]> Rik Hemsley

&Rik.Hemsley.mail;

&traductor.Antoni.Bella; 2002 &Rik.Hemsley; &FDLNotice; 2003-09-30 1.0.1 &kpf; us permet compartir els fitxers sobre una xarxa. KDE públic servidor de fitxers HTTP &kpf; proporciona un sistema simple de compartició de fitxers a través d'&HTTP; (protocol de transferència d'hipertext), el qual és el mateix protocol emprat pels servidors web per a enviar les pàgines al vostre navegador. &kpf; és estrictament un servidor de fitxers públic, el qual vol dir que no hi ha restriccions en quant a l'accés als fitxers compartits. Qualsevol cosa que compartiu estarà disponible per a tothom. &kpf; està dissenyat per a compartir fitxers amb els amics, no per a actuar com a un complet servidor web a l'estil de l'Apache. &kpf; s'ha concebut de primeres com a un un mètode simple per a compartir fitxers amb d'altres persones mentre es parla pel IRC (xat así­ncron d'Internet, o sales de xat). Ús tí­pic: &kpf; està configurat per a servir fitxers des de la carpeta public_html en la vostra carpeta d'inici. Des d'aquesta carpeta podreu tenir un fitxer disponible per a algú amb el que esteu parlant en línia. En comptes d'enviar un correu electrònic amb el fitxer adjunt (és possible que no li agradi a tothom aquest mètode), copieu el fitxer a la vostra carpeta public_html i anuncieu que aquest està disponible a http://www.mevamàquina.net:8001/elfitxer &kpf; funciona com un applet dintre del &kicker;. Això significa que ocupa poc espai a la pantalla i que el seu estat sempre està visible. Per a iniciar l'applet &kpf;, feu clic amb el &BDR; a sobre del &kicker; i escolliu Afegeix un applet al plafó per a obrir el diàleg Afegeix applet. Seleccioneu Servidor públic de fitxers i feu clic al botó Afegeix al plafó. &kpf; utilitza el concepte de carpetes compartides. Podeu fer públics un o més carpetes, amb tots els fitxers i subdirectoris allí continguts. Si us plau, sigueu extremadament acurat amb les carpetes que compartiu. Recordeu que tots els fitxers i subcarpetes de la carpeta compartida, incloguen els fitxers ocults (els quals el seu nom comença per un punt) estaran disponibles per a tothom, de manera que molta cura amb la informació sensible, com són les contrasenyes, claus de xifrat, la vostra llibreta d'adreces, documents privats de la vostra organització, &etc;. Una vegada &kpf; s'estiga executant, veureu un applet quadrat amb un cartabó enfonsat i una icona amb l'aspecte d'un globus d'aire calent. El globus estarà visible quan no s'estiguin compartint carpetes. Per a compartir una carpeta, feu clic amb el &BDR; a sobre de la icona del globus i s'obrirà un menú emergent, el qual contindrà un únic ítem, Nou servidor.... Si seleccioneu aquesta entrada apareixerà un assistent, el qual us farà una sèrie de preguntes simples. Una vegada respostes totes, ja estarà configurada la carpeta a compartir. Hi ha una alternativa a l'ús directe de l'applet per a compartir una carpeta. &kpf; està integrat amb el &konqueror;. Amb el &konqueror; obert i mostrant una carpeta, clic dret a sobre del fons i opteu pel diàleg de Propietats. Amb la instal·lació, &kpf; ha afegit una pestanya Compartició de xarxa local a aquest diàleg. Si aquest no està en marxa se us oferirà l'opció d'engegar-lo. Escolliu Bé i s'enviarà una senyal a l'applet &kpf;, tot seguit us demanarà si afegir un nou recurs compartit. Per a cada carpeta compartida pel &kpf; s'obrirà un port. Aquest port és simplement el número identificador de servei a la xarxa. Quan algú empra un programa (&pex; un navegador web) per a connectar-se a una màquina, la seva petició és directament encaminada cap al servei especificat per l'adreça, la màquina i el port del servei que s'executa. El concepte de port permet a una màquina executar més d'un servei a la xarxa. Els serveis que possiblement empreu diàriament inclouen l'&HTTP; (la web), que usualment està connectat al port 80, l'&SMTP; (envia correu), que usualment està connectat al port 25 i POP3 (rep el correu), que usualment està sobre el port 110. Usualment, quan connecteu amb una xarxa no us caldrà especificar a quin port voleu connectar. Això és deu a que els ports estan estandarditzats, de manera que al port 80 d'una màquina s'espera trobar-hi un servidor &HTTP; (web). &kpf; no és un servei estàndard, de manera que escull el port 8001 com a port per omissió. La segona carpeta que compartiu serà oferta escoltant a través del port 8002, incrementant el número cada vegada que oferiu una nova compartició. Dintre de certs límits, sou ben lliure d'escollir qualsevol número d'accés que vulgueu