KNetworkConf"> ]> Configuració de la xarxa a &kde; Sean Wheller In Words Techdoc Solutions
sean@inwords.co.za
Christoph Eckert
ce.at.christeck.de
&traductor.Antoni.Bella;
2005 In Words Techdoc Solutions Christoph Eckert &FDLNotice; 2005-03-24 1.0 Aquest manual explica com instal·lar i usar &knetworkconf;, un mòdul per al ¢recontrol; que habilita la gestió de les interfícies de xarxa, les propietats de l'encaminament i les DNS. KDE tdeadmin xarxa ethernet
Introducció El ¢recontrol; proveeix als usuaris una interfície integrada des de la que gestionar una amplia varietat de preferències del sistema i de l'escriptori. Es pot iniciar el ¢recontrol; seleccionant Menú K¢recontrol;. El paquet &knetworkconf; ha estat desenvolupat per a permetre als usuaris gestionar les preferències de les xarxes TCP/IP de la mateixa manera que les altres configuracions de ¢recontrol;. &knetworkconf; proveeix als usuaris una interfície simple des de la que realitzar les següents tasques: Aplicar adreces IP a les interfícies Aplicar màscares de xarxa a les interfícies Iniciar i aturar l'activitat a les interfícies Configurar l'encaminament Configurar la màquina i el nom de domini Configurar la resolució de noms Gestionar màquines conegudes Una vegada instal·lat es mostra en el ¢recontrol; un nou mòdul anomenat Paràmetres de xarxa. Per a iniciar els Paràmetres de xarxa (&knetworkconf;) seleccioneu ¢recontrol;Internet i xarxa Paràmetres de xarxa en el &kmenu;. &knetworkconf; en mode usuari És important entendre que &knetworkconf; no instal·la maquinari de xarxa. Tant els dispositius físics com els seus controladors han d'estar instal·lats correctament i configurats per a que &knetworkconf; pugui mostrar el dispositiu i habilitar la gestió de les propietats de xarxa. En la majoria dels casos els controladors per al maquinari de xarxa i d'altres dispositius s'instal·len i configuren durant la instal·lació de &Linux;. Si afegiu maquinari de xarxa després de la instal·lació, podreu definir els controladors que s'hauran de carregar editant un dels següents fitxers depenent de la versió del vostre nucli: Nucli &Linux; 2.4 i inferior /etc/modules.conf Nucli &Linux; 2.6 i superior /etc/modprobe.conf Usar el mòdul Paràmetres de xarxa El mòdul Paràmetres de xarxa es carrega quan l'opció Paràmetres de xarxa està seleccionada en l'índex de ¢recontrol;. Quan s'inicia el mòdul Paràmetres de xarxa aquest mirarà de detectar automàticament la plataforma que s'està executant en el sistema. Detecció de la plataforma Quan la plataforma no sigui reconeguda se us demanarà que la seleccioneu manualment. Seleccioneu de la llista la plataforma que més es correspongui a la vostra distribució i la seva versió. Marqueu l'opció No tornis a preguntar per a fer aquesta elecció permanent. La propera vegada que inicieu Paràmetres de xarxa el sistema establirà automàticament la plataforma a per omissió. Per a gestionar els paràmetres de la xarxa del sistema haureu d'habilitar el mode administrador. Al començament aquestes opcions estaran en gris el qual vol dir que tan sols podreu navegar per la interfície i veure les propietats. L'edició està deshabilitada. Per a entrar en el mode administrador feu clic sobre el botó Mode administrador localitzat a la part inferior esquerra del mòdul. Introduïu la contrasenya quan se us demani. &knetworkconf; en mode administrador &knetworkconf; en mode administrador En el mode administrador totes les funcionalitats del mòdul estan habilitades. La funcionalitat està organitzada en tres pestanyes: Gestionar interfícies de xarxa La pestanya Interfícies de xarxa s'usa per a gestionar els dispositius de xarxa instal·lats en el sistema. Es llistaran tots els dispositius de xarxa disponibles. En la pestanya Interfícies de xarxa es poden dur a terme les següents tasques: La interfície de &knetworkconf; Per a cada dispositiu de xarxa es poden veure les següents propietats: Interfície Mostra el nom de les interfícies de xarxa. Per exemple, eth0, eth1, wlan0. Adreça IP