posar sobre el paper: Simples punts de diferents colors, mides i resolucions, per a composar una “imatge de pàgina” completa en base a diferents patrons de mapes de bits.
Les diferents impressores necessiten les imatges de trama preparades en maneres diferents. Penseu en un dispositiu d'injecció de tinta: Depenen de la seva resolució, el nombre de tintes usades (les millors necessiten 7 tintes diferents, mentre que les més barates tan sols en solen usar 3), el nombre d'injectors disponibles (alguns capçals de la impressió tenen fins a 100) que dispensen tinta simultàniament, l'“algoritme de tramat” que s'usi, i moltes altres coses, el format de trama final i l'ordre de transferència al motor d'injecció depenen en gran mesura del model exacte utilitzat.
Al començament de la existència del “Line Printer Daemon”, les impressores eren màquines que martellejaven mecànicament línies de text ASCII en un paper continu que es recollia d'una caixa ubicada sota la taula... Tota una diferència amb avui dia!
Abans de que les imatges de trama siguin impreses en fulls de paper, ha estat necessari calcular d'alguna manera un representació PostScript® abstracta. Aquest procés requereix un càlcul força intensiu. S'anomena “Raster Imaging Process -procés de tramat de la imatge-”, més comunament conegut com “RIP”.
En les impressores PostScript® el procés RIP es realitza en els propis dispositius d'impressió. Simplement s'ha d'enviar el fitxer PostScript®. El “Processador de tramat de la imatge” (que també s'anomena RIP) intern de la impressora és el responsable (i especialista) en dur a terme correctament aquesta tasca d'interpretació de les descripcions de la pàgina PostScript® i posar la trama sobre el paper.
Els dispositius PostScript® petits tenen un RIP incorporat en el maquinari; gravat e silici, sobre un xip especial. Les grans impressores professionals tenen el seu RIP implementat per programari dins d'un ordinador UNIX® ràpid i dedicat en exclusiva al procés, normalment màquines Sun SPARC Solaris o SGI™ IRIX®.
Però, què succeeix quan no es te la sort de poder disposar d'una impressora PostScript®?
És necessari realitzar el procés de RIP abans d'enviar la informació a la impressora. Necessitareu interpretar el PostScript® generat per l'aplicació en la mateixa màquina (client d'impressió). Necessitareu conèixer el format de trama exacte que requereix la impressora per a poder-lo composar adequadament.
En altres paraules, com no es pot deixar en mans de la impressora la responsabilitat d'interpretar el PostScript®, tot resulta més complicat. Necessitareu un programari que intenti resoldre automàticament la qüestió.
Això és exactament el que s'encarrega de fer l'omnipresent ghostscript en molts sistemes Linux®, *BSD o d'altres UNIX® que necessiten imprimir en impressores que no són PostScript®: ghostscript és un intèrpret de PostScript®, un RIP per programari capaç d'ocupar-se de molts dispositius diferents.
Per a produir imatges de trama a partir d'una entrada PostScript®, en ghostscript s'usa el concepte de “filtres”. Hi ha molts filtres diferents en ghostscript, alguns d'ells específics per a un model d'impressora. Els filtres específics per a dispositius de ghostscript en moltes ocasions han estat desenvolupats sense el consentiment o el suport del fabricant en qüestió. Sense accés a les especificacions i a la documentació, resulta un procés molt complicat descobrir els protocols i els formats de dades a través de enginyeria inversa.
No tots els filtres de ghostscript funcionen igual de bé en les seves impressores corresponents. Alguns dels més moderns, com el filtre stp del projecte de la impressió de Gimp, produeixen uns resultats excel·lents amb una qualitat de la impressió a qualitat fotogràfica igual o fins i tot superior que els seus controladors equivalents en Microsoft® Windows®.
PostScript® és el que produeixen la majoria de programes d'aplicació que imprimeixen en UNIX® i Linux®. Els filtres són autèntiques màquines de conversió cap a qualsevol sistema d'impressió. Essencialment el que fan és produir els mapes de bits correctes a partir de qualsevol entrada PostScript® i amb destí als enginys que no són PostScript®.
CUPS usa els seus propis filtres, tot i que el sistema de filtratge està basat en Ghostscript. En concret els filtres pstoraster i imagetoraster estan derivats directament del codi de Ghostscript. CUPS ha reorganitzat i optimitzat tots els mecanismes del codi antic i l'ha distribuït en uns quants mòduls més concrets i diferents.
El següent dibuix (realitzat amb l'ajuda de Kivio) mostra una idea dels filtres i els dorsals que funcionen dins de CUPS, i de com interaccionen junts. El “flux” va de dalt cap a avall. Els dorsals són filtres especials: No converteixen les dades a un format diferent, però envien els fitxers una vegada preparats a la impressora. Hi ha diferents dorsals per als diferents protocols de transferència.
A part de la dura tasca del filtratge per a generar mapes de bits llestos per a la impressió, qualsevol programari d'impressió necessita usar un mecanisme de cues: Això serveix per alinear els diferents treballs dels diferents usuaris per a les diferents impressores a través dels diferents filtres i enviar-los correctament cap als seus destins. El dimoni de la impressió s'encarrega de tot això.
Aquest dimoni manté la casa ordenada: També és el responsable del control de tasques: Els usuaris tenen que poder cancel·lar, aturar, reiniciar, etc. les seves tasques (però no les d'altres persones) i tot ha de funcionar correctament.
Ara que ja coneixem com es transforma un fitxer en llenguatge PostScript® (el qual descriu la disposició de la pàgina de manera independent al dispositiu) en una imatge de trama, podríem preguntar: “Bé, hi ha diferents tipus de dispositius de sortida: Difereixen en la seva resolució, en els diferents mides de paper, en les opcions de l'acabat (a doble cara, pamflets, enquadernació entre fulls de diferents colors que es recullen de diferents safates, etc.). Com s'ajusta tot això en el nostre model de PostScript® independent del dispositiu?”
La resposta la trobarem en els fitxers de descripció d'impressores PostScript® (PPD). Un PPD descriu totes les característiques dependents del model en concret que s'usin en una impressora determinada. També conté els comandaments codificats que s'han d'usar per a invocar a certes característiques del dispositiu. Però els PPD no són un llibre tancat, simplement són fitxers de text ASCII.
Els PPD foren “inventats” per Adobe per a facilitar als fabricants la implementació de les seves pròpies característiques en les impressores PostScript®, i alhora conservar la manera estàndard de fer-ho. Els PPD estan ben descrits i documentats per Adobe. La seva especificació resulta ser un estàndard obert de facte.
Tingueu present que la impressió avançada de PostScript® es desenvolupar originalment per a ser usada tan sols en sistemes Microsoft® Windows® i Apple Mac®. Durant molt de temps les característiques especials dels dispositius de la impressió moderns no han estat disponibles en Linux® i UNIX®. CUPS ha suposat un canvi radical en això. CUPS està unit molt a prop als PPD i per això els PPD existents es poden usar completament en els sistemes que usen CUPS.
Mitjançant l'ús dels PPD, els fabricants d'impressores foren capaços d'introduir característiques específiques del maquinari en els seus productes, com per exemple, la impressió a dues cares, l'enquadernació, les grapadores, l'acabat, etc.. El controlador de la impressora carrega el PPD de la mateixa manera que un fitxer de configuració. D'aquesta manera el controlador de la impressora s'informa sobre les opcions del dispositiu que estan disponibles i com cridar-les; el controlador també presenta un GUI per a l'usuari. A través d'aquest mecanisme encara podreu imprimir fitxers de llenguatges de descripció PostScript® que són “independents del dispositiu” i especificar opcions d'acabat que sí són exclusives de cada dispositiu en concret i que s'afegeixen al PostScript® generat per l'aplicació.
Els PPD no foren originalment utilitzats rutinàriament en els sistemes UNIX® i Linux®. Els distribuïdores dels PPD mai varen tenir la intenció de que fossin usats en d'altres sistemes operatius diferents als suportats originalment: Microsoft® Windows® i Mac® OS. Gràcies al brillant esforç realitzat per a suportar i tornar a usar l'especificació PPD existent, CUPS ofereix ara la possibilitat d'usar totes les característiques de les impressores modernes als usuaris dels sistemes operatius Linux® i similars. KDEPrint fa el seu ús fins i tot més còmode del que el varen concebre originalment els desenvolupadors de CUPS.
CUPS pot usar els PPD originals de Windows®, distribuïts pels fabricants en el cas de les impressores PostScript®. Normalment no solen costar diners i es poden obtenir de qualsevol ordinador Windows® que tingui instal·lat el controlador PostScript® del model en qüestió o dels discos proveïts junt amb la impressora. També hi ha diverses pàgines web des de les que es poden descarregar.
Ara ja coneixem com poden usar els PPD les impressores PostScript®. Però, què passa amb les impressores que no són PostScript®? CUPS ha realitzat un bon truc amb això: Usant el mateix format i la mateixa estructura que en les descripcions d'impressores PostScript® (els PPD) del mon PostScript®, es poden descriure les opcions existents en les impressores que no són PostScript®. Per a aquest propòsit CUPS ha afegit algunes opcions especials (principalment la línia que defineix el filtre a usar en el procés posterior del fitxer PostScript®).
D'aquesta manera els desenvolupadors poden usar el mateix motor de programari per a processar les opcions disponibles en els fitxers de descripció d'impressores de tot tipus de dispositius. És obvi que els desenvolupadors de CUPS no poden esperar a que els fabricants de les impressores no PostScript® decideixin de sobte posar-se a desenvolupar els PPD. Haurien de fer-ho ells sols i començar des de cero. Hi ha més de 1.000 d'aquests fitxers disponibles amb la versió comercial de CUPS, anomenada ESP PrintPro.
Però també hi ha disponibles molts PPD específics de CUPS. Fins i tot ara segueixen sense estar realitzats, en molts casos, pels fabricants de les impressores, si no per desenvolupadors de programari lliure. L'equip de CUPS ha comprovat el seu funcionament i els altres han vingut al darrere: Mentre que fa un o dos anys imprimir en Linux® i UNIX® era una tortura amb determinades impressores, en l'actualitat és possible usar a la perfecció una gran gama d'aquestes, incloent impressores d'injecció de 7 colors capaces de donar una sortida de qualitat fotogràfica.