per a un recurs compartit. És habitual que els ports per sota de 1000 estiguin reservats per a serveis del sistema, &ead;, aquells sota el control de l'administrador de la màquina, pel que és possible que us trobeu que en intentar usar qualsevol port per sota del 1000 aquest simplement no funcioni. &kpf; intentarà advertir-vos de que no es pot escoltar en un port. Farà això mostrant una icona de Connexió interrompuda sobre el racó superior esquerra del gràfic. &kpf; intentarà aturar-vos si assigneu més d'un servidor al mateix port, però no no dirà res si establiu un servidor escoltant en el mateix port que un altre servei, per exemple el vostre servidor web real. Si veieu la icona connexió interrompuda, feu un clic dret en la gràfica d'ample de banda i trieu Configura.... Ara proveu canviant el port d'escolta i prement Bé. Assumint que aquesta vegada heu triat un port lliure, hauríeu de veure desaparèixer la icona de connexió interrompuda i hauríeu de poder connectar al servidor. El terme ample de banda es refereix a la quantitat de dades que es poden transmetre per una connexió durant un cert periode de temps. Els tècnics si solen referir com a com de gruixuda és la canonada. L'analogia és apta. &kpf; us permet establir un límit sobre quant d'ample de banda serà usat per un servidor en particular. Això resulta d'utilitat quan voleu evitar que la vostra connexió a xarxa es vegi saturada per gent que està realitzant descàrregues des dels vostres servidors. Si esteu emprant un mòdem, per exemple, tan sols disposareu d'uns pocs kilobytes per segon per a vosaltres mateixos. El limitar l'ample de banda emprat pels vostres servidors del &kpf; us permetrà conservar una porció del vostre ample de banda per a ús propi. Tal i com s'ha mencionat, &kpf; mesura l'ample de banda en kilobytes per segon, o kB/seg per abreujar. Un mòdem típic transfereix al voltant de 5 kB/s de promig, de manera que limitant l'ús total de totes les comparticions del &kpf; a un valor menor que aquest, amb prudència, depenent de com estigueu emprant el &kpf;. Un enllaç simbòlic és un un fitxer especial el qual és una referència a un altre fitxer (o carpeta) en el vostre sistema de fitxers. Seguint l'enllaç, abastareu al fitxer o carpeta referida - l'enllaç generalment és transparent. Per omissió, un servidor de &kpf; no permet seguir els enllaços simbòlics. Això vol dir que, per exemple, si teniu un servidor apuntant cap a /home/vos/carpeta/public_html i creeu un enllaç a l'interior de public_html, apuntant cap a /tmp, llavors quan algú sol·liciti a /tmp veurà els continguts de la vostra carpeta /tmp. En general, és una mala idea el permetre seguir els enllaços simbòlics d'aquesta manera. El principal motiu per a permetre-ho és que tingueu enllaços simbòlics a dins de la carpeta compartida, els quals apuntin a un altre lloc a dins de la mateixa carpeta compartida. Això pot resultar-vos d'utilitat si esteu servint tot un lloc web - el qual, tal i com s'ha mencionat prèviament, no és l'ús intencionat de &kpf;. Tingueu precaució de no enllaçar res cap a qualsevol lloc en el vostre sistema de fitxers que contingui informació sensible (o el tenir un enllaç simbòlic en algun lloc que apunti cap a informació sensible)! Per què &kpf; no inclou cap mecanisme de seguretat? En realitat, &kpf; inclou diversos mecanismes de seguretat designats per a previndre que el mateix usuari accidentalment doni accés a informació sensible. No hi ha protecció per contrasenya ni xifrat. Això és deu al disseny, tal i com s'explicarà. Quantes més mesures de seguretat s'afegeixen a un servei, més segura se sent la gent en emprar-lo. Malauradament, per assegurar una seguretat real, l'usuari ha de tenir un bon enteniment dels assumptes involucrats. Per exemple, el proveir de protecció per contrasenya no té utilitat si el mateix usuari no sap triar una bona contrasenya. Pel que la decisió presa fou proveir de seguretat zero, amb l'esperança de que l'usuari trobi més fàcil d'entendre aquest concepte abans de passar mesos o anys aprenent a sobre de la complexitat de la seguretat a les xarxes. El concepte és simple. Si especifiqueu que una carpeta serà compartida, aquesta serà compartida amb tothom. Si no voleu fer-la disponible a tothom, no caldrà compartir-la. &kpf; Programa copyright 2002 per en &Rik.Hemsley; &Rik.Hemsley.mail; Documentació copyright 2002 per en &Rik.Hemsley; &Rik.Hemsley.mail; Traductor de la documentació: &credits.Antoni.Bella; &underFDL; &kpf; està alliberat sota la llicència del MIT. &install.intro.documentation; &documentation.index;