path: root/tde-i18n-ca/docs/kdebase/glossary/kdeprintingglossary.docbook

<!--
<?xml version="1.0" ?>
<!DOCTYPE glossary PUBLIC "-//KDE//DTD DocBook XML V4.2-Based Variant V1.1//EN"
"customization/dtd/kdex.dtd" [
<!ENTITY % addindex "IGNORE">
<!ENTITY % Catalan  "INCLUDE">
<!ENTITY glossary-tdeprinting SYSTEM "tdeprintingglossary.docbook">

]>
<glossary id="glossary">
-->
        <glossdiv id="glossdiv-printing">
                <title
>Impressió</title>
 

                <glossentry id="gloss-acl">
                        <glossterm
><acronym
>ACLs</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura per a <emphasis
>A</emphasis
>ccess <emphasis
>C</emphasis
>ontrol <emphasis
>L</emphasis
>ists; (llistes de control de l'accés). Les ACL s'empren per a comprovar l'accés que es dona a un usuari (autenticat). &CUPS; ofereix un suport bàsic per a ACL per a impressió; el qual serà redifinit en futures versions. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-authentication"
>Autenticació</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-appsocketprotocol">
                        <glossterm
>Protocol AppSocket</glossterm>
                        <glossdef
><para
>AppSocket és un protocol per a la transferència de dades de la impressió, també anomenat freqüentment "Impressió directa TCP/IP". &Hewlett-Packard; emprà AppSocket i li afegí unes quantes extensions que tingueren un gran èxit renomenant-lo i comercialitzant-lo sota la marca "&HP; JetDirect"...</para>
<glossseealso otherterm="gloss-hpjetdirectprotocol"
>Protocol JetDirect d'&HP;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-directtcpipprinting"
>Impressió directa TCP/IP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>
 
                <glossentry id="gloss-apsfilter">
                        <glossterm
>APSfilter</glossterm>
                        <glossdef
><para
>APSfilter principalment s'empra en el context de la impressió "clàssica" de &UNIX; (LPD a l'estil BSD). És un sofisticat intèrpret de comandaments, aparentment sota un programa de filtre "tot-en-un". En realitat APSfilter empra "filtres reals" per a executar les tasques necessàries. Envia les tasques d'impressió a través d'aquests altres filtres, basant-se en una anàlisi del tipus de fitxer inicial del fitxer a imprimir. Està escrit per l'Andreas Klemm, el qual és el seu mantenidor actual. És similar a Magicfilter i empra Ghostscript per a les conversions de fitxer. Algunes distribucions de Linux (com &SuSE;) empren APSfilter, d'altres Magicfilter (com &RedHat;) i d'altres ofereixen ambdues solucions (com els *BSD). &CUPS; <emphasis
>no</emphasis
> precisa de APSfilter, atès que executa el seu propi procés de reconeixement de fitxers (basat en els tipus &MIME;) i aplica la seva propia lògica de filtrat.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-magicfilter"
>Magicfilter</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-mimetypes"
>Tipus &MIME;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-printcap"
>printcap</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-authentication">
                        <glossterm
>Autenticació</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Comprovar l'identitat d'una persona (potser mitjançant un mecanisme usuari/contrasenya o un certificat) habitualment es coneix com autenticació. Una vegada que hageu estat autenticat, podreu obtenir o no accés al recurs sol·licitat, possiblement bassat en les ACL.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-acl"
>ACLs</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>
 
                <glossentry id="gloss-bidirectionalcommunication">
                        <glossterm
>Comunicació bidireccional</glossterm>
                        <glossdef
><para
>En el context de la impressió, un servidor o màquina pot rebre informació addicional enviada de retorn per la impressora (missatges d'estat, &etc;), bé com a resposta a una sol·licitut o sense dita sol·licitut. AppSocket ( = &HP; JetDirect), &CUPS; i IPP suporten la comunicació bidireccional, no així LPR/LPD i la impressió a l'estil BSD...</para>
<glossseealso otherterm="gloss-appsocketprotocol"
>Protocol AppSocket</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-directtcpipprinting"
>Impressió directa TCP/IP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpjetdirectprotocol"
>&HP; JetDirect</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-lprlpd"
>LPR/LPD</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-bsdstyleprinting">
                        <glossterm
>Impressió a l'estil BSD</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Terme genèric per a diferents variants del mètode d'impressió tradicional de &UNIX;. La seva primera versió aparegué als anys 70 sobre BSD &UNIX; i anys després "1990" es va descriure formalment en un <ulink url="http://www.rfc.net/rfc1179.html"
>RFC 1179</ulink
>. En el moment en el que la impressió "remota" BSD es dissenyà per primera vegada, les impressores estavan connectades a ports sèrie o directament connectades a un servidor (amb una Internet formada per menys de 100 nodes); les impressores empraven paper contínu taladrat a les bandes laterals, s'alimentaven emprant un mètode de tracció, imprimien senzilles columnes de text ASCII que s'obtenia per martelleig mecànic a sobre del medi i prenien el paper d'una safata a sota de la taula i el retonaven en forma de paper plegat en zig-zag -com una "serp"-. La impressió remota consistia en una màquina a l'habitació contigua que enviava fitxers per a imprimir. Com ha canviat la tecnologia! Les impressores usen medis de tallar el paper, tenen dispositius intel·ligents per a calcular les imatges de les pàgines que se'ls envien emprant llenguatges molt potents de descripció de pàgines (PDL), moltes d'elles són nodes propis a la xarxa, disposen de CPU, memòria RAM, disc dur i d'un sistema operatiu propi i estan connectades a una xarxa amb mil·lions d'usuaris potencials... És una veritable prova de la flexibilitat del concepte que té &UNIX; de dur a terme les coses, que ha fet que la "Impressió de línies" funcionara amb fiabilitat fins i tot sota les condicions modernes. Però a la fi ha arribat l'hora de quelcom nou -- l'IPP. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-lprlpd"
>Impressió LPR/LPD</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>
 