Mostra l'adreça IP assignada actualment. Protocol Mostra el protocol d'inici. Estat Mostra l'estat actual (habilitat o deshabilitat). Comentari Mostra el comentari (el podeu assignar lliurement). Configurar un dispositiu de xarxa Les propietats dels dispositius de xarxa llistats es poden configurar seleccionant el dispositiu corresponent de la llista i fent clic sobre el botó Configura la interfície per a que aparegui el diàleg Configura el dispositiu. Configurar un dispositiu de xarxa Configurar un dispositiu de xarxa Per omissió tan sols estarà disponible la configuració bàsica TCP/IP. Feu clic sobre el botó Opcions avançades para expandir el diàleg e incloure les opcions avançades. Configuració avançada del dispositiu Completeu els valors del diàleg de la següent manera: Automàtica Seleccioneu el botó de ràdio Automàtica quan les configuracions s'obtinguin des d'un servidor DHCP o des del node servidor BOOTP. En el mode automàtica les preferències TCP/IP per al sistema es configuraran quan s'inicien els serveis del sistema. El servidor DHCP o BOOTP envien tota la informació TCP/IP requerida cada vegada que el sistema s'inicia, no necessita de més configuracions. Useu la llista desplegable per a seleccionar o d'acord amb el vostre sistema. Manual Seleccioneu el botó de ràdio Manual quan no useu DHCP o BOOTP per a la configuració TCP/IP. En el camp Adreça IP introduïu l'adreça TCP/IP de la màquina. En el camp Màscara de xarxa introduïu l'adreça de la subxarxa. Activa quan arrenqui l'ordinador Quan marqueu aquesta opció el sistema inicialitzarà aquesta interfície de xarxa mentre el sistema arrenca. Si no voleu inicialitzar el dispositiu deixeu aquesta opció sense marcar. Descripció Introduïu un nom descriptiu. Difusió Introduïu l'adreça de difusió usada per a comunicar-se amb totes les màquines en una subxarxa. Els valors introduïts en aquest diàleg es mostraran com a propietats del dispositiu en la llista de dispositius. Assegureu-vos que l'adreça IP introduïda no s'està usant en la xarxa. Introduir una adreça IP que ja estigui en ús provocarà un conflicte TCP/IP. Useu ping des de &konsole; per a comprovar si l'adreça que desitgeu introduir s'està o no usant. Si no esteu segur de com completar aquest diàleg, consulteu-ho amb el vostre administrador de la xarxa. Habilitar un dispositiu de xarxa Els dispositius de xarxa es poden habilitar o deshabilitar depenent dels requeriments del sistema. Per a habilitar un dispositiu de xarxa deshabilitat seleccioneu el dispositiu des de la llista i llavores feu clic a Habilita la interfície. Deshabilitar dispositius de xarxa Els dispositius de xarxa es poden habilitar o deshabilitar depenent dels requeriments del sistema. Per a habilitar un dispositiu de xarxa deshabilitat seleccioneu el dispositiu des de la llista i llavores feu clic a Deshabilita la interfície. Gestionar l'encaminament al sistema La pestanya Rutes habilita la gestió de la configuració de l'encaminament al sistema. Configuració avançada del dispositiu Passarel·la per omissió Especifica l'adreça IP de la màquina en la subxarxa local que proveeix la connexió física a les xarxes remotes, i s'usa com a per omissió quan TCP/IP necessita comunicar-se amb els ordinadors en d'altres subxarxes. Seleccioneu un dispositiu des de la llista desplegable per a editar el valor de la Porta d'enllaç per omissió. Si el vostre ordinador ofereix més d'una interfície de xarxa, seleccioneu la interfície connectada a la xarxa en la que resideix l'ordinador de la porta d'enllaç. Gestionar la configuració de la DNS La pestanya Sistema de noms de domini permet configurar el sistema de DNS. Configuració avançada del dispositiu Nom de la màquina El nom pel que es coneixerà la màquina en la subxarxa Nom de domini El domini de xarxa en el que resideix la màquina. Servidors de nom de domini Una llista dels servidors DNS per ordre de preferència (consulteu ). Màquines estàtiques Una llista de les màquines conegudes en el sistema de subxarxa (consulteu ). Gestionar màquines DNS Un ordinador que executa un DNS proporcionarà una adreça IP per a un nom de domini. Això és necessari degut a que els ordinadors tan sols entenen adreces IP. Quan un ordinador demani http://www.algundomini.com la DNS resol aquest nom retornant una adreça IP com 123.45.678.90. La part Servidors nom de domini de la pestanya Sistema de noms de domini habilita la gestió fàcil de la llista. Les propietats del servidor es poden afegir, eliminar i editar. Els registres DNS es poden ordenar per ordre de preferència seleccionant un registre i pujant-lo i baixant-lo en la llista usant els botons Mou amunt i Mou avall. Afegir un servidor de DNS Des del grup Servidors de nom de domini feu clic sobre el botó Afegeix.... Es mostra el diàleg Afegeix un nou servidor de DNS. Introduïu l'adreça IP del servidor de DNS i feu clic sobre Afegeix. El registre serà afegit a la llista de DNS. Editar un registre de servidor de DNS Des del grup Servidors de nom de domini seleccioneu un registre de DNS i feu clic sobre el botó Edita.... Es mostra el diàleg Edita servidor. Editar un registre de servidor de DNS Modifiqueu l'adreça IP i feu clic sobre . El registre serà actualitzat a la llista de DNS. Gestionar màquines estàtiques (conegudes) La llista Màquines estàtiques descriu un número de mapejats de nom_màquina-a-adreça per al subsistema TCP/IP. Es sol usar en temps d'inici, quan no hi ha servidors de nom en execució. En alguns sistemes de xarxa tancats, es pot usar en comptes dels servidors de noms de domini. Per omissió, la llista Màquines estàtiques conté alguns registres descrivint el 'localhost' i una sèrie de registres pràctics per a les màquines que suportin IPv6. Aquesta encara és una versió experimental de IP destinada a substituir a la versió 4. Afegir màquines estàtiques Feu clic sobre el botó Afegeix... Es mostra el diàleg Afegeix una màquina estàtica nova. Introduïu l'adreça IP de la màquina coneguda i feu clic sobre Afegeix... Es mostra Afegeix un àlies nou. Introduïu el nom de la màquina coneguda i feu clic sobre el botó Afegeix. Si la màquina coneguda te múltiples àlies feu altra vegada clic sobre el botó Afegeix i introduïu un altra àlies. Quan finalitzeu feu clic a per a actualitzar la llista de màquines estàtiques. Editar màquines estàtiques Seleccioneu un registre de màquina estàtica des de la llista, llavores feu clic sobre el botó Edita... Es mostrarà el diàleg Edita màquina estàtica. Realitzeu qualsevol de les següents tasques i a continuació feu clic a per a actualitzar la llista de màquines estàtiques. Per a canviar l'adreça IP, introduïu una nova adreça IP i feu clic a . Per afegir un àlies nou, feu clic sobre el botó Afegeix... Per a canviar el valor d'un àlies, seleccioneu-lo i feu clic sobre Edita... Per a eliminar un àlies, seleccioneu-lo i feu clic sobre Elimina. Aplicar els canvis Els canvis realitzats a través del mòdul Preferències de xarxa no s'apliquen automàticament a l'entorn del sistema. Per a aplicar-los, inicieu &konsole; i executeu el següent comandament: /etc/init.d/networking restart Instal·lació Requeriments Necessitareu tenir instal·lat &kde; 3.x i QT 3.x per a usar knetwork-conf. knetwork-conf es pot usar en les següents plataformes: &kubuntu; Conectiva Debian Fedora Core FreeBSD Gentoo &Mandrake; PLD OpenNA &RedHat; &SuSE; Com obtenir knetwork-conf La pàgina principal de knetwork-conf es troba en http://knetworkconf.sourceforge.net a on almenys podreu descarregar els paquets amb les fonts. Instal·lar els binaris Quan s'usin els binaris de les distribucions (la majoria de les vegades paquets rpm), n'hi ha prou amb tenir instal·lats els binaris &kde; i QT. Es recomana la instal·lació dels binaris per als usuaris menys experimentats. Simplement descarregar els paquets rpm i instal·lar-los des de &konsole; usant RPM d'aquesta manera: rpm -i knetwork-conf-númeroversió.rpm Alternativament, useu una interfície gràfica com kpackage o l'eina d'instal·lació de la vostra distribució. Compilació i