Es poden obtenir els PPD per a usar amb CUPS i impressores que no són PostScript® de diferents punts en la web:
En primer lloc està el repositori de www.linuxprinting.org, el qual permet generar automàticament un PPD per a qualsevol impressora que estigués anteriorment suportada per ghostscript. Això ajuda a realitzar el canvi a CUPS sense molt esforç, si és que voleu fer-ho. Si la vostra impressora funcionava bé amb el mètode tradicional de ghostscript, useu el generador automàtic per afegir el controlador a CUPS i així tindreu el millor d'ambdós mons.
En segon lloc, hi ha els PPD de CUPS per a més de 120 models d'impressores, guiats pel nou controlador universal stp. stp (usat originalment per a Stylus Photo) ara és desenvolupat pel projecte gimp-print; el projecte fou iniciat per en Mike Sweet, el líder desenvolupador de CUPS i ara està disponible en la pàgina gimp-print.sourceforge.net. Aquest controlador imprimeix en qualitat fotogràfica real en la majoria de les impressores d'injecció de tinta modernes i es pot configurar per a crear 120 PPD de CUPS, a més de la seva pròpia compilació. Estan suportades les impressores làser i d'injecció d'HP®, els models Stylus i Photo Color de Epson® així com alguns models de Canon® i Lexmark®.
En tercer lloc està l'extensió comercial de CUPS realitzada pels mateixos desenvolupadors de CUPS: S'anomena ESP PrintPro i inclou més de 2.300 controladors d'impressora. Fins i tot porta incloses unes versions millorades dels filtres imagetoraster i pstoraster.
CUPS facilita molt als fabricants incloure suport de la impressió per a Linux® i UNIX® a un cost raonablement baix. El marc de treball modular de CUPS facilita la inclusió de qualsevol filtre (=controlador) amb un esforç mínim i l'accés i ús de tot l'entorn de treball de la impressió que crea CUPS.
Podeu llegir més sobre les impressionants característiques de CUPS en la documentació de CUPS que està disponible en http://www.cups.org/documentation.html i http://www.danka.de/printpro/faq.html. També és interessant http://www.linuxprinting.org/, a on es troba el repositori universal de tot el relacionat amb la impressió en Linux® i UNIX®.
Durant molt de temps gran quantitat de desenvolupadors estaven en profund desacord amb l'antic LPD. Diversos nous projectes varen mirar de millorar la impressió: LPRng és l'exemple més conegut. D'altres són PDQ, PPR, PLP, GNUlpr i RLPR. Però cap dels nous programes varen resultar ser un “gran avanç”; la majoria d'aquests es limitaven a implementar l'antiga especificació del LPD amb unes poques (o unes moltes) noves extensions, el que els feia incompatibles entre ells.
Després d'haver vist el desenvolupament de no un, si no de diferents alternatives al venerable LPD d'estil BSD, en Grant Taylor, autor del Linux Printing HOWTO, va alçar la veu per a dir LPD ha de morir! en la seva “Campanya per a l'abolició del Line Printer Daemon”.
Conjuntament amb el vist anteriorment, en el costat de la industria, es varen fer esforços per a superar les conegudes debilitats de LPD. Es va començar amb extensions propietàries de l'antic LPD i es va arribar fins el punt de que Hewlett-Packard® va intentar establir HP® JetDirect com a un nou estàndard en la impressió en xarxa. Això va desembocar en més incompatibilitats.
Al final, va prendre forma una iniciativa per a definir un nova industria comú i l'estàndard IETF. El “Printer Working Group” o PWG, una unió de fabricants de maquinari, programari i sistemes operatius, va crear un esborrany del nou “Internet Printing Protocol”, IPP. La versió 1.1 de IPP ha estat aprovada per la IETF (Internet Engineering Task Force) com a un estàndard proposat i ara frueix del suport unànime en la industria a Europa, els Estats Units i el Japó. La majoria dels models d'impressores de xarxa actuals incorporen suport per a IPP junt amb el tradicional LPR/LPD o per a la impressió JetDirect.
IPP promet resoldre molts dels problemes als que s'enfronten els administradores de xarxa. Aquest col·lectiu normalment ha d'ocupar-se d'entorns de xarxa heterogenis i passa més de la meitat de les seves hores de treball resolent problemes d'impressió.
Al crear un conjunt únic de funcions de consulta per a les impressores i els servidors compatibles amb IPP, per a la transferència de fitxers i l'establiment d'atributs de control de tasques entre altres coses, IPP està destinat a funcionar en totes les plataformes i sistemes operatius. De tota manera, la implantació no va a produir-se de manera immediata, ja que molts dispositius d'impressió antics seguiran en ús durant diversos anys. Pel que, en IPP es preveu la compatibilitat amb qualsevol implementació anterior de IPP. CUPS proveeix la viabilitat de la impressió IPP en tots els entorns.
Sense dubte el seu major avantatge serà la integració en el conjunt existent d'altres protocols IP robustos. Al ser una extensió del provat i robust protocol HTTP 1.1, per a la tasca especial de manejar fitxers i dades relacionades, també resulta molt simple afegir-li d'altres estàndards a mesura que es van desenvolupant:
Autenticació bàsica, organitzada i certificada per als usuaris que desitgen accedir als serveis d'impressió.
Xifratge SSL3 i TLS per a la transferència de dades.
Comunicació bidireccional entre els clients i els dispositius d'impressió, usant els mecanismes GET i POST de HTTP/IPP.
Integració amb el servei de directori LDAP per a mantenir una base de dades consistent d'impressores disponibles, les seves capacitats i els costos per pàgina, etc., així com contrasenyes d'usuari, les ACL, etc..
Impressió de “recollida” (en oposició al model tradicional d'impressió per “enviament”), a on el servidor o la impressora tan sols han de ser informats de la URL d'un document, per a poder-lo rebre des del recurs sobre la Internet i imprimir-lo.
Heu vist alguna vegada una demostració de les capacitats de CUPS en la xarxa? Segurament us haureu quedat molt impressionat si no teníeu una idea prèvia del que anava a succeir.
Imagineu que sou l'administrador d'una “xarxa local”. Amb el propòsit de realitzar unes proves heu instal·lat un sistema KDE/CUPS a la vostra xarxa, junt amb una dotzena d'impressores configurades i funcionant: Impressores làser PostScript®, d'injecció de tinta, etc. Els usuaris de KDE d'aquest sistema estan feliços i contents, ja que poden imprimir com mai ho havien fet, podent accedir a tots “els ítems” de cada impressora. Heu tardat 2 hores en tenir-ho tot funcionant a la perfecció... i ara 100 usuaris de la xarxa volen un el mateix. Dues hores més en cada sistema? Creieu que és impossible acabar-ho abans de l'any que ve?
Doncs aneu errat! Simplement amb que canvieu un paràmetre en el sistema CUPS original per a convertir-lo en un “servidor”. Instal·leu CUPS en els altres cinc sistemes, com a “client”. En el moment en el que torneu al vostre primer sistema, trobareu als usuaris jugant feliçment amb els paràmetres de la dotzena d'impressores que havíeu instal·lat en el “servidor”. D'alguna manera màgica les impressores han aparegut en tots els diàlegs de la impressió dels cinc nous sistemes client de CUPS.
Els seus usuaris poden imprimir, però no s'ha instal·lat ni un controlador en els clients, ni tan sols s'han definit cues d'impressió.
Llavores, quin és el truc?
La resposta no és de cap manera complicada.
Si en la “xarxa local” hi ha un servidor CUPS, aquest envia els noms de totes les impressores disponibles, usant el protocol UDP i el port 631. El port 631 està reservat com a un “port conegut” per la IANA (l'“Autoritat d'assignació de números d'Internet”) per als propòsits de IPP. Tots els clients CUPS esperen informació d'un servidor CUPS en el port 631. D'aquesta manera és com tenen notícia de les impressores disponibles i també és així com coneixen la “ruta” cap a aquestes impressores.
Usant IPP, el qual en realitat és una intel·ligent extensió per a HTTP v1.1, CUPS és capaç d'adreçar tots els objectes relacionats amb el sistema d'impressió a través de “localitzadors universals de recursos” (Universal Resource Locators o URL). Ja siguin tasques d'impressió per eliminar o reiniciar, impressores per a ser consultades o modificades, o tasques d'administració per a realitzar en el servidor, amb IPP i CUPS es pot accedir a qualsevol recurs a través d'una URL determinada. Moltes de les coses més importants es poden fer a través de la interfície web de CUPS, la qual és accessible, per exemple, amb Konqueror.
I encara més, els clientes bàsicament poden “administrar” i “usar” qualsevol impressora de la que tinguin noticia, de la mateixa manera que si fossin una impressora local. Òbviament això es pot restringir a través de llistes de control d'accés, etc., de manera que cap client no pugui usar qualsevol impressora de la manera que vulgui.
Els clientes poden fins i tot imprimir sense tenir el filtre (o controlador) adequat instal·lat localment.
Com funciona això? Si un client vol conèixer i seleccionar les opcions específiques d'una impressora, envia una petició (anomenada CUPS-get-ppd) al servidor. El servidor informa al client de totes les opcions específiques de la impressora, tal i com les ha llegit PPD al costat del servidor. L'usuari del client pot veure les opcions i seleccionar les que requereixi. Llavores envia al servidor d'impressió el fitxer a imprimir, normalment PostScript® en “brut” sense filtrar, amanit amb les opcions específiques de la impressora, usant IPP com a protocol de transport. Tota la resta del procés, especialment el filtratge per a generar el format final adequat per a la impressora en concret, es realitza en el servidor. El servidor disposa dels programes necessaris (“controladors” o “filtres”) per a fer-ho.
D'aquesta manera un client pot imprimir sense la necessitat de tenir instal·lat un controlador localment.
Qualsevol canvi en el servidor, com l'afegit o modificació d'una impressora, és “conegut” a l'instant pels clients, sense que sigui necessari cap altra tipus de configuració.
Algunes altres de les característiques avançades que es troben integrades en CUPS, són la possibilitat de fer “balanceig de càrrega”.