                <glossentry id="gloss-cups">
                        <glossterm
>&CUPS;</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura de <emphasis
>C</emphasis
>ommon <emphasis
>U</emphasis
>NIX <emphasis
>P</emphasis
>rinting <emphasis
>S</emphasis
>ystem (sistema d'impressió comú de &UNIX;); &CUPS; és el sistema d'impressió més modern de &UNIX; i Linux, i també proporciona serveis d'impressió entre plataformes a clients &Microsoft; &Windows; i Apple &MacOS;. Basat en IPP, evita tots els problemes de l'antiga impressió a l'estil BSD, proporcionant autenticació, xifrat i les ACL, junt amb moltes altres prestacions. Alhora que és suficientment compatible com per a servir clients heretats que no usin IPP sinó LPR/LPD (a l'estil BSD). &CUPS; és capaç de controlar qualsevol impressora &PostScript; emprant PPD (PostScript Printer Description file -- "fitxer de descripció de la impressora Postscript") subministrat pel venedor i que originalment tan sols estava orientat a la impressió amb &Microsoft; Windows NT. La impressió amb el &kde; aconsegueix la màxima potència si està basada en &CUPS;.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-acl"
>Les ACL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-authentication"
>Autenticació </glossseealso
><glossseealso otherterm="gloss-bsdstyleprinting"
>Impressió a l'estil BSD</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-tdeprint"
>KDEPrint</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-lprlpd"
>LPR/LPD</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ppd"
>PPD</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

 
                <glossentry id="gloss-cupsfaq">
                        <glossterm
><acronym
>&CUPS;-FAQ</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Actualment només disponible en alemany (la traducció està en curs), la <ulink url="http://www.danka.de/printpro/faq.html"
>&CUPS;-FAQ</ulink
> és un recurs de gran valor per a respondre nombroses preguntes del sistema d'impressió &CUPS; a qualsevol usuari novell. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-tdeprinthandbook"
>Manual de KDEPrint</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-cups-o-matic">
                        <glossterm
>&CUPS;-O-Matic</glossterm>
                        <glossdef
><para
>El &CUPS;-O-Matic fou el primer connector de "terceres parts" per al programari d'impressió &CUPS;. Està disponible en el <ulink url="http://www.linuxprinting.org/cups-doc.html"
>lloc web Linuxprinting.org</ulink
> per a proporcionar un servei en línia de generació PPD. Junt amb el procediment de Perl <application
>cupsomatic</application
>, necessita ser instal·lat com a un element addicional de &CUPS;, redirecciona l'eixida des del filtre natiu <application
>pstops</application
> cap a una cadena adequada de filtres Ghostscript. Una vegada completat, aquests passen les dades resultants a un "retorn" &CUPS; per a que les envii a la impressora. D'aquesta manera, &CUPS;-O-Matic permet suport per a qualsevol impressora que funcioni prèviament en un entorn Ghostscript "clàssic". Sinó hi hagués suport natiu &CUPS; per aquesta impressora... &CUPS;-O-Matic serà substituït pel més potent PPD-O-Matic.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-cupsomatic"
>cupsomatic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-PPD-O-Matic"
>PPD-O-Matic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-foomatic"
>Foomatic</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-cupsomatic">
                        <glossterm
>cupsomatic</glossterm>
                        <glossdef
><para
>L'script Perl <application
>cupsomatic</application
> (junt amb una instal·lació de Perl al vostre sistema que funcioni adequadament) és necessària per a que qualsevol tasca PPD generada per &CUPS;-O-Matic (o PPD-O-Matic) funcioni amb &CUPS;. Fou escrit per en Grant Taylor, autor del del Linux Printing HOWTO i mantenidor de la <ulink url="http://www.linuxprinting.org/printer_list.cgi"
>base de dades d'impressores</ulink
> en el lloc web Linuxprinting.org.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups-o-matic"
>&CUPS;-O-Matic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-foomatic"
>Foomatic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cupsomatic"
>cupsomatic</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-daemon">
                        <glossterm
><acronym
>Daemon</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura de <emphasis
>D</emphasis
>isk <emphasis
>a</emphasis
>nd <emphasis
>e</emphasis
>xecution <emphasis
>mon</emphasis
>itor; Els <acronym
>dimonis</acronym
> estan presents a tots els sistemes &UNIX; per a fer les tasques independentment de la intervenció de l'usuari. Els lectors més familiaritzats amb &Microsoft; &Windows; poden comparar-los amb els dimonis i les tasques de les que són responsables amb els "serveis". Un exemple de dimoni present a la majoria de sistemes &UNIX; és el LPD (Line Printer Daemon -dimoni d'impressió en línia-); &CUPS; està considerat en el món &UNIX; com el successor de LPD i també opera a través d'un dimoni. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-spooling"
>SPOOLing</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>
 
                <glossentry id="gloss-databaselinuxprinting">
                        <glossterm
>Base de dades, Linuxprinting.org</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Ja fa uns quants anys, quan la impressió a Linux era realment difícil (la majoria d'usuaris tan sols coneixia la impressió mitjançant la línia de comandaments i no existien opcions per a dispositius específics), en Grant Taylor, autor del "Linux Printing HOWTO", recollí la major part de l'informació disponible sobre impressores, controladors i filtres en una base de dades. Amb el concepte emergent de &CUPS;, estengué l'ús dels PPD fins cap a les impressores que no eren PostScript, comprengué el potencial de la seva base de dades: Si un posa els diferents blocs de dades (amb el contingut que podia descriures en les lí­nies "Quin dispositiu imprimeix amb quin filtre Ghostscript o d'un altre tipus?", "Com de bé?" i "Quina línia de comandaments està disponible?") en fitxers compatibles PPD, podria tenir tota la potència de &CUPS; a sobre dels tradicionals "controladors" d'impressió. Això ha evolucionat en un concepte més ampli, conegut com a "Foomatic". Foomatic esten les capacitats d'altres spoolers diferents de &CUPS; (LPR/LPD, LPRng, PDQ, PPR) fins a un cert lí­mit ("robant" alguns conceptes de &CUPS;). La base de dades de Linuxprinting no és tan sols una parada per a usuaris de Linux -- persones que executen d'altres SO basats en &UNIX; (com *BSD o &MacOS; X) també hi trobaran informació i programari útil. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-foomatic"
>Foomatic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-linuxprintingdatabase"
>Base de dades de Linuxprinting</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-directtcpipprinting">
                        <glossterm
>Impressió directa TCP/IP</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Aquest és un mètode que usa freqüentement el port TCP/IP 9100 per a connectar-se a la impressora. Funciona amb moltes impressores de xarxa modernes disposa d'alguns avantatges sobre LPR/LPD, perquè és més ràpid i proporciona una mica de "dades de realimentació per al canal de retorn" des de la impressora a la màquina que envia la tasca.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-appsocketprotocol"
>Protocol AppSocket</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpjetdirectprotocol"
>Protocol JetDirect d'&HP;</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-drivers">
                        <glossterm
>Controladors, controladors d'impressora</glossterm>
                        <glossdef
><para
>El terme "controladors d'impressora", emprat en el mateix sentit que a la plataforma &Microsoft; &Windows;, no és totalment aplicable a una plataforma Linux o &UNIX;. La funcionalitat del "controlador" sobre &UNIX; és subministrada per diversos components modulars treballant conjuntament. En el cor de tot plegat estan els "filtres", que converteixen un cert format a un altre que puga entendre la impressora de destí. A la majoria de casos els filtres poden estar connectats en una completa "cadena" de filtrat, en la qual tan sols s'envia a la impressora el resultat de l'últim filtre. La vertadera transferència de dades per a la impressió, es fa a través d'un "receptor". </para>
<glossseealso otherterm="gloss-filter"
>Filtre</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ppd"
>PPDs</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-easysoftwareproducts">
                        <glossterm
>Productes de programari senzills</glossterm>
                        <glossdef
><para
>La companyia d'en Mike Sweet, ha contribuït amb una quantitat gens menyspreable de productes de programari per a la comunitat del programari lliure; entre ells la versió inicial de <ulink url="http://gimp-print.sf.net/"
>Gimp-Print,</ulink
>, l'eina d'<ulink url="http://www.easysw.com/epm/"
>empaquetat de programari EPM</ulink
> i <ulink url="http://www.easysw.com/htmldoc/"
>HTMLDOC</ulink
> (emprada pel "Projecte de documentació de Linux" per a crear versions PDF dels HOWTO) -- però el que és més important: <ulink url="http://www.cups.org/"
>&CUPS;</ulink
> (el "Sistema d'impressió comú de &UNIX;"). ESP es finança venent versions comercials de &CUPS;, anomenades <ulink url="http://www.easysw.com/"
>ESP PrintPro</ulink
>, que inclouen algunes millores professionals. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-espprintpro"
>ESP PrintPro</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-esp"
>ESP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-gimpprint"
>Gimp-Print</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>
 