instal·lació En aquest cas, no n'hi ha prou amb tenir instal·lats els binaris de QT i &kde;; també us caldran els paquets de desenvolupament que inclouen les biblioteques i altres coses. Tan sols es recomana per als usuaris avançats. D'altra banda, compilar &knetworkconf; no és difícil. Amb els següents comandaments hauria d'haver'n-hi prou. ./configure --prefix=$(tde-config --prefix) make make install El comandament make install ha d'executar-se com a root. Això hauria de funcionar. Si trobeu algun problema, si us plau, feu-nos-ho saber. Informació tècnica En la primera secció d'aquest capítol, trobareu alguna valuosa informació sobre conceptes bàsics de xarxa. En la segona, es parla de tots els fitxers de configuració al vostre disc que puguin ser canviats per &knetworkconf;. Xarxes IPv4 Aquesta secció no es pot substituir la lectura en profunditat de la IP de xarxa. En aquest apèndix, tan sols trobareu informació bàsica per a començar a integrar la vostra màquina en una petita xarxa (casera). Actualment, la xarxa IP usa la versió 4 de TCP/IP (IPv4). IPv5 no s'ha emprat mai. IPv6 pretén ser una extensió per a un futur pròxim. De manera que, aquest manual està basat en les més actuals extensions de IPv4. Un dels objectius més importants per a configurar una interfície és l'adreça IP que s'assignarà a la interfície. En xarxes externes, &pex;, la vostra oficina, haureu de demanar a l'administrador de xarxa per una adreça IP vàlida, o podeu usar DHCP si està disponible. En qualsevol cas, no podreu simplement escollir qualsevol adreça IP! Si voleu configurar una xarxa petita (casera) que sigui vostra, hauríeu d'usar adreces IP dins d'un rang especialment reservat per a aquest propòsit per tal d'evitar conflictes entre adreces IP amb la xarxa global (Internet). Les adreces de la taula que es mostra a continuació no tenen adreça en la Internet, per això es poden usar com desitgeu. Per descomptat aquestes màquines es podran configurar després per a accedir a Internet usant una màquina de passarel·la. Podreu usar lliurement les següents adreces: Adreces IP per a xarxes privades Classe Rang A 10.0.0.0 a 10.255.255.255 B 172.16.0.0 a 172.31.0.0 C 192.168.0.0 a 192.168.255.0
Per a petites xarxes, el rang que es sol usar més sovint és de 192.168.1.1 a 192.168.1.254 Això és adequat per a xarxes de fins a 250 ordinadors. A més, la màscara de xarxa sol tenir el valor 255.255.255.0, de manera que totes aquestes màquines són membres de la mateixa subxarxa. Algunes adreces estan reservades per a coses especials, &pex; 0.0.0.0 i 127.0.0.1. La primera és l'anomenada ruta per omissió, la segona d'aquestes és l'adreça de bucle (loopback). La ruta per omissió es necessita per a encaminar adreces IP. La xarxa 127.0.0.1 està reservada per al tràfic IP que funciona tan sols en la màquina local. Habitualment, l'adreça 127.0.0.1 està assignada a un dispositiu especial que s'anomena interfície loopback -de bucle-, la qual funciona com un circuit tancat. La passarel·la per omissió és un ordinador que connecta dues xarxes diferents. Si teniu configurada una petita xarxa de la vostra propietat, és possible que es vulgui oferir accés a Internet a totes (o algunes) de les vostres màquines. Però no és possible fer-ho directament, ja que aquestes màquines usen adreces IP locals privades, les quals no estan encaminades en la Internet. La solució és un ordinador que faci de traductor entre aquestes dues xarxes diferents. Aquest ordinador almenys usarà dues interfícies. Una, potser una targeta Ethernet, apuntant a la xarxa local, l'altra, potser una targeta RDSI, apuntant a la Internet. En aquest cas, ambdues interfícies usen adreces IP diferents. Aquest ordinador realitza el que s'anomena traducció d'adreces de xarxa (Network Address Translation, o NAT -- també IP-forwarding, -difusió IP-). Per habilitar en una màquina local l'accés a la Internet, tan sols heu d'indicar-li la passarel·la (gateway) per omissió, o sigui, l'adreça IP local de l'ordinador que fa de passarel·la.