Si definiu les mateixes cues d'impressió en dos o més servidors diferents, els clients enviaran els seus treballs al primer servidor disponible o que respongui. Això implica un balanceig de càrrega automàtic entre els servidors. Si necessiteu retirar de la xarxa un servidor per a realitzar tasques de manteniment, els altres s'ocuparan de les seves tasques sense que l'usuari arribi a notar la diferència.
Aquest capítol del manual de KDEPrint us conduirà a través de les opcions de configuració o de selecció de KDEPrint. En aquesta versió principalment es tractarà amb CUPS, ja que l'autor hi està familiaritzat i perquè KDEPrint va començar suportant millor CUPS. Versions posteriors de KDEPrint i de les edicions d'aquest manual donaran suport i exploraran més detalladament d'altres sistemes d'impressió.
Us cal definir el vostre subsistema d'impressió, abans de poder instal·lar qualsevol impressora amb l'estructura KDEPrint. Hi ha dues àrees a on ho podeu definir: Bé en KControl (La secció Impressores), o directament i “al vol” des de la caixa del diàleg de la impressió.
Navegueu fins al ->->->. A la part inferior veureu un botó que us permet seleccionar el subsistema d'impressió que voleu usar. En KDE 2.2 podeu escollir entre les següents alternatives:
CUPS (Sistema d'impressió comú de UNIX®)
Impressió a través d'un programa extern (genèric)
LPR (Sistema d'impressió estàndard de BSD)
Sistema d'impressió genèric LPD de UNIX® (predeterminat)
Entorn RLPR (impressió sobre servidors remots LPD des de la línia de comandaments)
Per descomptat, el sistema escollit haurà d'estar instal·lat, i en execució en la vostra màquina abans de seleccionar-lo, o de que això tingui efecte.
En el seu primer inici, KDEPrint intentarà l'autodetecció. Això tan sols funciona per a:
CUPS, perquè comprova si hi ha un dimoni CUPS en execució.
LPD, perquè comprova si hi ha dimoni LPD en execució, junt amb un fitxer printcap
.
El sistema que escolliu haurà d'estar instal·lat abans de realitzar la selecció. La recomanació de l'autor és CUPS.
Una vegada autodetectat, escollit o canviat, el sistema d'impressió actiu tindrà efecte en totes les aplicacions KDE. Usuaris diferents poden tenir diferents subsistemes en ús, si hi són en l'ordinador i són obedients entre sí. Les opcions de configuració es desen en el kdeprintrc
. Aquest fitxer és únic i normalment està instal·lat en $
.HOME
/.kde/share/config/kdeprintrc
Aquest fitxer no hauria de ser editat directament, i totes les opcions es poden configurar des de la interfície gràfica de KDEPrint.
Fins i tot encara podeu passar al vol d'un subsistema a un altra, des de la caixa de diàleg de kprinter.
Una vegada que heu escollit el vostre preferit i instal·lat subsistema de la impressió, ja esteu llest per a investigar, configurar i treballar amb aquest sistema usant l'estructura de KDEPrint.
Navegueu fins al ->->->. En la part dreta de la finestra almenys veureu 4 impressores predefinides. Aquestes són les impressores virtuals o per a propòsits especials, que s'explicaran en una altra secció. Veureu una barra d'eines amb 13 icones a la part superior de la finestra, i almenys 4 pestanyes en la part inferior, etiquetades amb Informació, Treballs, Propietats i Instàncies.
Inicia la configuració del servidor d'impressió (ara que heu escollit CUPS, això és equivalent a la configuració del dimoni CUPS) fent clic sobre el botó adequat. Podeu trobar-lo movent el ratolí lentament sobre els botons i llegint els consells. Hauria de ser l'onzè per l'esquerra o el tercer per la dreta, la seva icona és una clau anglesa.
Apareix la finestra de configuració del servidor CUPS. Us ofereix una vista estructurada de totes les opcions aplicables al dimoni CUPS. El fitxer de configuració per aquest dimoni està normalment localitzat en /etc/cups/cupsd.conf
. Aquest és un fitxer ASCII simple amb sintaxi similar a la del fitxer de configuració del servidor web Apache. És una bona idea crear una còpia de seguretat per si algun cas quelcom s'espatlla durant la utilització dels diàlegs de configuració de KDEPrint amb el servidor CUPS:
cp /etc/cups/cupsd.conf
/etc/cups/cupsd.conf.bak
Com aquesta interfície gràfica d'usuari és una nova característica, haureu de tenir una segona oportunitat de tornar al fitxer original. De manera que, si us plau, feu-ne una còpia.
Una característica molt interessant és l'“Ajuda ràpida” disponible. Si feu clic sobre la petita marca d'interrogació (Què és això?) en la barra de títol de la finestra, veureu que el cursor canvia de forma. Ara feu clic sobre un camp de configuració de cupsd per a trobar el que vol dir i quines opcions ofereix. En la majoria dels casos el significat és immediat, del contrari cerqueu en l'excel·lent documentació de CUPS (si el dimoni de CUPS està en execució, la teniu en línia en el vostre pròpia màquina en http://localhost:631/documentation.html).
Si CUPS no s'està executant, però està instal·lat en el vostre sistema la podeu trobar en el vostre propi sistema de fitxers. La localització exacta dependrà del vostre sistema operatiu, però sobre Linux® el valor per omissió és /usr/share/doc/cups/
o /usr/share/doc/cups/documentation.html
.
Per obtenir la millor, més detallada i més recent informació us haureu de referir a la documentació original de CUPS. CUPS està, a l'igual que KDE, en un procés de desenvolupament ràpid. Constantment hi ha noves característiques per afegir. Algunes d'aquestes noves característiques podria ser que tan sols siguin configurables editant fitxers de configuració. El GUI de KDEPrint podria no seguir la mateixa velocitat de desenvolupament que CUPS.
En cas de voler veure els fitxers de configuració originals del vostre sistema CUPS, estan aquí:
Aquestes rutes estan basades en una instal·lació per omissió. El vostre sistema operatiu podria haver-lo instal·lat amb un prefix diferent, per exemple, /usr/local/
, però la jerarquia hauria de coincidir amb la que es mostra a continuació.
/etc/cups/
La carpeta a on estan els fitxers de configuració.
/etc/cups/cupsd.conf
El fitxer de configuració per al dimoni CUPS.
/etc/cups/printers.conf
El fitxer de configuració que conté la informació sobre les impressores instal·lades localment.
/etc/cups/ppd/
La carpeta amb els vostres fitxers PPD de les impressores instal·lades.
Els següents enllaços tan sols funcionen si el vostre dimoni CUPS està funcionant. Per accedir a la documentació original de CUPS, aneu a:
Una pàgina amb tots els enllaços a d'altres documents.
Accés directe al manual de l'administrador de programari CUPS en format HTML.
Accés directe al manual de l'administrador de programari CUPS en format PDF.
L'última documentació en línia des del lloc web de CUPS.
Els següents enllaços us permeten accedir als mateixos fitxers (probablement falten les icones i les imatges) fins i tot si el vostre dimoni CUPS no està en execució. De tota manera, necessiteu que CUPS estigui instal·lat al vostre sistema (algunes distribucions poden col·locar els fitxers en algun lloc diferent, de manera que haureu de cercar a on estan). Per accedir a la documentació original de CUPS, aneu a:
Aquesta documentació resta disponible fins i tot quan no estigui instal·lat el dimoni CUPS, tot i que podria ser que us trobeu amb que certes imatges i icones no apareixen en els fitxers HTML.
Com ja hem indicat, la següent jerarquia hauria de restar intacta però el vostre sistema operatiu podria haver instal·lat CUPS a una localització diferent.
/usr/share/doc/cups/documentation.html
Una pàgina amb tots els enllaços a d'altres documents.
/usr/share/doc/cups/sam.html
Accés directe al manual de l'administrador de programari CUPS en format HTML.
/usr/share/doc/cups/sam.pdf
Accés directe al manual de l'administrador de programari CUPS en format PDF.
Hi ha uns quants llocs web i grups de notícies de discussió sobre CUPS (i impressió a Linux® en general) i que ajuden als neòfits.
El lloc web de CUPS.
LinuxPrinting.org, la casa del Linuxprinting HOWTO i de la base de dades de la impressió a Linux®.
I finalment, hi ha un lloc web per a KDEPrint i documentació relacionada, a http://kdeprint.sourceforge.net/.
En la següent secció anirem passa a passa per la majoria d'opcions de KDEPrint amb CUPS.
Aquesta secció encara no està completa:
Vista en arbre, d'icones i de llista.
Les icones de la barra de tasques.
Diferents fonts per a impressores diferents.
Diferents icones per impressora vol dir coses diferents.
Aquesta és la pantalla de benvinguda del diàleg de configuració del vostre servidor. Fent clic sobre un dels ítems de la vista en arbre en el costat esquerra de la pantalla obriu la part adequada de les opcions de configuració.
Cada opció te un valor per omissió. Els valors per omissió permeten que CUPS treballi normalment com a un client funcional. Els clientes escolten en el port TCP/IP 631 en espera de la informació de la difusió realitzada pels servidors CUPS sobre una LAN. Aquesta informació permet als clients imprimir-la immediatament després de rebre, sense que els clients tinguin que instal·lar o configurar cap impressora.
Per a configurar un servidor CUPS (el qual disposi d'un servei de difusió a la LAN) necessitareu canviar les opcions per omissió.
El diàleg per a configurar el servidor CUPS: Pantalla de benvinguda.
El diàleg per a configurar el servidor CUPS: Pantalla de benvinguda
Per a seleccionar el valor per omissió de qualsevol ítem simplement habiliteu la caixa de selecció al costat dret de la pantalla. Per establir un ítem a un valor diferent, deshabiliteu la caixa de selecció i procediu amb l'opció que voleu al costat esquerra de la pantalla.
La configuració completa del servidor inclou:
Configuració del Xifratge i suport de certificats del servidor.
Configuració general de la Xarxa.
Cadascun d'aquests ítems de configuració es descriurà en les següents seccions del manual.
La configuració general del servidor es fa des d'aquesta pantalla. Això inclou:
Nom del servidor.
Correu de l'administrador.
Usuari del servidor.
Grup del servidor.