                <glossentry id="gloss-encryption">
                        <glossterm
>Xifrat</glossterm>
                        <glossdef
><para
>El xifrat de dades confidencials és un assumpte molt important si les transferiu a través d'Internet o fins i tot per Intranets. La impressió a través de protocols tradicionals no està xifrada -- és molt fàcil d'interceptar, &pex; en &PostScript; o dades PCL transferides a través de cables. De manera que en el disseny d'IPP es va preveure l'ús de connectors amb mecanismes de xifrat (els quals poden ser proveïts per d'altres mitjans com els estàndards de xifrat per a tràfic HTTP: SSL i TLS).</para>
<glossseealso otherterm="gloss-authentication"
>Autenticació</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ssl"
>SSL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-tls"
>TLS</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-epson">
                        <glossterm
><acronym
>Epson</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Les impressores a raig de tinta de Epson pertanyen al conjunt de models millor suportats pels controladors de programari lliure perquè la companyia no ha considerat secreta aquesta informació i entregà la documentació específica als desenvolupadors. L'excel·lent qualitat d'impressió aconseguida per Gimp-Print sobre la sèrie d'impressores Stylus es pot atribuir a aquesta política d'apertura. També han contractat productes de Easy Software Products per a mantenir una versió millorada de Ghostscript ("ESP GhostScript") per a un suport millorat del seu portafolis d'impressora. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript ESP</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-escapesequence">
                        <glossterm
>Seqüències d'escapada</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Les primeres impressores que varen existir tan sols imprimien dades ASCII. Per a iniciar una nova línia o per a expulsar una pàgina, incloent seqüències de comandament especials, que normalment anaven precedides d'un caràcter [ESC]. &HP; evolucionà aquest concepte mitjançant les seves diferents versions del llenguatge PCL fins arribar a avui dia, haguent desenvolupat un complet Llenguatge descriptor de pàgina (PDL) a partir d'aquells humils inicis. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pdl"
>PDL</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-escp">
                        <glossterm
><acronym
>ESC/P</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura de <emphasis
>E</emphasis
>pson <emphasis
>S</emphasis
>tandard <emphasis
>C</emphasis
>odes for <emphasis
>P</emphasis
>rinters (codis estàndard de Epson per a impressores). A part del &PostScript; o PCL, el llenguatge ESC/P de Epson és un dels més coneguts.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpgl"
>hpgl</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-esp">
                        <glossterm
><acronym
>ESP</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura de <emphasis
>E</emphasis
>asy <emphasis
>S</emphasis
>oftware <emphasis
>P</emphasis
>roducts (productes de programari senzill); la companyia que desenvolupà &CUPS; (el "Sistema d'impressió comú de &UNIX;"). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-easysoftwareproducts"
>Productes de programari senzill</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-espprintpro"
>ESP PrintPro</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-espghostscript">
                        <glossterm
><acronym
>ESP</acronym
> Ghostscript</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Una versió de Ghostscript que és desenvolupada per Easy Software Products. Inclou els controladors de Gimp-Print precompilats per a moltes impressores d'injecció de tinta (a més d'altres utilitats). ESP Ghostscript en molts casos produeix impressions de qualitat fotogràfica, especialment en els models Epson Stylus. ESP Ghostscript és programari GPL. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-easysoftwareproducts"
>Productes de programari senzill</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-espprintpro"
>ESP PrintPro</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-espprintpro">
                        <glossterm
><acronym
>ESP</acronym
> PrintPro</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Aquesta versió professional millorada de &CUPS; (el "Sistema d'impressió comú de &UNIX;") està comercialitzada pels desenvolupadors de &CUPS;, complentant-lo amb més de 2.300 controladors d'impressora per a diverses plataformes &UNIX; comercials. Es suposa que <ulink url="http://www.easysw.com/printpro/"
>ESP PrintPro</ulink
> haurà de funcionar només amb la simple instal·lació, sense necessitat de fer cap configuració tant per part dels usuaris com dels administradors. ESP també ven contractes de suport per a &CUPS; i PrintPro. Aquestes ventes ajuden a alimentar als programadors que desenvolupen la versió lliure de &CUPS;. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

