Martin Maierhofer

m.maierhofer@tees.ac.uk

AntoniBella

bella5@teleline.es

Traductor 29-11-2001 0.03.01 &ktimemon; és un monitor de sistema per a l'entorn d'escriptori K KDE ktimemon monitor de sistema timemon &ktimemon; és un petit programa per obtenir informació sobre la càrrega de treball del vostre ordinador. Podeu mostrar gràfics de barres que contenen tot d'informació sobre la CPU, la memòria i l'espai d'intercanvi així com de l'ús del disc i l'activitat de canvi de context. Per a mantenir l'esperit de KDE, suporta la configuració mitjançant una interfície gràfica d'usuari. També suporta el encastat, &ead;, pot mostrar la informació en la safata del plafó del sistema. Actualment, &ktimemon; tan sols suporta un limitat nombre de sistemes: Instal·lacions basades en &Linux; amb el sistema de fitxers /proc, instal·lacions basades en &Solaris; amb la biblioteca kstat i instal·lacions basades en Digital &UNIX; (abans DEC/OSF1) amb la crida al sistema table(2). S'apreuarà tot tipus d'ajuda sobre la realització de versions per a altres plataformes. &ktimemon; pot ser iniciat des de la línia de comandaments o des del menú d'inicio de &kde; (en el submenú Utilitats). Si escolliu iniciar-lo des de la línia de comandaments, &ktimemon; accepta les opcions habituals dels programes per a &X-Window; com -geometry. &ktimemon; és actiu en els canvis de sessió, &ead;, manté traces de l'estat actual (colors, &etc;) i els restaura en la següent sessió de l'usuari. Després d'iniciar &ktimemon; s'obrirà una petita finestra mostrant informació obtinguda des del sistema operatiu. Si moveu el punter del ratolí sobre la finestra de &ktimemon; i el deixeu quiet durant un petit espai de temps, apareixerà un consell d'eina (&ead;, una petita finestra transitòria). El consell d'eina conté informació numèrica sobre els paràmetres del sistema mostrats pels gràfics de barres. Les finestres de consells es poden deshabilitar (referiu-vos a Configuració). &ktimemon; pot mostrar dos conjunts diferents d'informació del sistema. Com s'explica en el capítol Configuració, als botons del ratolí podeu assignar-lis diverses accions. Per omissió, el &BER; està dedicat a l'acció del canvi de mode, per exemple, fent clic amb el &BER; en qualsevol lloc de la finestra de &ktimemon;, la informació mostrada canviarà del mode normal (per omissió) al mode estès, i viceversa. Després d'iniciar &ktimemon; per primera vegada, es mostrarà informació sobre l'activitat actual de la CPU, així com de l'ús de la memòria i de l'espai d'intercanvi. S'usa un gràfic amb tres barres per a presentar aquesta informació; són actualitzades periòdicament (el temps per omissió és de 0,5 segons, però es pot canviar, mireu Configuració). Les tres barres representen (d'esquerra a dreta): Ús de la CPU. &ktimemon; mostra la barra amb tres colors diferents, representant el temps d'ús de la CPU en varis modes. De baix a dalt són: Mode del nucli, mode d'usuari i mode d'usuari de baixa prioritat (nice) -atès que &Solaris; no sembla suportar estadístiques per al mode de baixa prioritat, en aquests sistemes la part superior de la barra mostrarà l'estat d'espera-. L'espai entre el final de la barra i la part superior de la finestra mostra el percentatge de CPU no ocupada. Ús de la memòria. De manera similar a la barra d'ús de la CPU, aquesta barra es compon de tres apartats, que representen (de baix a dalt): Memòria reservada pels processos, memòria per a processament de E/S i memòria usada per al cau de fitxers. En els sistemes Digital &UNIX;, la secció central representa la memòria inactiva (&ead;, la memòria reservada pels processos però no usada durant un temps), i en els sistemes &Solaris;, la secció central de la barra no s'usa, i la secció superior representa la quantitat de memòria