Nom de l'usuari remot.
La pestanya per a configurar les opcions generals del servidor CUPS us permet canviar els valors per omissió. Feu clic sobre l'interrogant i després sobre un ítem per obtenir una “Ajuda ràpida” quant a la funció de l'opció.
Si no esteu segur, deixeu-ho i primer torneu a la documentació original de CUPS. Si el vostre dimoni CUPS ja està en execució, serà llegible pel Konqueror apuntant cap a la URL http://localhost:631/documentation.html.
El primer serà “familiaritzar-se” amb el manual de l'administrador de programari. D'altra manera, per exemple, si el dimoni CUPS no s'està executant, intenteu mirar en el vostre sistema de fitxers local, per omissió a /usr/share/doc/cups/
o /usr/share/doc/cups/documentation.html
.
El nom del servidor, tal i com es presenta a la resta del món. Per omissió, CUPS usarà el nom del sistema. Per establir el servidor per omissió usat pels clients, consulteu el fitxer client.conf
.
Per exemple, entreu meva_maquina.domini.com
Aquest és el nom de la màquina que és informada als clientes. Si trobeu problemes estranys en accedir al servidor, poseu aquí la seva adreça IP per a la resolució de problemes. D'aquesta manera s'elimina qualsevol problema potencial de resolució de noms; i podeu resoldre el problema real amb més facilitat.
Aquesta és l'adreça de correu electrònic per enviar queixes o problemes. Per omissió CUPS usarà “root@hostname”.
Per exemple, entreu root@meva_maquina.com
.
Al contrari del que suggereix l'ajuda ràpida, també és legal enviar un missatge d'alabança i entusiasme quant a CUPS i KDEPrint a l'administrador del servidor.
L'usuari sota el que el servidor s'executa. Normalment aquest haurà de ser lp
, encara que de ser necessari ho podeu configurar per a un altre usuari.
El servidor ha d'executar-se inicialment com a root per a suportar el port IPP per omissió, 631. Canviarà als usuaris sempre que s'executi un programa extern.
Entreu per exemple lp
.
Aquest és el compte d'usuari UNIX® per als filtres i programes CGI sota el que s'executarà. Els programes CGI són els responsables de mostrar la interfície web d'administració a la que podreu accedir a través de http://localhost:631/.
No hi ha necessitat d'establir la directiva Usuari a root
, de manera que no ho feu mai, ja que tan sols comporta perill. Si algú descobreix vulnerabilitats de seguretat en un dels filtres de fitxer usats, controladors d'impressores o programes CGI, podria executar comandaments arbitraris en mode remot sobre el vostre sistema amb privilegis d'usuari de root. Useu sempre un compte sense privilegis per a la directiva Usuari del servidor.
El grup sota el que s'executa el servidor. Normalment aquest haurà de ser sys
, encara que de ser necessari ho podeu configurar per a un altre usuari.
Entreu per exemple sys
.
El nom de l'usuari assignat per a l'accés sense autenticar des de sistemes remots. Per omissió remroot
.
El nom apareixerà en fitxers de registre i en peticions de propietari de treball, etc., per a tots els recursos i localitzacions del servidor CUPS que estan configurades per a permetre accés sense autenticació. Les entrades autenticades contindran els noms autenticats.
La configuració del registre del servidor es fa des d'aquesta pantalla. Això inclou:
Opció del fitxer del registre d'accés.
Opció del fitxer del registre d'errors.
Opció del fitxer del registre de pàgines.
Opció del nivell de depuració.
Opció de la mida màxima del registre.
Aquesta és una pantalla important. Si trobeu problemes: Aquí està el lloc per establir el nivell de registre a “debug”, torneu a iniciar el dimoni CUPS i després mireu el fitxer de registre d'errors aquí definit per a cercar entrades que podrien donar una pista sobre el problema.
Aquest és el lloc a on es registren els accessos al servidor. Si no comença amb una /
, llavores s'assumeix que la ruta és relativa a l'arrel del servidor.
També podeu usar el nom especial syslog
per enviar la sortida cap al fitxer o dimoni de syslog.
Entreu una ruta, per exemple,
./var/log/cups/acces_log
El format d'aquest fitxer està desat en l'anomenat “Format de registre comú”, de manera que podreu usar programes com Webalyzer o qualsevol altra eina d'informe del registre d'accés per a generar informes sobre les activitats del servidor CUPS.
Per a incloure el nom del servidor en el nom de fitxer useu un %s en el nom. Exemple:
./var/log/cups/access_log-%s
kurt@transmeta:~ >
tail
/var/log/cups/access_log
127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST /printers/ HTTP/1.1" 200 109 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST /admin/ HTTP/1.1" 401 0 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST / HTTP/1.1" 200 210 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "GET /ppd/DANKA_P450.ppd HTTP/1.1" 200 51021 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST /jobs/ HTTP/1.1" 200 246 10.160.16.45 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "GET /printers/DANKA_P450 HTTP/1.0" 200 0 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST / HTTP/1.1" 200 80 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "POST / HTTP/1.1" 200 139 10.160.16.45 - - [04/Aug/2001:20:11:40 +0100] "GET /cups.css HTTP/1.0" 200 198 127.0.0.1 - - [04/Aug/2001:20:11:40 +0100] "POST / HTTP/1.1" 200 139 10.160.16.45 - - [04/Aug/2001:20:11:39 +0100] "GET /printers/DANKA_P450 HTTP/1.0" 200 7319 10.160.16.45 - - [04/Aug/2001:20:11:40 +0100] "GET /images/title-logo.gif HTTP/1.0" 200 5729
Esteu veient una línia per a cada acció d'accés, mostrant l'adreça IP del client, la data, l'hora i el mètode d'accés (POST o GET), el recurs requerit, la versió HTTP usada pel client, el codi d'estat i el nombre de bits transferits. El codi d'estat 200 vol dir correcte el 401 en l'exemple anterior és un accés no autoritzat que fou denegat. Per a una explicació detallada del format del registre consulteu el manual de l'administrador del programari CUPS.
Si no comença per /
, llavores s'assumeix que la ruta és relativa a l'arrel del servidor. L'opció per omissió és /var/log/cups/error_log
.
També podeu usar el nom especial syslog
per enviar la sortida cap al fitxer o dimoni de syslog.
Per exemple, entreu la ruta
./var/log/cups/error_log
El següent extracte del registre d'errors mostra el que es registra al provar la pàgina amb l'opció per omissió de Nivell de registre a “info”. Per a una explicació de l'opció Nivell de registre consulteu les següents opcions.
kurt@transmeta:~ >
tail
/var/log/cups/error_log
I [04/Aug/2001:23:15:10 +0100] Job 213 queued on 'DANKA_P450' by 'root' I [04/Aug/2001:23:15:10 +0100] Started filter /usr/lib/cups/filter/pstops (PID 18891) for job 213. I [04/Aug/2001:23:15:10 +0100] Started backend /usr/lib/cups/backend/lpd (PID 18892) for job 213.
Si no comença per /
, llavores s'assumeix que la ruta és relativa a l'arrel del servidor. L'opció per omissió és /var/log/cups/page_log
També podeu usar el nom especial syslog
per enviar la sortida cap al fitxer o dimoni de syslog.
Per exemple, entreu la ruta
./var/log/cups/page_log
El fitxer de registre de pàgines te una línia per cada pàgina única de treball impresa.
Aquí es mostren exemples:
kurt@transmeta:~ >
tail
/var/log/cups/page_log
GIMP_print_stp_HP kdetest 201 [03/Aug/2001:03:18:03 +0100] 4 1 GIMP_print_stp_HP kdetest 201 [03/Aug/2001:03:18:03 +0100] 5 1 GIMP_print_stp_HP kdetest 202 [03/Aug/2001:11:46:49 +0100] 1 1 GIMP_print_stp_HP kdetest 203 [03/Aug/2001:11:46:54 +0100] 1 1 DANKA_infotec_P450 kurt 204 [04/Aug/2001:03:29:00 +0100] 1 33 DANKA_infotec_P450 kurt 204 [04/Aug/2001:03:29:00 +0100] 2 33 DANKA_infotec_P450 kurt 204 [04/Aug/2001:03:29:00 +0100] 3 33 DANKA_infotec_P450 kurt 204 [04/Aug/2001:03:29:00 +0100] 4 33 DANKA_infotec_P450 root 205 [04/Aug/2001:19:12:34 +0100] 1 14 DANKA_infotec_P450 root 206 [04/Aug/2001:19:15:20 +0100] 1 1
En aquest extracte del fitxer apareix informació sobre el nom de les impressores (GIMP_print_stp_HP
i DANKA_infotec_P450
) usades per tot el servidor, els noms d'usuari (kdetest
, kurt
i root
), els ID dels treballs (“201” a “205”), l'hora de la impressió, el nombre de pàgines dins del treball, i nombre de còpies per a les pàgines. Per exemple, el treball amb ID 204 te 4 pàgines i 33 còpies impreses, el treball amb ID 205 te 14 còpies de tan sols 1 pàgina).
CUPS dependrà (per al càlcul del nombre de pàgines en un treball) de passar el PostScript® a través del filtre “pstops”. Consulteu l'organigrama de Kivio sobre l'arquitectura del filtratge de CUPS per a una idea de a on ajustar el filtre durant tot el procés d'impressió). És més, pstops dependrà d'un recompte conforme a DSC (DSC és Document Structuring Conventions, un estàndard definit per Adobe) per a ser enviat pel client. En la majoria de casos funciona.
De tota manera, aquesta comptabilització de pàgines no funciona per a cap cua d'impressora “sense processar” (atès que aquestes, per definició, no usen filtrat en la màquina amb CUPS i no passen per pstops). Tots els treballs que passen a través d'una cua “sense processar” es compten com a 1 treball d'1 pàgina (possiblement com a múltiples còpies). Això és especialment cert per a tots els treballs enviats des de clients Microsoft® Windows® a través de Samba cap al servidor CUPS, atès que aquests treballs arriben correctament a la impressora amb el format correcte, perquè els clients usen el controlador original de la impressora.