               <glossentry id="gloss-filter">
                        <glossterm
>Filtre</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Els filtres, en general, són programes que reben dades d'entrada, la processen i la passen com a informació d'eixida. Els filtres poden o no modificar les dades. Els filtres, en el context de la impressió, són programes que converteixen un fitxer (destinat per a la impressió, però que el seu format actual no és l'adequat) en un fitxer imprimible. A vegades és necessari construir autèntiques "cadenes de filtratge" per aconseguir l'objectiu, enviant l'eixida d'un dels filtres a l'entrada del següent. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rip"
>RIP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-foomatic">
                        <glossterm
>Foomatic</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Foomatic va començar com el nom d'envolcall per a un joc d'utilitats diferent disponibles en <ulink url="http://www.linuxprinting.org/"
>Linuxprinting.org</ulink
>. Aquestes eines estan dirigides a l'ús del Ghostscript tradicional i d'altres filtres d'impressió més fàcils per als usuaris i ampliar les característiques dels filtres afegint-hi més interruptors a la línia de comandaments o explicant les dades de l'execució del controlador. Les diferents encarnacions de Foomatic són &CUPS;-O-Matic, PPD-O-Matic, PDQ-O-Matic, LPD-O-Matic, PPR-O-Matic, MF-O-Matic i Direct-O-Matic. Tots ells permeten la generació de fitxers de configuració per a la impressora, amb la simple selecció del model de controlador convenient i suggerit (o alternatiu) per a aquesta màquina. Més recentment, Foomatic es decanta cap a l'acció de fer-se amb un sistema, que li permeti la configuració del subsistema d'impressió contigu amb un joc unificat de comandaments (encara que, això, és molt més complicat que la interfície &GUI; de KDEPrint, el qual ve a conformar una tasca similar al de diferents subsistemes d'impressió). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups-o-matic"
>&CUPS;-O-Matic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-PPD-O-Matic"
>PPD-O-Matic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cupsomatic"
>cupsomatic</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

               <glossentry id="gloss-ghostscript">
                        <glossterm
>Ghostscript</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Ghostscript és un Raster Image Processor (RIP) &PostScript; en programari, originalment desenvolupat per en L. Peter Deutsch. També hi ha disponible una versió <acronym
>GPL</acronym
> per al seu ús i lliure distribució (durant 1 any), mentre la versió actualment comercial és venuda sota una altra llicència. Ghostscript és extensament emprat dins del món Linux i &UNIX; per a la transformació &PostScript; en dades convenients per a ser enviades a dispositius no &PostScript;.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rip"
>RIP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-gimpprint">
                        <glossterm
>Gimp-Print</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Contràriament al seu nom, Gimp-Print no és el connector a usar per a imprimir des del popular programa Gimp -- la base del seu codi també pot usar-se per a compilar en... *...un joc de PPD i de filtres associats que s'integren completament a &CUPS;, suportant al voltant de 130 models diferents d'impressora, en molts casos proporcionant qualitat d'eixida fotogràfica; *...un filtre Gostscript que pot usar-se amb qualsevol altre programa que necessiti un programari-RIP; *...una biblioteca que puga ser emprada per d'altres aplicacions de programari en la necessitat de funcions de remasterització. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-lexmark"
>Controladors Lexmark</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rip"
>RIP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-hp">
                        <glossterm
><acronym
>&HP;</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviatura per a <emphasis
>H</emphasis
>ewlett-<emphasis
>Packard</emphasis
>; una de les primeres companyies en distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux. - Més recentment, la companyia ha fet el llançament del seu paquet de controladors "HPIJS", incloguen el codi original i una llicència lliure. Aquest és el primer fabricant d'impressora en fer-ho. HPIJS suporta els actuals models de tinta i DeskJet de HP. </para>
                        </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-hpgl">
                        <glossterm
><acronym
>&HP;/GL</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació per a <emphasis
>&HP;</emphasis
> <emphasis
>G</emphasis
>raphical <emphasis
>L</emphasis
>anguage (llenguatge gràfic d'&HP;); un llenguatge d'impressora &HP; és principalment usat per a traçadors; la majoria és programari CAD (Computer Aided Design -disseny assistit per ordinador) que programen l'eixida de fitxers &HP;/GL per a la impressió.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-escp"
>ESC/P</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-hpjetdirectprotocol">
                        <glossterm
>Protocol JetDirect de &HP;</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Un terme de marca per &HP; per a descriure la seva implementació de la transferència de dades d'impressió cap a la impressora mitjançant un dels dos protocols; "AppSocket" o "Impressió directa TCP/IP".</para>
<glossseealso otherterm="gloss-appsocketprotocol"
>Protocol AppSocket</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-directtcpipprinting"
>Impressió directa TCP/IP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