Fitxers de configuració En aquesta secció trobareu els fitxers de configuració que són tocats per &knetworkconf; i el lloc en el que resideixen en el sistema de fitxers de les diferents distribucions. resolv.conf En aquest fitxer, es desa la llista dels servidors de nom. A on es troba resolv.conf Plataforma Número de versió Localització Conectiva 9.2 /etc/resolv.conf Debian 3.0 /etc/resolv.conf Fedora Core 1 /etc/resolv.conf FreeBSD 5 /etc/resolv.conf Gentoo 2005.0 /etc/resolv.conf &Mandrake; 9.2 /etc/resolv.conf PLD 2.0 /etc/resolv.conf OpenNA 1.0 /etc/resolv.conf &RedHat; 9.0 /etc/resolv.conf &SuSE; 9.0 /etc/resolv.conf
Algunes vegades aquest fitxer pot canviar dinàmicament degut a les connexions DSL, per tant, no us estranyeu si el fitxer no conté allò que heu escrit en establir-se una connexió DSL.
hosts En aquest fitxer, es desa la llista de les màquines conegudes. A on es troba el fitxer hosts Distribució Número de versió Localització Conectiva 9.0 /etc/hosts Debian 3.0 /etc/hosts Fedora Core 1 /etc/hosts FreeBSD 5 /etc/hosts Gentoo   /etc/hosts &Mandrake; 9.2 /etc/hosts PLD 2.0 /etc/hosts OpenNA 1 /etc/hosts &RedHat; 9.0 /etc/hosts &SuSE; 9.0 /etc/hosts
A &SuSE; és possible que l'script SuSEconfig torni a ordenar aquest fitxer. De manera que, no us estranyeu si no el trobeu tal i com esperaveu.
Crèdits i Llicència Crèdits Gràcies a tothom que ha treballat sobre &knetworkconf;: Desenvolupadors Juan Luis Baptiste juan.baptiste@kdemail.net David Sansome me@davidsansome.com Carlos Garnacho garnacho@tuxerver.net Simon Edwards simon@simonzone.com Pedro Jurado Maquedo pjmelenas@biwemail.com Florian Fernandez florian.fernandez2@wanadoo.fr Unai Garro Unai.Garro@ee.ed.ac.uk Christoph Eckert mchristoph.eckert@t-online.de Jaime Torres jtorres@telecorp.net Tots els que m'hagi oblidat d'incloure en aquesta llista -si sabeu que hi hauríeu de ser vos@foo.tld- Autors Christoph Eckert: mchristoph.eckert@t-online.de Sean Wheller: sean@inwords.co.za Llicència El copyright per a &knetworkconf;, almenys per als anys 2003 i 2004, és per en Juan Luis Baptiste: (juan.baptiste@kdemail.net). Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella; &underFDL; &underGPL;