Encara estic pendent de trobar una eina d'anàl·lisis de registre de pàgines per a CUPS. Hauria de generar un informe gràfic similar al dels informes d'accés generats per Webalizer. D'aquesta manera podreu disposar d'estadístiques per a comptar l'ús de les impressores, la càrrega en funció de l'hora o del dia, els usuaris, etc. Algú s'anima?
Aquesta opció controla el nombre de missatges registrats en el fitxer de registre d'errors. Pot ser qualsevol dels següents:
Ho registra tot.
Ho registra gairebé tot.
Registra totes les peticions i els canvis d'estat.
Registre d'errors i avisos.
Tan sols registra els errors.
No registra res.
Si us cal descobrir l'origen dels problemes (o si voleu estudiar el funcionament intern de CUPS), establiu el nivell de registre a "Informació de depuració" o a "Informació detallada". Llavores el error_log tindrà moltes més entrades (no tan sols els errors, sinó també entrades informatives).
Podeu usar-ho per “observar” què és el que està fent CUPS quan envia a imprimir un treball. En Konsole introduïu:
kurt@transmeta:~ >
tail
-f
-n
100
/var/log/cups/error_log
Us oferirà les últimes 100 línies (-n
100
) del fitxer en la pantalla i una actualització en temps “real” (-f
) del que està succeint. El següent llistat mostra la impressió d'una pàgina de prova (algunes parts han estat eliminades per motius d'espai... Intenteu-ho si necessiteu més informació):
I [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] Job 214 queued on 'DANKA_P450' by 'root'
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob(214, 08426fe0)
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob() id = 214, file = 0/1
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] job-sheets=none,none
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] banner_page = 0
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: argv = "DANKA_P450","214","root","KDE Print Test",
[....]
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: envp = "PATH=/usr/lib/cups/filter:/bin:/usr/bin", [....]
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: statusfds = 5, 6
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: filterfds[1] = 7, -1
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: filter = "/usr/lib/cups/filter/pstops"
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: filterfds[0] = 8, 9
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] start_process("/usr/lib/cups/filter/pstops", [....]
I [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] Started filter /usr/lib/cups/filter/pstops (PID 18991) for job 214.
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: backend = "/usr/lib/cups/backend/lpd"
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] StartJob: filterfds[1] = -1, 7
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] start_process("/usr/lib/cups/backend/lpd", [....]
I [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] Started backend /usr/lib/cups/backend/lpd (PID 18992) for job 214.
D [04/Aug/2001:23:15:12 +0100] Page = 595x842; 15,16 to 580,833 [....]
Les línies etiquetades amb “D” al seu començament són entrades a nivell de depuració, les que comencen amb “I” estan al nivell “informatiu”.
Controla la mida màxima de cada fitxer de registre abans de ser rotat. Els valors per omissió són 1048576 (1 Mb). Establiu aquest valor a 0 per a deshabilitar la rotació.
Entreu una mida en octets, per exemple, 1048576
El diàleg per a configurar el servidor CUPS. Aquí es configuren diferents carpetes. Normalment no necessitareu canviar res en aquesta secció. En el cas de manejar tipus de lletra bonics (TrueType, PostScript® o altres) en el vostre sistema, aquest és el lloc per a configurar les opcions per usar-los quan s'imprimeix. Les opcions de carpeta inclouen:
Executables: A on trobar els executables del servidor.
Configuració: A on trobar els fitxers de configuració del servidor.
Dades: A on trobar els fitxers de dades del servidor.
Fitxers temporals: A on situar les impressions temporals del servidor.
Peticions temporals: A on trobar el servidor.
Ruta cap a les fonts: A on trobar les fonts del servidor.
La carpeta arrel per als executables del planificador de tasques. Per omissió aquesta és /usr/lib/cups
(o /usr/lib32/cups
sobre IRIX 6.5).
La carpeta arrel per al planificador de tasques. Per omissió, /etc/cups
.
En el sistema SuSE dels autors, aquesta és /usr/share/doc/cups
. Conté tota la documentació HTML o PDF per a CUPS que està disponible a través de la interfície web a http://localhost:631/documentation.html.
La carpeta arrel per als fitxers de dades de CUPS. Per omissió és /usr/share/cups
.
Conté anuncis, jocs de caràcters, dades, controladors, tipus de lletra i plantilles pstoraster.
La carpeta en la que col·locar els fitxers temporals. Aquesta carpeta ha de ser amb permís d'escriptura per l'usuari en la pantalla anterior. Per omissió és /var/spool/cups/tmp
o el valor de la variable d'entorn TMPDIR
.
La carpeta en la que es desen els fitxers de peticions. Per omissió és /var/spool/cups
.
El lloc a on configurar el servidor CUPS per a manejar tipus de lletra bonics (TrueType o PostScript®). CUPS hi cercarà per incloure els tipus de lletra en els fitxers de la impressió. Això tan sols afecta al filtre pstoraster i el valor per omissió és /usr/share/cups/fonts
.
Per especificar més d'una carpeta, useu el signe dels dos punts per a separar-les. De la següent manera:
/path/to/first/fontdir/:/path/to/second/fontdir/:/path/to/last/fontdir/
Per a que la directiva de la ruta cap a les fonts funcioni tal i com s'espera, l'aplicació per a imprimir necessita:
O bé fer referència correcta als tipus de lletra desitjats en la capçalera del PostScript® generat.
O encastar el tipus de lletra en el fitxer PostScript®.
Fer referència del tipus de lletra per nom vol dir que RIP i el dispositiu de la impressió el respecten i l'usen. RIP o la impressora tan sols poden usar el tipus de lletra desitjat, si està disponible en el sistema.
En el cas d'una impressora PostScript®, és necessari un tipus de lletra resident en la impressora. Si la impressora no te aquest tipus de lletra, intentarà substituir-la per una altra similar.
En el cas d'una impressora que no sigui PostScript®, això ho fa CUPS i el seu mecanisme de filtratge RIP. CUPS usarà la directiva de la ruta cap a les fonts per a usar el tipus de lletra correcta quan es faci el RIP del PostScript® en el filtre pstoraster.
En el cas d'un dispositiu de sortida PostScript®, CUPS simplement encua el fitxer (actualment, el passa a través del filtre pstops per a la comptabilització), i no “actua” sobre seu. De manera que, si imprimiu en una impressora PostScript® aquesta és l'única responsable d'usar el tipus de lletra requerit. No podrà, si el tipus de lletra no és carregat en la impressora no podent encastar-lo en el PostScript®.
El diàleg per a configurar les opcions HTTP del servidor CUPS es mostra aquí.
Les opcions HTTP del servidor CUPS són les següents:
La carpeta de documents.
L'idioma per omissió.
El joc de caràcters per omissió.
La carpeta arrel per als documents HTTP a servir. Per omissió estan en la carpeta /usr/share/cups/doc
.
L'idioma per omissió, si no està especificat pel navegador. En el cas de no estar-ho s'usarà el locale actual.
Usa els codis de dues lletres, per exemple en
o de
.
El joc de caràcters a usar per omissió. Si no s'especifica, el seu valor per omissió és UTF-8. També es pot especificar directament en els documents HTML.
Aquest és el diàleg per a configurar les opcions de seguretat del servidor CUPS. Les opcions de suport de xifratge del servidor són:
Certificat de xifratge: El fitxer a llegir que conté el certificat del servidor.
Clau de xifratge: El fitxer a llegir que conté la clau del servidor.
El fitxer a llegir contenint el certificat del servidor. Per omissió és /etc/cups/ssl/server.crt
.
El fitxer a llegir contenint la clau del servidor. Per omissió a /etc/cups/ssl/server.key
.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar opcions diverses del servidor CUPS. Les opcions del servidor es configuren a través d'aquesta pantalla:
Preserva la història dels treballs: Indica si es vol preservar l'historial del treball per a la seva revisió.
Preserva els fitxers dels treballs: Indica si es vol preservar els treballs amb RIP per imprimir-los més tard.
Fitxer printcap: Opció del nom de i la ruta cap a un fitxer printcap.
Cau RIP: Opció de la mida en memòria del cau RIP.
Límit del filtre: Definició d'un límit de filtre.
Indica si s'ha de conservar o no l'historial d'un treball després que aquest hagi finalitzat, estat cancel·lat o aturat. Per omissió és sí.
Indica si s'han de conservar o no els fitxers dels treballs després de que aquests hagin finalitzat, estat cancel·lats o aturats. Per omissió és no.
El nom de fitxer printcap. Per omissió és sense nom de fitxer. Deixeu-lo en blanc per a deshabilitar la generació del fitxer printcap.
L'opció printcap tan sols és necessària per a certes aplicacions antigues que necessiten un fitxer d'aquest tipus.
La quantitat de memòria que cada RIP hauria d'usar per als mapes de bits al cau. El valor podrà ser qualsevol número real, seguit d'una “k” per a kilobytes, “m” per a megabytes, “g”per a gigabytes o “t” per un mosaic, a on un mosaic és 256 x 256 píxels. Per omissió és 8m.
Estableix el cost màxim de tots els filtres de treball que es poden executar alhora. Un límit de 0 vol dir sense límit. Un treball típic pot necessitar un límit de filtre d'almenys 200. Límits inferiors al mínim requerit per un treball forcen la impressió d'un únic treball a cada moment. Per omissió és 0 (sense límit).
El diàleg per a configurar les opcions de xarxa del servidor CUPS. Inclou:
Recerques segons el nom de la màquina
Port
Mida màx. per requeriment
Interval
Indica si s'han de fer o no recerques d'adreces IP per obtenir un nom de màquina totalment qualificat. Per omissió està desactivat, per motius de rendiment.
Entreu aquí els ports i adreces en els que escolta el servidor. El port per omissió 631 està reservat per al Internet Printing Protocol (protocol de la impressió de Internet), i és el que s'usa aquí.
Podeu tenir múltiples entrades, per escoltar més d'un port o adreça, o per a restringir l'accés.
Malauradament, la majoria dels navegadors web no suporten actualitzacions TLS o HTTP per al xifratge. Si voleu suportar el xifratge basat en web, probablement necessitareu escoltar en el port 443, el port HTTPS.
Useu els botons i per afegir o eliminar entrades de la llista.