		<glossentry id="gloss-ietf">
                        <glossterm
><acronym
>IETF</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació per a <emphasis
>I</emphasis
>nternet <emphasis
>E</emphasis
>ngineering <emphasis
>T</emphasis
>ask <emphasis
>F</emphasis
>orce; una assemblea d'Internet, els experts en  programari i maquinari hi parlen de noves tecnologies connectades a una xarxa i molt sovint arriben a conclusions, el qual és considerat per molts com a estàndards. El "TCP/ IP" és l'exemple més famós. Els estàndards de la IETF, així com els seus esborranys, xerrades, idees i tutorials d'utilitat, són posats per escrit a la famosa sèrie de "RFC", que està disponible al públic i inclòs a la majoria de distribucions Linux i BSD.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pwg"
>PWG</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rfc"
>RFC</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-ipp">
                        <glossterm
><acronym
>IPP</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació per a <emphasis
>I</emphasis
>nternet <emphasis
>P</emphasis
>rinting <emphasis
>P</emphasis
>rotocol (protocol d'impressió per Internet); definit en una sèrie de RFC acceptats per la IETF amb l'estatus d'"estàndard proposat"; ha estat dissenyat per la PWG. - IPP és un disseny completament nou per a la impressió en xarxa, però aquest usa un conegudíssim i nou mètode de provada eficàcia per a l'actual transferència de dades: HTTP 1.1! Per a no "reinventar la roda" aquest es basa en un robust estàndard de la Internet actual, IPP és capaç d'un ús relativament fàcil entre d'altres mecanismes estàndards compatibles amb el HTTP: * Bàsic, mecanismes d'autenticació de certificats o resum del xifrat; * SSL o TLS per al xifrat de la transferència de dades; * LDAP per als serveis de directori (per a publicar dades a les impressores, opcions de dispositiu, controladors, costos o també a la xarxa; o per a comprovar contrasenyes fent autenticació). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pwg"
>PWG</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ietf"
>IETF</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rfc"
>RFC</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-tls"
>TLS</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-tdeprint">
                        <glossterm
><acronym
>KDEPrint</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>La nova funcionalitat de la impressió del &kde; ja des de la versió 2.2 consisteix en diversos mòduls que tradueixen les característiques i arranjaments dels diferents subsistemes d'impressió disponibles (&CUPS;, LPR/LPD a l'estil BSD, RLPR...) en l'agradable &GUI; de finestres i de diàlegs de l'escriptori &kde;, els quals alleugen el seu ús. El més important pel seu ús diari és "kprinter", el nou &GUI; per als comandaments d'impressió. - Nota: El KDEPrint <emphasis
>no</emphasis
> implementa el seu propi mecanisme d'encuament o el seu propi tractament &PostScript;; per a això confia en el subsistema d'impressió seleccionat - tot i que aquest també afegeix alguna funcionalitat a sobre d'aquest fonament... </para>
<glossseealso otherterm="gloss-bsdstyleprinting"
>Impressió a l'estil BSD</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-kprinter"
>kprinter</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-tdeprinthandbook"
>Manual de KDEPrint</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-tdeprinthandbook">
                        <glossterm
><acronym
>Manual de KDEPrint...</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>...és el nom del document de referència que descriu les funcions de KDEPrint a usuaris i administradors. Podeu carregar-lo al Konqueror escrivint "help:/tdeprint" al camp de localització. El <ulink url="http://printing.kde.org/"
>lloc web de KDEPrint</ulink
> és el recurs per a les actualitzacions d'aquesta documentació, així com de les versions PDF, més adequades per a la seva impressió. Aquest està editat i mantingut per en Kurt Pfeifle. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-cupsfaq"
>&CUPS;-FAQ</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-kprinter">
                        <glossterm
>kprinter</glossterm>
                        <glossdef
><para
><emphasis
>kprinter</emphasis
> és la nova i poderosa utilitat per a la impressió que és usada nativament per totes les aplicacions &kde;. Contràriament a algunes falses idees molt comuns, el <emphasis
>kprinter</emphasis
> <emphasis
>no</emphasis
> és tan sols una utilitat &CUPS;, però suporta diferents subsistemes d'impressió. Encara podreu canviar a un subsistema d'impressió diferent "al vol", entre dues tasques, sense reconfiguració. Per descomptat, a causa de les poderoses característiques de &CUPS;, el <emphasis
>kprinter</emphasis
> és la millor opció per a ser usada com a interfície per a &CUPS;. El <emphasis
>kprinter</emphasis
> és el successor de "qtcups", el qual ja no és mantingut activament. Pel qual ha heretat totes les millors característiques de qtcups i n'ha afegit diverses de noves. El MÉS IMPORTANT: podeu usar <emphasis
>kprinter</emphasis
> amb totes les seves característiques en totes les aplicacions no &kde; que permetin un comandament d'impressió personalitzat, com gv, Acrobat Reader, Netscape, Mozilla, Galeon, StarOffice, OpenOffice i tots els programes de GNOME. El <emphasis
>kprinter</emphasis
> pot actuar com a una utilitat "independent", engegada des d'una terminal X o un "Mini-CLI" per a imprimir molts fitxers diferents, des de carpetes diferents, en formats diferents, en una tasca i simultàniament, sense la necessitat de primer obrir els fitxers a les aplicacions! (Els formats de fitxers suportats són &PostScript;, PDF, text ASCII i internacional, així com molts formats diferents de gràfics populars, com el PNG, TIFF, JPEG, PNM, Sun RASTER, &etc;). </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-qtcups"
>QtCUPS</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-lexmark">
                        <glossterm
><acronym
>Lexmark</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Va ser una de les primeres companyies a distribuir els seus propis controladors d'impressora per a Linux, per a alguns dels seus models. Encara que, aquells controladors només són en binari (no hi ha disponible el codi font) i pel qual no poden ser usats per a integrar-se en d'altres projectes de programari lliure d'impressió. </para>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-linuxprintingorg">
                        <glossterm
>Linuxprinting.org</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Linuxprinting.org = No només per a Linux; tots els SO &UNIX;, com els *BSD i Unices comercials poden trobar la informació útil de la impressió en aquest lloc. És la casa per a l'interessant projecte Foomatic, que s'esforça a desenvolupar el "Meta Print Spool i el joc d'utilitats per a la configuració del controlador" (siguen capaç de configurar, mitjançant una interfície comuna, diferents subsistemes d'impressió i els seus controladors requerits) amb la capacitat de transferir totes les cues, impressores i fitxers de configuració sense marques a un altre spooler sense un nou esforç de configuració. - Ells, també mantenen la base de dades de la impressió; una col·lecció de controladors i la informació de dispositiu que permet a cadascú trobar la informació actual a sobre del model d'impressora i també genera en línia els fitxers de configuració per a qualsevol spooler/controlador/dispositiu combo que se sap que funciona en un subsistema d'impressió Linux o &UNIX; comú. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-linuxprintingdatabase"
>Base de dades Linuxprinting</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-linuxprintingdatabase">
                        <glossterm
><acronym
>Base de dades Linuxprinting.org</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>...La base de dades que conté les impressores i controladors que són funcionals... ...s'hi pot trobar una mica d'informació i documentació... ...ara també proveeix d'algunes eines i utilitats per a la fàcil integració d'aquests controladors a l'interior d'un sistema... ...la família d'utilitats "Foomatic"; el joc d'eines principal per a usar la base de dades dels subsistemes d'impressió més emprats, per a generar configuracions "al vol" per al vostre model d'impressora. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-foomatic"
>Foomatic</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-lprlpd">
                        <glossterm
>Impressió <acronym
>LPR/LPD</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>LPR == Alguna gent ho tradueix com a <emphasis
>L</emphasis
>ine <emphasis
>P</emphasis
>rinting <emphasis
>R</emphasis
>equest (Línia d'impressió sota demanda), d'altres com a: <emphasis
>L</emphasis
>ine <emphasis
>P</emphasis
>rinter <emphasis
>R</emphasis
>emote (Línia d'impressió remota).</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-bsdstyleprinting"
>Impressió a l'estil BSD</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-magicfilter">
                        <glossterm
>Magicfilter</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Similar al programa APSfilter, el Magicfilter proveeix de funcions de reconeixement automàtic del tipus de fitxers i, basat en això, conversió automàtica del fitxer a un format imprimible, depenent de la impressora.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-apsfilter"
>APSfilter</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-mimetypes">
                        <glossterm
>Tipus &MIME;</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>M</emphasis
>ultipurpose (o Multimèdia) <emphasis
>I</emphasis
>nternet <emphasis
>M</emphasis