usada pel nucli. Com abans, l'espai entre l'extremo superior de la barra i el límit de la finestra representa la memòria lliure. Ús de l'espai d'intercanvi. Aquesta barra tan sols consta d'un camp que representa l'ús actual de l'espai d'intercanvi en base a la quantitat total de espai d'intercanvi del sistema. Fent clic amb el botó destinat al canvi de mode sobre la finestra de &ktimemon;, es canvia al mode estès. En aquest mode, els tres gràfics de barres s'usen per a mostrar diferents conjunts d'informació de sistema. Altra vegada d'esquerra a dreta, mostrant: Activitat de paginació. Aquesta barra consta de dues parts. La meitat inferior, que informa del número de pàgines de memòria escrites en un desat secundari en l'últim interval de mostra. De manera similar, la meitat superior mostra el nombre de pàgines llegides d'un desat secundari. Activitat d'intercanvi. La segona barra mostra informació anàloga de l'activitat de l'espai d'intercanvi. Commutadors de context. Aquesta barra tan sols consta d'un camp que indica el nombre de commutadors de context en l'últim interval de mostra. Atès que no hi ha una manera natural d'escalar la informació que es mostra en el mode estès, per omissió &ktimemon; usa autoescalat (explicat en la Secció de preguntes comuns). De tota manera, hi ha la possibilitat d'especificar la informació de l'escalat, mireu la secció Configuració. Tingueu present que els dos conjunts de gràfics de barres tenen els mateixos colors, &ead;, els colors configurats per al mode normal també s'usen per a mostrar la informació en el mode estès (mireu també en la secció Configuració com canviar l'esquema de color). Per omissió, el botó dret del ratolí està assignat a l'acció d'obrir del menú emergent, &ead;, fer clic del &BDR; sobre qualsevol lloc de la finestra de &ktimemon; obre un menú, el qual està explicat en les següents seccions. El menú Arranjament... s'usa per obrir el diàleg de configuració. Les opcions de configuració s'expliquen en la secció Configuració. Seleccionant l'opció del menú Incrustado en el plafó, &ktimemon; canviarà seu aspecte normal (&ead;, una finestra) i passarà a l'estat plafonitzat, a on desapareix la finestra de &ktimemon; i apareix una versió més petita en el plafó del sistema. A part de la reducció en mida, el &ktimemon; plafóizado es comporta exactament igual que el seu germà major. &help.menu.documentation; Seleccionant l'entrada de menú Barres horizontals, &ktimemon; canvia les barres verticals per horitzontals i viceversa. No és gaire útil, però era fàcil d'implementar ;-) L'entrada de menú Abandona s'usa per a finalitzar &ktimemon;. Desarà l'estat actual (l'esquema de color, la mida de la finestra, si s'està mostrant en el plafó) per a la seva recuperació en la propera invocació del programa. La informació de configuració es desa en el fitxer $HOME/.trinity/share/config/ktimemonrc, a on $HOME fa referència a la carpeta inicial de l'usuari. Si s'esborra aquest fitxer, la propera invocació &ktimemon; començarà en l'estat per omissió. &ktimemon; es pot configurar a mitjançant un diàleg directe (veure també l'explicació sobre el menú Configuració). En l'apartat General, l'interval per omissió es pot canviar així com la informació sobre l'escalat (mireu també l'explicació sobre el mode estès). Si la caixa Autoescalat està marcada (l'autoescalat s'explica en la secció de &PMF;), els factors d'escalat no es poden editar, atès que &ktimemon; els determina automàticament. La pàgina Colors s'usa per a ajustar els colors dels gràfics de barres a les preferències individuals. Un petit gràfic d'exemple proveeix una vista prèvia immediata. En la pàgina Interacció es poden modificar les assignacions del ratolí. Fer clic amb el ratolí sobre la finestra de &ktimemon; pot ser