Podeu introduir ports sobre seu, p.ex. 631
, o noms de màquina amb ports, p.ex. meva_màquina:80
o 1.2.3.4:631
.
Controla la mida màxima de les peticions HTTP i els fitxers de la impressió. Per omissió és 0, el qual deshabilita aquesta característica.
El temps d'espera (en segons) abans de que expirin les peticions. Per omissió són 300 segons.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar el client de xarxa de CUPS. Inclou:
Accepta requeriments "manté activa"
Temps d'espera per a mantenir activa:
MàxClients:
Indica si s'ha de suportar o no l'opció de mantenir activa la connexió. El valor per omissió és activa.
El temps d'espera (en segons) abans de que les connexions de Mantenir actiu es tanquin automàticament. Per omissió són 60 segons.
Controla el màxim nombre de clientes simultanis a manejar. Per omissió 100.
Es mostra el diàleg per a configurar les opcions generals de l'exploració de CUPS. Inclou:
Habilita l'exploració
Usa noms curts quan sigui possible
Usa classes implícites
Indica si s'ha de difondre o no la informació de la impressora a d'altres servidors CUPS: Habilitat per omissió.
Indica si s'han d'usar o no noms “curts” per a impressores remotes quan sigui possible (p.ex., printer
en comptes de printer@host
). Habilitat per omissió.
Indica si s'ha d'usar o no classes implícites.
Les classes d'impressores es poden especificar explícitament, en el fitxer classes.conf
, basat implícitament en les impressores disponibles en la LAN, o en ambdues.
Quan les classes implícites estan habilitades, les impressores en la LAN amb el mateix nom (p.ex. Acme-LaserPrint-1000
) es posaran en una classe amb el mateix nom. Això us permet configurar cues redundants múltiples en una LAN sense gaires dificultats administratives. Si un usuari envia un treball a Acme-LaserPrint-1000
, el treball anirà a la primera cua disponible.
Aquesta opció està habilitada per omissió.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar la connexió d'exploració del servidor CUPS. Les opcions de connexió d'exploració inclouen:
Adreces de difusió: L'adreça de difusió (UDP) per a transmetre informació de la impressora.
Port de difusió: El número de port emprat per a la difusió.
Adreces de comprovació: Les adreces en les que comprovar la informació sobre les impressores dels servidors que no enviïn missatges de difusió (o que si els envien no arriben a la vostra xarxa local degut a l'existència d'encaminadors -routers- intermediaris).
Després de prémer el botó , podreu veure el següent diàleg per a introduir un nou valor per als paquets sortints de l'exploració de la difusió. És el mateix tipus de diàleg que s'usa per afegir altres adreces de servidors de CUPS per a comprovar la informació de les impressores.
Aquesta opció especifica l'adreça de difusió a usar. Per omissió, la informació de l'exploració és difon cap a totes els interfícies actives.
HP-UX® 10.20 i les versions anteriors no manejaven correctament les difusions excepte que tinguessin una mascara de xarxa de les classes A, B, C o D (és a dir, no hi ha suport per a CIDR).
El port utilitzat per a les difusions UDP. Per omissió aquest és el port IPP, si el canvieu, haureu de fer-ho en tots els servidors. Tan sols es reconeix el BrowsePort.
Comprova les impressores dels servidors anomenats.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar els paquets de l'exploració permesos i/o denegats per al servidor CUPS.
Permetre l'exploració:
Denega l'exploració:
Ordre de l'exploració:
Aquí es mostra el diàleg per a introduir un nou valor per a l'adreça d'un altra servidor CUPS que accepti paquets de l'exploració. S'obre fent clic en el botó situat al costat del camp Permetre l'exploració. És el mateix diàleg que per afegir adreces de difusió “denegades”.
Aquí es mostra el diàleg per a introduir un nou valor per a l'adreça d'un altra servidor CUPS que accepti paquets de l'exploració.
Permetre l'exploració especifica una mascara d'adreces per a permetre els paquets de l'exploració entrants. Per omissió es permet l'entrada a paquets des de totes les adreces.
Denega l'exploració especifica una mascara d'adreces per a denegar els paquets de l'exploració entrants. Per omissió no es denega cap paquet des de cap adreça.
Tant Permetre l'exploració com Denega l'exploració permeten les següents notacions per a les adreces:
Tot
Cap
*.domini.com
.domini.com
maquina.domini.com
nnn.*
nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.nnn
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm.mmm.mmm.mmm
Les restriccions per noms i dominis tan sols funcionaran si està activada la resolució de noms!
Especifica l'ordre de les comparacions permeses/denegades.
Aquí es mostra el diàleg per a la configuració de les esperes de l'exploració del servidor CUPS. La configuració d'esperes de l'exploració inclou:
Interval de l'exploració
Expiració de l'exploració
El temps entre les actualitzacions de l'exploració en segons. Per omissió són 30 segons.
Tingueu present que la informació de l'exploració s'envia cada vegada que canvia l'estat d'una impressora, de manera que això representa el temps màxim entre actualitzacions.
Si s'estableix a 0 es deshabiliten les difusions sortints de manera que les vostres impressores locals no enviaran actualitzacions, però encara podreu veure les impressores a d'altres màquines.
La caducitat (en segons) de les impressores en xarxa. Si no s'obté una actualització durant aquest temps, la impressora serà eliminada de la llista d'impressores.
Aquest número no hauria de ser menor que el període de l'interval de l'exploració, per motius obvis. Per omissió són 300 segons.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar el servidor CUPS com a un repetidor de l'exploració. Les opcions del repetidor de l'exploració inclouen:
Repetició dels paquets de l'exploració
Aquí es mostra el diàleg per a introduir un nou valor per a una parella d'adreces per a definir un repetidor de l'exploració entre el servidor CUPS i una xarxa.
Torna a enviar els paquets de navegació des d'una adreça o una xarxa cap a una altra.
Aquí es mostra el diàleg per a configurar els paràmetres de seguretat del servidor CUPS en qualsevol de les localitzacions definides. Conté les següents opcions, que es poden definir per separat per a qualsevol recurs (o localització) vàlid del servidor CUPS:
Grup de sistema:
Permisos d'accés:
Tipus d'autorització:
Classe d'autorització:
Nom del grup d'autorització:
Xifratge:
Permet:
Denega:
Ordre:
Els recursos (o localitzacions) vàlids del servidor CUPS són:
Localització de l'arrel del servidor: /
Localització de l'administració del servidor: /admin
Totes les impressores en el servidor: /printers
Qualsevol impressora individual en el servidor: p.ex. /printers/infotec_P320
Totes les classes d'impressora en el servidor: /classes
:
Qualsevol classe d'impressora individual en el servidor: p.ex. /classes/totes_infotec_P320_o_P450
És vàlid per a totes les localitzacions que no hagin estat definides de forma separada de la localització “superior”.
Per exemple, si teniu una impressora anomenada infotec_P450
sense opcions de seguretat, llavores la seguretat de la localització /printers
tindrà la responsabilitat de la impressora, al ser aquesta una sublocalització de /printers
. Si es dona el cas de que la seguretat no està definida per a /printers
, la seguretat de /
(la seguretat general del servidor) tindrà la responsabilitat. Si no ho teniu establert al vostre propòsit, la seguretat serà la dels valors compilats per omissió.
El nom de grup per a System
o accés a l'administració de la impressora. El valor per omissió varia en funció del sistema operatiu, però serà sys
, system
o root
(es comprova en aquest ordre).
Els permisos d'accés per a cada carpeta els serveix el planificador. Les localitzacions són relatives a l'arrel del document.
L'autorització a usar:
No realitzar cap autenticació.
Realitzar l'autenticació usant el mètode Bàsic HTTP.
Autenticar usant el mètode Resum HTTP.
L'autenticació per certificat local es pot substituir pel client per la bàsica o la de resum, al connectar a la interfície local.
La classe d'autorització. En aquest moment tan sols es suporta “Anònima”, “Usuari”, “Sistema” (un usuari vàlid que pertanyi al grup establert o al grup system) i “grup” (un usuari vàlid que pertanyi al grup especificat).
El nom de grup per a l'autorització per “Grup”
Indica si s'ha d'emprar el xifratge. Això dependrà de a quin OpenSSL estigui enllaçat la biblioteca de CUPS i el planificador.
Els valors possibles són:
Usa sempre el xifratge (SSL).
No usa el xifratge.
Usa l'actualització de xifratge TLS.
Usa xifratge si el servidor ho requereix.
Permet l'accés des de la màquina, domini, adreça IP o xarxa especificats. Els valors possibles són:
Tot
Cap
*.domini.com
.domini.com
maquina.domini.com
nnn.*
nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.nnn
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm.mmm.mmm.mmm
Per a les adreces de nom o de domini es requereix que tingueu habilitades les resolucions de nom, tal i com ja s'ha descrit.
Denega l'accés des de la màquina, domini, adreça IP o xarxa especificats. Els valors possibles són:
Tot
Cap
*.domini.com
.domini.com
maquina.domini.com
nnn.*
nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.*
nnn.nnn.nnn.nnn
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm
nnn.nnn.nnn.nnn/mmm.mmm.mmm.mmm
Per a les adreces de nom o de domini es requereix que tingueu habilitades les resolucions de nom, tal i com ja s'ha descrit.
L'ordre de procés per a permetre i denegar.
Aquí es comenta el diàleg per a configurar les opcions de seguretat del servidor CUPS. Usarem l'exemple per afegir definicions de seguretat diferents a les per omissió per al recurs all printers
. Aquesta és el lloc per al servidor web de CUPS, http://localhost:631/printers/ o (remotament) http://cups.server.name:631/printers/.
La primera imatge mostra la localització general d'aquest paràmetre. Selecciona, o un recurs per al que heu decidit realitzar canvis de seguretat.
Aquest diàleg és per afegir un nou recurs. És similar si voleu modificar un recurs existent. Aquestes són les opcions generals:
Aquesta és la segona part del diàleg per afegir un nou recurs. Es similar si voleu modificar un recurs existent. Aquí podeu definir les màscares d'accés per al recurs en qüestió.
Fent clic sobre la icona situada en l'extrem esquerra de la barra d'eines en la part superior de la finestra, s'inicia l'“assistent per afegir impressores”.