>ail <emphasis
>E</emphasis
>xtensions (extensions multipropòsit per a correu d'Intenet); els tipus &MIME; són principalment emprats per al transport de dades binàries (com ara els adjunts de correu que contenen gràfics) sobre connexions de correu que normalment tan sols es transmeten mitjançant caràcters ASCII: pel que les dades s'han de representar en ASCII. Més tard aquest concepte ha estat ampliat per a acabar descrivint un format de dades independent de la plataforma, però alhora no ambigu, a la manera de fer de &Windows; tothom sap que les extensions .doc són per a &Microsoft; Word. Això és manejat amb ambigüitat sobre la plataforma &Windows;: les extensions .doc també són emprades per a fitxers de text simples o per a fitxers Adobe Framemaker. I si un autèntic fitxer Word és renomenat amb una extensió diferent, aquest ja no pot ser obert pel programa. Els tipus de fitxer &MIME; tenen una cadena de reconeixement i els reconeixen, descrivint el seu format de fitxer basat en <emphasis
>categoria_principal/subcategoria</emphasis
>. Dintre d'IPP, els fitxers d'impressió també són descrits usant l'esquema dels tipus &MIME;. Els tipus &MIME; estan registrats amb la IANA (Internet Assigning Numbers <emphasis
>Association</emphasis
>) per a mantenir-los com a inequívocs. &CUPS; disposa d'alguns tipus &MIME; registrats com a propis, com el <emphasis
>application/vnd.cups-raster</emphasis
> (per al format d'imatge &CUPS; intern de la trama). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-easysoftwareproducts"
>Productes de programari senzill</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-espprintpro"
>ESP PrintPro</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-gimpprint"
>Gimp-Print</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-pcl">
                        <glossterm
><acronym
>PCL</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>P</emphasis
>rinter <emphasis
>C</emphasis
>ontrol <emphasis
>L</emphasis
>anguage (llenguatge de control de la impressió); desenvolupat per &HP;. PCL va començar en la versió 1 com a un simple joc de comandaments per a la impressió ASCII; ara, en les seves versions PCL6 i PCL-X, és capaç d'imprimir els gràfics i el color - però fora del regne del &Microsoft; &Windows; i &HP-UX; (&HP; té en propietat una marca &UNIX;), això no és gaire emprat...</para>
<glossseealso otherterm="gloss-escp"
>ESC/P</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpgl"
>&HP;/GL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pdl"
>PDL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-pdl">
                        <glossterm
><acronym
>PDL</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>P</emphasis
>age <emphasis
>D</emphasis
>escription <emphasis
>L</emphasis
>anguage (llenguatge de descripció de la pàgina); Les PDL descriuen, d'un mode abstracte, la representació gràfica d'una pàgina. - Abans de que aquesta sigui realment transferida a l'impressor, un PDL primer té que ser "interpretat". A &UNIX;, el PDL més important és el &PostScript;. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-escp"
>ESC/P</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpgl"
>&HP;/GL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-pixel">
                        <glossterm
>Píxel</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>Pic</emphasis
>ture <emphasis
>El</emphasis
>ement (element del paper pintat); aquest terme descriu la part més petita d'un quadre d'imatge tramat (o sigui tant si està imprès en un paper com si mostrat en un monitor mitjançant un tub de raigs catòdics o els elements d'un LCD). Com qualsevol gràfic o representació d'imatge en aquests tipus de dispositius d'eixida, és compost de píxels, els valors de "ppp" (píxel per polsada -"ppi" en anglès-) i &ppp; (punts per polsada -dpi en anglès-) són un paràmetre important per a la qualitat total i la resolució d'una imatge.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-filter"
>Filtre</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-raster"
>Raster</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-pjl">
                        <glossterm
><acronym
>PJL</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>P</emphasis
>rint <emphasis
>J</emphasis
>ob <emphasis
>L</emphasis
>anguage (llenguatge per a la tasca de la impressió); desenvolupat per &HP; per a controlar i influir per omissió, i per als arranjaments de les tasques d'una impressora. Això no tan sols pot ser emprat per a les impressores d'&HP; (PCL-); també moltes &PostScript; i d'altres impressores entenen els comandaments PJL enviats a dintre d'una tasca d'impressió o en una senyal a part.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-postscript">
                        <glossterm
>&PostScript;</glossterm>
                        <glossdef
><para
>&PostScript; (sovint escurçat a "PS") és l'estàndard de facto en el món &UNIX; per a la impressió de fitxers. Ha estat desenvolupat per Adobe i llicenciat a fabricants d'impressora i companyies de programari. Com el &PostScript; les dades especifiques han estat publicades per Adobe, també hi ha disponible implementacions de "terceres parts" de programari per a la generació i interpretació &PostScript; (un dels més coneguts en el món del programari lliure és el Ghostscript, un poderós intèrpret de PS). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-escp"
>ESC/P</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-hpgl"
>&HP;/GL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pcl"
>PCL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ppd"
>PPD</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-ppd">
                        <glossterm
><acronym
>PPD</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>P</emphasis
>ostScript <emphasis
>P</emphasis
>rinter <emphasis
>D</emphasis
>escription (descripció per a impressora PostScript); Les PPD són fitxers ASCII emmagatzemant tota la informació sobre les capacitats especials d'una impressora, més les definicions dels comandaments (PostScript- o PJL-) per a visitar una certa capacitat (com la impressió "duplexing"). Com l'explicació dels acrònims revela, els PPD originalment tan sols eren per a impressores &PostScript;. &CUPS; ha ampliat el concepte PPD a tots els tipus d'impressora. Les PPD per a les impressores &PostScript; són proveïdes pels venedors. Poden usar-se amb &CUPS; i TDEPRINT per a tenir accés al màxim de característiques de qualsevol impressora &PostScript;. L'equip TDEPRINT recomana usar un PPD original en comptes d'usar-lo amb &Microsoft; Windows NT. Les PPD per a impressores no PostScript <emphasis
>necessiten</emphasis
> un "filtre" acompanyant per tal de poder tractar els fitxers d'impressió &PostScript; en un format entenedor per al dispositiu. Aquests filtres/PPD combos no estan disponibles (encara) per als venedors. Després de la iniciativa dels desenvolupadors &CUPS; d'usar les PPD, la comunitat del programari lliure era força creativa per a passar ràpidament al suport de la majoria de models d'impressora usats actualment, per PPD i filtres Ghostscript clàssics. Però nota: la qualitat del llistat varia de "full d'eixida de qualitat fotogràfica" (usada per Gimp-Print en la majoria de Epson inkjets) a "gairebé il·legible" (usada per Foomatic amb filtres Ghostscript pels models relacionats com el "paperweight" en la base de dades Linuxprinting.org). </para>
<glossseealso otherterm="gloss-cups"
>&CUPS;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-linuxprintingorg"
>Linuxprinting.org</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-PPD-O-Matic">
                        <glossterm
>PPD-O-Matic</glossterm>
                        <glossdef
><para
>PPD-O-Matic és un joc d'scripts Perl que s'apliquen sobre el lloc web Linuxprinting.org i que poden usar-se des de la línia de comandaments per a generar les PPD per a qualsevol impressora que se sàpiga que pot imprimir amb Ghostscript. Aquestes PPD poden connectar-se a &CUPS; KDEPrint, així com usar-lo dintre d'aplicacions PPD com StarOffice per a determinar tots els paràmetres diferents de les vostres tasques d'impressió. Ara recomanen, en la majoria de casos, usar "PPD-O-Matic" en comptes de l'antic &CUPS;-O-Matic. Per a generar una PPD, aneu a la <ulink url="http://www.linuxprinting.org/printer_list.cgi"
>base de dades d'impressores</ulink
>, seleccioneu-hi el vostre model, seguiu les passes per a mostrar els filtres Ghostscript disponibles, seleccioneu-ne un, feu clic a "generate" i finalment deseu-lo en un fitxer al vostre sistema local. Assegureu-vos de llegir les instruccions. Assegureu-vos de que el vostre sistema local té instal·lat el Ghostscript i el filtre, el que anteriorment heu escollit a la generació de les PPD. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-cups-o-matic"
>&CUPS;-O-Matic</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-linuxprintingorg"
>Linuxprinting.org</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-foomatic"
>Foomatic</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-printcap">
                        <glossterm
>printcap</glossterm>
                        <glossdef
><para
>En sistemes d'impressió a l'estil BSD, el fitxer "printcap" gestiona la informació de configuració; el dimoni d'impressió llegeix aquest fitxer per a determinar quina impressora està disponible, quins filtres s'usaran per a cadascuna, a on està localitzada la carpeta d'encuament, si hi ha pàgines rètol a usar, i més... Algunes aplicacions també depenen de l'accés a lectura del fitxer printcap, per obtenir els noms de les impressores disponibles. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-bsdstyleprinting"
>Impressió a l'estil BSD</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>
  