ignorat, fer que canviï el mode (mireu també Modes), invocar el menú de context (mireu també Menú), o invocar un procés extern. La línia de comandaments especificada per als processos externs serà interpretada per un intèrpret de comandaments estàndard, &ead;, que es poden usar comandaments, variables d'entorn, redireccions, &etc; La pàgina Interacció també conté una opció per a deshabilitar l'aparició automàtica dels consells d'eina amb informació numèrica sobre els gràfics de barres (compareu Aspectes fonamentals en pantalla). Quins sistemes operatius suporta &ktimemon;? &ktimemon; suporta sistemes basats en &Linux; que tinguin el sistema de fitxers /proc, sistemes &Solaris; amb la biblioteca kstat, i sistemes Digital &UNIX; (abans DEC/OSF1) amb la interfície de crides al sistema table(2). La versió més provada ha estat la de &Linux;. Si teniu qualsevol problema amb les versions de &Solaris; i Digital &UNIX;, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi. També seran benvingudes totes aquelles col·laboracions que ajudin a adaptar &ktimemon; a altres plataformes. Si us plau, contacteu amb mi en m.maierhofer@tees.ac.uk si teniu la intenció de portar &ktimemon; a d'altres sabors de &UNIX;. Com funciona l'autoescalat? M'alegro que feu aquesta pregunta. Atès que a priori no hi ha una manera de determinar el factor d'escalat per a les operacions de paginació/intercanvi i per als commutadors de context (a diferència de, &pex; l'ús de la memòria, a on es te la mida total de la memòria com a base per al càlcul), &ktimemon; usa un mecanisme semi-intel·ligent (bé...) d'auto-escalada. Funciona de la següent manera: Cadascuna de les tres barres descrites en la secció de mode estès te associada un factor d'escalat. Els valors inicials d'aquests factors s'estableixen a un valor predeterminat. Cada vegada que es presenta una nova mostra, el valor respectiu és escalat amb el factor corresponent. Si el valor es pot mostrar en l'escalat escollit pel factor, no succeirà cap canvi (això vol dir que els petits canvis d'activitat reflecteixen en un canvi de l'alçada de la barra). Si el valor escalat resulta massa gran o massa petit com per a ser mostrat amb el factor d'escalat actual, s'ajusta de manera que el nou valor mostrat estigui més o menys en la meitat de la barra. D'aquesta manera, els subsegüents canvis haurien de tenir un valor acceptable aconseguint mostrar de manera relativa al valor actual, sense haver de tornar a canviar l'escalat. Per què apareix una caixa de missatge emergent que conté sortida de diagnòstic del comandament fill? Si assigneu un botó de ratolí a un comandament extern tal i com es descriu en el capítol Configuració, &ktimemon; no comprovarà si el comandament és correcte. En comptes d'això invoca un intèrpret de comandaments per executar la declaració, així com comandaments, variables d'entorn i més. Per a donar quelcom d'informació a l'usuari sobre aquest extrem, &ktimemon; escolta en la stderr de la sortida del comandament, i informa en aquesta caixa de missatge. Tot i que aquest sistema pot ser útil en el cas que no es trobi un comandament, pot resultar molest si el comandament invocat imprimeix informació de diagnòstic en stderr. Una solució fàcil i elegant per a aquest problema consisteix en afegir 2>/dev/null al final de l'especificació del comandament. Això envia els missatges de diagnòstic al nirvana, i atura la caixa de missatge emergent. &ktimemon; està basat en una versió Xt del meu germà. Gràcies a Tobe Toben, ttoben@artis.uni-oldenburg.de, Cristian Tibirna ctibirna@gch.ulaval.ca, Dirk A. Mueller dmuell@rhrk.uni-kl.de, Mark Krischer krischem@amp.com, i Lubos Lunak l.lunak@sh.cvut.cz pels informes d'error, pedaços, comentaris i consells. Antoni Bella Pérezbella5@teleline.es &underGPL;