Aquest assistent genera diverses pantalles fins aconseguir instal·lar una nova impressora. En aquest moment l'assistent funciona per a CUPS i per al mòdul d'entorn RLPR. El nombre de passes dependrà del subsistema d'impressió actiu en el vostre sistema.
Trieu el “dorsal” que el protocol CUPS ha d'usar amb la vostra nova impressora. Aquests són:
Impressora local (paral·lel, sèrie, USB)
Cua LPD remota
Impressora compartida SMB (Windows®)
Impressora de xarxa (TCP, HP® JetDirect, AppSocket)
Impressora de xarxa amb IPP (IPP/HTTP)
Fitxer d'impressora
Impressora sèrie fax/mòdem
Classe d'impressores
Si algunes de les possibilitats estan en gris, és perquè no estan disponibles. Per exemple, potser no teniu programari per a una dorsal de FAX o no hi ha cap mòdem instal·lat per usar-lo.
Els continguts de la següent pantalla depenen de la vostra tria en la pantalla anterior. Si coneixeu els detalls, simplement introduïu-los per a configurar directament la xarxa.
En els altres casos, l'assistent podrà explorar la xarxa per ajudar-vos a decidir quina opció és útil.
Si useu una de les connexions de xarxa (LPD remot, SMB, CUPS remot, impressora de xarxa amb IPP), disposeu d'una opció per a explorar la xarxa. Tingueu cura amb aplicar això, en alguns entorns de xarxa l'exploració es considera un acte hostil i nociu!
En el cas de SMB, KDEPrint usarà les utilitats de Samba, nmblookup i smbclient (les quals necessiten estar instal·lades per a que funcioni) per obtenir la informació que es presenta en forma d'arbre.
En el cas de IPP (Port 631) i TCP Network/AppSocket (Port 9100) KDEPrint mirarà d'obrir el port i en cas d'aconseguir-ho enviar una petició ipp-get-printer-attribute a la impressora. En impressores HP® noves això últim funciona bé perquè suporten tant AppSocket com IPP.
Altres fabricants d'impressores usen uns altres números de port per a impressió directa TCP/IP. Potser us calgui esbrinar quin usar. El botó Arranjament en el diàleg us permet configurar l'exploració, incloent adreces IP, ports i temps d'espera a usar.
Una altra vegada: Tingueu cura de no confondre-us amb un intrús en la vostra xarxa quan useu la tècnica d'exploració.
La part més difícil probablement és la “Selecció del model d'impressora”. Antigament la situació era complicada perquè a penes es podien trobar controladors. Ara la dificultat esdevé perquè n'hi ha masses, molts són molt bons, però molts que no funcionen.
Si disposeu d'una “base de dades” actual amb controladors disponibles en el vostre sistema, seleccioneu primer el fabricant en la part esquerra de la finestra, i després el model en la dreta. Aquesta finestra partida mostra tots els PPD trobats per CUPS en el repositori estàndard dels PPD instal·lables. Aquest repositori normalment és /usr/share/cups/model/
. Si voleu que el vostre controlador sigui trobat automàticament per CUPS i KDEPrint, situeu-lo aquí.
En la següent pantalla veureu una descripció del controlador seleccionat anteriorment. Aquesta descripció està extreta del PPD usat en aquest moment.
Per a una impressora PostScript® real no intenteu mai instal·lar un PPD “Foomatic” o “Gimp-Print”, fins i tot si s'us ofereix. No n'estareu content. En el seu lloc cerqueu el PPD original del fabricant, preferiblement l'escrit per a Windows® NT, i useu-lo.
Algunes distribucions de Linux® subministren cada possible combinació per a CUPS dels fitxers de filtres PPD Ghostscript i “foomatic” que es poden trobar en la xarxa. Molts són inservibles. Es varen generar fa un any quan els membres de www.linuxprinting.org feien els seus primers experiments subministrant els PPD de terceres parts per a CUPS. Tot i que etiquetats com a versions “Alfa”, començaren a tenir vida pròpia i es poden trobar en diversos llocs de la xarxa, realitzant una mala feina a CUPS.
Si no esteu segur de quins usar aneu a:
I demaneu ajuda. En un estat posterior de la documentació les diferències dels diferents controladors i els models PPD aparegueren en http://kdeprint.sourceforge.net/. Esteu atent!
A través del botó podreu recuperar qualsevol PPD en alguna part del vostre sistema de fitxers.
Configureu ara el vostre controlador. L'opció més important és la mida per omissió del paper. En molts casos és “Carta”. Si residiu en un país a on s'usa “A4” i no voleu que la primera pàgina de prova s'embussi: Ara és el moment de prevenir-ho.
Està tot llest per a iniciar una pàgina de prova d'impressora. Premeu el botó .
L'última pantalla us permet seleccionar quins rètols voleu, i quins usar, per a marcar el començament i/o final de cada treball d'impressió en aquesta impressora. També podeu seleccionar i deseleccionar els rètols abans d'imprimir en el diàleg de les opcions del treball.
Si necessita rètols personalitzats, copieu-los a /usr/share/cups/banners/
per a que estiguin disponibles a la selecció. Però hauran de ser fitxers PostScript®.
L'última pantalla us permet introduir el nom per a la vostra nova impressora.
El nom ha de començar per una lletra i pot contenir números i subratllats fins a un màxim de 128 caràcters. Seguiu aquesta regla si us voleu evitar comportaments erràtics del vostre dimoni CUPS. Els noms de les impressores en CUPS no distingeixen majúscules de minúscules. Aquest és un requisit de IPP. De manera que tots els noms DANKA_infotec
, Danka_Infotec
i danka_infotec
representen la mateixa impressora.
Aquest capítol us ofereix algunes consells sobre opcions de configuració que poden no estar disponibles en KDEPrint des de la interfície gràfica per a CUPS.
Gairebé totes les característiques i funcions més usades proveïdes per CUPS estan suportades en KDEPrint.
La gestió de la impressió està suportada: afegir, eliminar, modificar, configurar, provar, deshabilitar, habilitar...
La gestió de treballs està suportada: cancel·lar, mantenir, deixar, moure a una impressora diferent.
Opcions de la impressió: per a un control total tal i com el proveeix CUPS.
Molta informació sobre el funcionament intern de CUPS està disponible a través de la interfície web, la qual sempre suportarà CUPS. Funciona amb qualsevol navegador (sí, fins i tot amb els de tan sols text). Per a començar simplement aneu a http://localhost:631/. On si sou nou en CUPS trobareu un enllaç per a la documentació disponible en format HTML i PDF.
CUPS és accessible a través de d'altres medis diferents que KDEPrint: la línia de comandaments i el navegador són dues interfícies natives de CUPS. Les moltes utilitats de la línia de comandaments agrupades aconsegueixen el major control possible sobre CUPS. La interfície web tan sols és un subconjunt de totes les opcions de configuració o control disponibles.
Això també és cert per a KDEPrint. Generalment, amb el desenvolupament de CUPS les noves característiques s'implementen primer a través de la línia de comandaments. Assegureu-vos de comprovar les últimes versions de les pàgines man per a CUPS per a mantenir-vos actualitzat amb les noves característiques després d'instal·lar una nova versió.
Depenent del vostre mètode d'actualització per a CUPS, el vostre fitxer de configuració actiu podria no ser substituït per un de nou, de manera que el nou i més potent dimoni de CUPS podria no conèixer les noves característiques per que està llegint el fitxer de configuració antic.
Una llista completa dels fitxers i pàgines man disponibles hauria de venir junt amb el CUPS Software Administrator Manual (http://localhost:631/sam.html#FILES). En el camp URL/localització de Konqueror introduïu man:/lpadmin
i man:/cupsd.conf
per a trobar informació quant als comandaments més importants i el fitxer de configuració. Com segurament ja sabeu, Konqueror pot mostrar pàgines man de UNIX®. Des d'on podeu trobar consells més interessants i enllaços a altres pàgines man i de documentació.
Aquí hi ha una manera de trobar quines pàgines man relacionades amb CUPS hi ha en el vostre sistema:
kurt@transmeta:~ >
apropos
cups
cups-calibrate (8)- ESP Printer Calibration Tool lpstat (1) - print cups status information cups-lpd (8) - receive print jobs + report printer status to lpd clients classes.conf (5) - class configuration file for cups backend (1) - cups backend transmission interfaces filter (1) - cups file conversion filter interfaces cups-polld (8) - cups printer polling daemon mime.types (5) - mime type description file for cups cupsd (8) - common unix printing system daemon lpadmin (8) - configure cups printers and classes cupsd.conf (5) - server configuration file for cups mime.convs (5) - mime type conversion file for cups printers.conf (5) - printer configuration file for cups mime.convs (5) - mime type conversion file for cups cups-polld (8) - cups printer polling daemon lpstat (1) - print cups status information backend (1) - cups backend transmission interfaces mime.types (5) - mime type description file for cups cupsd (8) - common unix printing system daemon lpadmin (8) - configure cups printers and classes printers.conf (5) - printer configuration file for cups cupsd.conf (5) - server configuration file for cups filter (1) - cups file conversion filter interfaces
Aquí hi ha una sèrie d'exemples d'opcions que tan sols estan disponibles si useu la línia de comandaments.
En instal·lar (o modificar) una impressora a través de la línia de comandaments, podeu denegar o permetre l'ús d'aquesta per a certs usuaris:
lpadmin -p
HeidelbergDigimaster9110
-v
lpd:/10.160.16.99/mqueue
-u
allow:kurt,sylvi,hansjoerg
-E
-P
/home/kurt/PPDs/DVHV.ppd
Permetrà l'ús d'aquesta impressora (creieu-me: molt estètic i molt professional) tan sols per als tres usuaris mencionats i al mateix temps denegar-li a la resta. Si una altra usuari vol imprimir sobre el DigiMaster a través del servidor CUPS, rebrà un missatge d'error junt amb les línies client-error-not-possible.
lpadmin -p
HeidelbergDigimaster9110
-v
lpd:/10.160.16.99/mqueue
-u
deny:tackat,boss,waba
-E
-P
/home/kurt/PPDs/DVHV.ppd
Denegarà l'ús d'aquesta impressora als tres usuaris mencionats i al mateix temps li ho permetrà a la resta. Si l'usuari “denegat” vol imprimir sobre el DigiMaster a través del servidor CUPS, rebrà un missatge d'error junt amb les línies client-error-not-possible.