                <glossentry id="gloss-printermib">
                        <glossterm
>Impressió <acronym
>MIB</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>Printer</emphasis
>- <emphasis
>M</emphasis
>anagement <emphasis
>I</emphasis
>nformation <emphasis
>B</emphasis
>ase (base per a informació de gestió); la impressió MIB defineix un joc de paràmetres que són emmagatzemats a la impressora per accedir a la xarxa. Això és útil si moltes (en alguns casos, literalment milers) de les impressores de la xarxa són manipulades centralment amb l'ajuda de SNMP (el protocol simple per a la gestió de la xarxa).</para>
<glossseealso otherterm="gloss-pwg"
>PWG</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-snmp"
>SNMP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>
  
                <glossentry id="gloss-pwg">
                        <glossterm
><acronym
>PWG</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>P</emphasis
>rinter <emphasis
>W</emphasis
>orking <emphasis
>G</emphasis
>roup; el PWG és una petita agrupació de representants de la industria de la impressió que, en anys passats, ha desenvolupat diferents normes en relació amb la impressió en xarxa. Aquestes han estat posteriorment acceptades per la IETF com a normes RFC, com ara el "Printer-MIB" i el IPP.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ipp"
>IPP</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-printermib"
>Impressió MIB</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-snmp"
>SNMP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-printkioslave">
                        <glossterm
>print:/ Esclau KIO</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Per obtenir un ràpid accés als recursos del KDEPrint podeu usar la sintaxi "print:/...". Escrivint "print:/manager" com a una adreça en el Konqueror obtindreu accés d'administració al TDEPRINT. Per a fer això, el Konqueror usa la famosa tecnologia "KParts" del &kde;. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-ioslave"
>Esclau IO</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-kparts"
>KParts</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-printerdatabase">
                        <glossterm
>Base de dades de la impressió</glossterm>
                        <glossdef
><para
>.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-linuxprintingdatabase"
>Base de dades Linuxprinting</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-qtcups">
                        <glossterm
><acronym
>Qt&CUPS;</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Qt&CUPS; i KUPS eren els predecessors de KDEPrint; ells ara estan desaprovats i no es mantenen. El que estava bé en qtcups, ha estat integramentheretat per "kprinter", el nou diàleg d'impressió del KDE (que està molt millorat sobre qtcups); allò que us agradà sobre kups està ara en el Gestor KDEPrint (accessible mitjançant el Centre de control del KDE o el print:/manager des del Konqueror) - amb més funcionalitat i menys errors... El seu desenvolupador anterior, en Michael Goffioul, ara és el desenvolupador del KDEPrint - un noi molt agradable i productiu, i ràpid en arreglar els errors... </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-kprinter"
>kprinter</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-raster">
                        <glossterm
>Imatge Raster</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Cada imatge a sobre d'un medi físic està composta per un patró de punts discrets en diferents colors i (potser) mides. A això ho anomenen "una imatge tramada". El qual és l'oposat a una "imatge de vector" a on el gràfic és descrit en termes de corves continues, ombres, formes i àrees omplides, representades per formules matemàtiques. Les imatges de vector normalment tenen un fitxer més petit i poden ser escalades en mida sense cap pèrdua d'informació i qualitat --- però aquestes no poden ser l'eixida directa, atès que primer sempre s'han de "renderitçar" o "tramar" cap a la resolució a la que el dispositiu d'eixida es capaç de... El tramat es realitza mitjançant un processament del tramat de la imatge (RIP, sovint és el programari Ghostscript) o alguna altra filtració al cas.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-pixel"
>Píxel</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-filter"
>Filtre</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-rip"
>RIP</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-rip">
                        <glossterm
><acronym
>RIP</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>R</emphasis
>aster <emphasis
>I</emphasis
>mage <emphasis
>P</emphasis
>rocess(or) (processament del tramat de la imatge); si s'empra en el context de la impressió, "RIP" significa un maquinari o programari que converteix a &PostScript; (o d'altres formats d'impressió que són representats en les PDL sense trama) en un format d'imatge tramada de tal manera que sigui acceptable per al "marcat del motor" de la impressora. Les impressores &PostScript; contenen els seus propis tramats-PostScript. Un RIP pot o no pot ser localitzat dintre d'una impressora. Per a molts sistemes &UNIX;, Ghostscript és el paquet que proporciona "un RIP en el programari", engegat en l'ordinador amfitrió i pre-digerint el &PostScript; o d'altres dades per a deixar-les llestes per a enviar-les cap al dispositiu d'impressió (podeu percebre "una mica de veritat" en el lema "Ghostscript transforma la vostra impressora en una màquina &PostScript;", que per descomptat no és correcte en el vertader sentit de la paraula).</para>
<glossseealso otherterm="gloss-filter"
>Filter</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ghostscript"
>Ghostscript</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-postscript"
>&PostScript;</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-pdl"
>PDL</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-raster"
>Raster</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>


                <glossentry id="gloss-rlpr">
                        <glossterm
><acronym
>RLPR</acronym
> (LPR remota)</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>R</emphasis
>emote <emphasis
>L</emphasis
>ine <emphasis
>P</emphasis
>rinting <emphasis
>R</emphasis
>equest; aquest és un sistema d'impressió, que no necessita de cap privilegi «root» per a ser instal·lat i de cap "printcap" per a funcionar: tots els paràmetres poden especificar-se a la línia de comandaments. RLPR és pràctic per a molts usuaris d'ordinadors portàtils que treballen canviant amb freqüència d'entorn. Això es deu a que pot instal·lar-se directament al subsistema amb cada impressió i permet d'un mode molt flexible i ràpid d'instal·lar una impressora mitjançant l'accés directe LPR/LPD. KDEPrint disposa d'un "Assistent per afegir impressores" per a fer més senzill l'ús del RLPR. El comandament kprinter permet el canvi a RLPR "al vol" en qualsevol moment.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-tdeprint"
>KDEPrint</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-kprinter"
>kprinter</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-printcap"
>printcap</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

 
                <glossentry id="gloss-snmp">
                        <glossterm
><acronym
>SNMP</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>S</emphasis
>imple <emphasis
>N</emphasis
>etwork <emphasis
>M</emphasis
>anagement <emphasis
>P</emphasis
>rotocol; SNMP és extensament emprat per a controlar tots els tipus de nodes d'una xarxa (Màquines, Encaminadors (Routers), Interruptors (Switches), Pasarel·les (Gateways), Impressores...) remotament.</para>
<glossseealso otherterm="gloss-pwg"
>PWG</glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-printermib"
>Printer-MIB</glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

	        <glossentry id="gloss-ssl">
                        <glossterm
>Xifrat <acronym
>SSL(3)</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>S</emphasis
>ecure <emphasis
>S</emphasis
>ocket <emphasis
>L</emphasis
>ayer; és un mètode propietari de xifrat per a la transferència de dades sobre HTTP que ha estat desenvolupat per Netscape. El qual ara serà substituït per l'estàndard de la IETF anomenat TLS. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-tls"
><acronym
>TLS</acronym
></glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


	        <glossentry id="gloss-spooling">
                        <glossterm
><acronym
>SPOOL</acronym
>ing</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>S</emphasis
>ynchronous <emphasis
>P</emphasis
>eripheral <emphasis
>O</emphasis
>perations <emphasis
>O</emphasis
>n<emphasis
>L</emphasis
>ine; <acronym
>SPOOL</acronym
>ing (encuament) habilita a les aplicacions d'impressió (i usuaris) per a continuar les seves tasques per un sistema de <acronym
>dimoni</acronym
>, el qual desa els fitxer en una localització temporal abans de que la impressora estiga llesta per a imprimir. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-daemon"
><acronym
>Daemon</acronym
></glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


	        <glossentry id="gloss-tls">
                        <glossterm
>Xifrat <acronym
>TLS</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>T</emphasis
>ransport <emphasis
>L</emphasis
>ayer <emphasis
>S</emphasis
>ecurity (transport de seguretat per capes); <acronym
>TLS</acronym
> és un estàndard de xifrat per a la transferència de dades sobre HTTP 1.1; està definit en el RFC 2246; encara que basat en el desenvolupament anterior de SSL (de Netscape) aquest no és totalment compatible amb ell. </para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-ssl"
><acronym
>SSL(3)</acronym
></glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>


	        <glossentry id="gloss-systemVstyleprinting">
                        <glossterm
>Impressió a l'estil System V</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Aquest és el segon sabor del tradicional sistema d'impressió &UNIX; (tot l'oposat al sistema d'impressió a l'estil BSD). Per a BSD aquest usa un joc de comandaments diferent (lp, lpadmin,...), però això no el fa fonamentalment diferent. Tot i això, el distànciament entre els dos és prou gran com per a fer-los incompatibles, ja que que un client BSD simplement no pot imprimir en un servidor d'impressió a l'estil System V sense molèsties addicionals... IPP, tal i com es suposa, resol aquesta debilitat i més. </para>
<glossseealso otherterm="gloss-bsdstyleprinting"
><acronym
>Impressió a l'estil BSD</acronym
></glossseealso
> <glossseealso otherterm="gloss-ipp"
><acronym
>IPP</acronym
></glossseealso
> </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-turboprint">
                        <glossterm
>TurboPrint</glossterm>
                        <glossdef
><para
>Programari sharware (d'accés lliure al públic) que proporciona impressió de qualitat fotogràfica per a moltes impressores de raig de tinta. És útil si no  sou capaç de trobar un controlador per a la vostra impressora i aquesta es pot enganxar a un sistema tradicional Ghostscript o un modern sistema &CUPS;.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-gimpprint"
>Gimp-Print</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-xpp">
                        <glossterm
><acronym
>XPP</acronym
></glossterm>
                        <glossdef
><para
>Abreviació de <emphasis
>X</emphasis
> <emphasis
>P</emphasis
>rinting <emphasis
>P</emphasis
>anel; <acronym
>XPP</acronym
>, el qual va ser el primer entorn gràfic lliure per als comandaments d'impressió &CUPS;, escrit per en Till Kamppeter i ha estat un model a seguir per la utilitat "kprinter" del &kde;.</para>
                        </glossdef>
                </glossentry>
<!--
                <glossentry id="gloss-1">
                        <glossterm
>xxxx</glossterm>
                        <glossdef
><para
>.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-1"
>xyz</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-3">
                        <glossterm
>xxxx</glossterm>
                        <glossdef
><para
>.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-1"
>xyz</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>

                <glossentry id="gloss-4">
                        <glossterm
>xxxx</glossterm>
                        <glossdef
><para
>.</para>
                                <glossseealso otherterm="gloss-1"
>xyz</glossseealso>
                        </glossdef>
                </glossentry>
-->
	</glossdiv>


<!--
</glossary>
-->