Tan sols es pot usar una de les dues opcions, en aquest moment no hi ha suport per a disposar d'una opció similar basada en grups. S'implementarà en el futur.
Algunes vegades desitgeu imposar quotes per a certes impressores. Amb quotes podeu establir límits superiors per al nombre de pàgines o la quantitat de dades a ser impreses durant un cert període per a una certa impressora.
Les quotes es poden establir amb l'opció -o
en instal·lar una impressora amb el comandament lpadmin, o després per a una impressora ja existent. A continuació hi ha una petita guia (la qual falta en el moment d'escriure en la documentació oficial de CUPS):
Amb CUPS podeu tenir quotes basades en el nombre de pàgines -i en la mida dels fitxers- per a cada impressora de forma individual.
Les quotes es calculen per a cada usuari individualment (de manera que un conjunt de límits s'aplicarà a tots els usuaris per a la impressora en qüestió).
Les quotes inclouen pàgines d'anunci (si s'usen).
Això vol dir: Que podeu limitar cada usuari a 20 pàgines per dia en una impressora cara, però no podeu limitar tots els usuaris excepte Kurt
o root
.
Les opcions job-k-limit
, job-page-limit
i job-quota-period
es poden indicar quan es configura una impressora.
job-quota-period
estableix un interval de temps per al càlcul de quotes (els intervals es determinen en segons, de manera que un dia és 60x60x24=86.400, una setmana 60x60x24x7=604.800 i un mes 60x60x24x30=2.592.000 segons).
Per a forçar quotes, el període de temps i al menys un límit de treball hauran d'estar establerts a diferent de cero.
El valor per omissió de 0 per a job-k-limit
especifica que no hi ha límit.
El valor per omissió de 0 per a job-page-limit
especifica que no hi ha límit.
El valor per omissió de 0 per a job-quota-period
especifica que el límit s'aplica a tots els treballs que ha imprès un usuari que encara és conegut al sistema.
Es defineixen exemples que funcionen amb límits de període de temps i un o dos límits de treballs de la impressió.
lpadmin -p
danka_infotec_4850
-o
job-quota-period=604800
-o
job-k-limit=1024
Això estableix un límit de 1 MB (en total) per a cada usuari de la impressora existent, danka_infotec_4850
, durant una setmana.
lpadmin p
danka_infotec_4105
-o
job-quota-period=604800
-o
job-page-limit=100
Això estableix un límit de 100 pàgines (en total) per a cada usuari de la impressora existent, danka_infotec_4105
durant una setmana.
lpadmin -p
danka_infotec_P450
-o
job-quota-period=604800
-o
job-k-limit=1024
-o
job-page-limit=100
Això estableix un límit combinat de 1 MB (en total) i 100 pàgines (en total) per a cada usuari de la impressora existent, danka_infotec_P450
durant una setmana. El primer límit en abastar serà el que tingui efecte.
NO funcionen, com a només un, si està definit el període de temps o el límit de treball.
lpadmin
-p
danka_infotec_P320
-o
job-quota-period=604800
lpadmin
-p
danka_infotec_FullColor
-o
job-page-limit=100
lpadmin
-p
danka_infotec_HiSpeed
-o
job-k-limit=1024
Hi ha diferents maneres de definir una impressora “en brut”. Una còmoda és usar el comandament lpadmin. Simplement no definiu un fitxer PPD a usar amb dita impressora i serà una impressora en brut:
lpadmin -p
Raw_Danka_infotec
-E
-v
lpd://10.160.16.137/PORT1
Les impressores en brut són aquelles que no modifiquen el fitxer de la impressió per a transformar-lo en un format de fitxer diferent. Ho necessitareu per exemple en imprimir des de clients Windows® a través de Samba usant un servidor CUPS per a una impressora PCL: En aquest cas el controlador de la impressora de Windows® generaria el format final de la impressora per a la impressora de destí i filtrar-lo usant els filtres de CUPS tan sols faria malbé el fitxer. Sota certes circumstancies (si us voleu assegurar de que el fitxer arriba a la impressora “sense ser filtrat” per CUPS) el comandament “lpadmin sense un PPD” és pràctic.
Aquesta secció del manual de KDEPrint dependrà dels comentaris dels lectors. Aquí s'ofereix un petit començament.
Cap sistema és perfecte. Aquí hi ha alguns problemes en els que la gent cau tot sovint.
Gestió de la impressió: Les operacions bàsiques estan suportes (afegir/eliminar/modificar).
Cada usuari pot predefinir les impressores que vol usar especificant la màquina i les cues d'impressores relacionades. Les impressores es desen segons un criteri “per usuari”. Aquest mòdul està construït en torn a la utilitat rlpr.
Mòdul usat per omissió (per exemple en el primer inici).
Mòdul genèric que tan sols permet enviar treballs de la impressió. No es suporten la gestió de treballs o d'impressores. Està creat per a treballar sobre una gran varietat de sabors de UNIX®: Linux®/LPR, HP-UX®, Solaris, IRIX®. També suporta algunes extensions LPRng (com l'absència del caràcter de continuació \
en fitxers printcap
).
Suport simple (i antic?) per a LPR. Hi ha un mòdul LPRng en desenvolupament i és probable que estigui disponible per a la versió 2.3.
S'està desenvolupant un mòdul LPRng per a KDEPrint i és probable que estigui disponible per a KDE 2.3.
Aquest mòdul permet especificar completament el comandament de la impressió (com Netscape®). Amb aquest propòsit s'afegeix una línia d'edició en el diàleg de la impressió. Es pot usar en molts casos, per exemple amb un programa de la impressió fet per un mateix.
Estic contractat per Danka Deutschland GmbH, un proveïdor i fabricant lider en sistemes d'impressió digitals d'alta velocitat, tant en blanc i negre, com en color. Danka proveeix maquinari, programari, serveis, manteniment. Els consumibles i les solucions personalitzades estan en el seu catàleg de productes. Allí treballo com a enginyer de sistemes. Entre les marques disponibles Danka ofereix Heidelberg (antigament Kodak), Canon, Hewlett-Packard®, Hitachi, Infotec i EfI.
La meva relació amb Linux® i la comunitat del programari lliure no és molt antiga. Quan vaig començar a experimentar amb Linux® a començaments de 1999, la meva desil·lusió més gran fou el pobre suport existent per a la impressió. És cert, vaig aconseguir que totes les nostres màquines imprimissin en una sola cara, però... I a doble cara? I perforar la sortida? Com fer que funcionés l'ordenació de les còpies? O el grapat, les cobertes i moltes altres opcions de presentació que les nostres màquines ofereixen als clients?. No hi havia manera, almenys per a mi, que no soc expert!
Vaig cercar una solució a Internet. Afortunadament no gaire més tard, al maig de 1999, Mike Sweet, el desenvolupador principal de CUPS, presentava el llançament de la primera versió Beta d'aquest superb programari d'impressió. Després de provar-lo vaig saber que era el que cercava!
El següent que vaig intentar: Fer que les distribucions de Linux® s'interessessin en aquesta qüestió. Creguin-me, vaig ser més que tenaç. Estaven convençuts de que ja disposaven de la millor solució existent per a imprimir. Un dels motius era que ells (i la majoria de desenvolupadors de Linux®) mai pensaven en com suportar una impressora de doble cara, per què mai l'havien vist en en les seves pròpies taules de treball...
Finalment, els meus intents per a fer que alguna publicació impresa s'interesses per CUPS “es va tornar” contra mi: Un editor em va pressionar per a que escrigués una sèrie d'articles sobre el tema. I així fou com la gent va començar a anomenar-me per l'àlies l'“Evangelista de CUPS”. No es desprendré d'aquest àlies aviat, ni tan sols ara que la gent de KDE m'ha inclòs en el seu pla de publicació de versions. Oh, xiquet...
De qualsevol manera, CUPS s'està fent forat en el món i podria ser que triomfi. Em sento orgullós d'haver-lo recolzat i contribuït des de gairebé el començament.
Us animo: Fins i tot si alguns usuaris experimentats de Linux® es mostren escèptics, a fins i tot si la vostra habilitat de programació és gairebé nul·la (com la meva); hi ha moltes tasques, treballs, idees i talent amb el que podeu contribuir a la comunitat del programari lliure. I no tan sols en el projecte KDE... ;-)
Vull expressar el meu agraïment a...
En primer lloc a Mike Sweet per desenvolupar CUPS
Jean-Eric Cuendet per iniciar kups i qtcups, els predecessors de KDEPrint
Michael Goffioul per fer tot el treball difícil recentment
Martin Konold per pensar dues vegades
Sven Guckes per ensenyar-me unes quantes coses quant a l'art de “sobreviure sobre la terminal” (en cas de que KDE no estigui disponible ;-) )
...i molts d'altres, massa nombrosos per a mencionar-los i que em varen oferir bits i octets dels seus coneixements
i per últim, i no per això menys important: Tom Schwaller per animar-me a “escriure la documentació”
KDEPrint ha estat desenvolupat en un sistema usant CUPS 1.1.6. KDEPrint ha estat provat amb altres versions de CUPS i fins la data no es coneixen incompatibilitats. Durant l'escriptura d'aquest manual, ha sortit CUPS 1.1.9 amb noves característiques encara no suportades per KDEPrint. Per descomptat que les podeu usar, però necessitareu vorejar KDEPrint i usar les eines de línia de comandaments de CUPS o editar els fitxers de configuració manualment. El desenvolupament de KDEPrint continuarà i aquest manual pretén ser la millor font de documentació per a l'usurari.
KDEPrint copyright 2001, Michael Goffioul (kdeprint AT swing.be)
Aquest programa està llicenciat sota els termes de la Llicència Pública General de GNU.
Documentació copyright 2001, Kurt Pfeifle, (kpfeifle AT danka.de)
Aquesta documentació està llicenciada sota els termes de la Llicència de Documentació Lliure de GNU.
Antoni Bella (bella5 AT teleline.es)
Would you like to make a comment or contribute an update to this page?
Send feedback to the KDE Docs Team